28.07.2020 - 21:33
Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han lamentat el ‘gran cop’ a les ‘esperances de diàleg polític’ que suposa la suspensió del tercer grau als presos polítics. El president i els consellers veuen la decisió judicial com a ‘una nova prova’ que a Espanya la llei s’utilitza per ‘venjança’. En un comunicat difós a les xarxes socials, recorden que el tercer grau és un benefici ‘estàndard’ garantit a tots els presos que acreditin bon comportament després d’haver complert ‘una fracció suficient’ de la condemna. En aquest sentit recorden que els presos polítics fa tres anys que són en règim de presó tancada, i que el tercer grau se’ls ha atorgat ‘en termes iguals’ als de qualsevol altre pres.
Our statement on the forced return to jail and suspension of penitentiary benefits regime for Catalan political prisoners pic.twitter.com/I8WqTLKsvR pic.twitter.com/TKFERRvgHO
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 28, 2020
En aquest context, els tres eurodiputats diuen que les ‘promeses’ del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de ‘treballar cap a un diàleg polític’ sonen ‘més buides que mai’. Consideren que un diàleg ‘sense una agenda política clara’ o qualsevol moviment que no s’adreci ‘cap al final de la repressió política’ no té sentit. També consideren que el programa de reeducació que suggereix la fiscalia per als presos ‘retornen records dels pitjors episodis del segle XX’ i ‘deixen clar’ que la justícia espanyola té una agenda de ‘discriminació i control ideològic’. A més, recorden que la decisió d’avui arriba setmanes després que Amnistia Internacional hagi tornat a demanar l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, petició que, fins ara, ‘ha caigut en oïdes sordes’.
Aquest ‘desafiament obert’ de l’estat espanyol a l’imperi de la llei demostra, a parer de tots tres, que si el Parlament Europeu els aixeca la immunitat parlamentària i són extradits a Espanya, ‘es pot tenir la certesa’ que acabaran a la presó ‘durant molts anys’. I afegeixen: ‘No hi ha possibilitat de tenir un judici just a Espanya’. Per tot plegat consideren que les demandes els líders catalans ‘no poden seguir sent ignorades’, i acusen la Unió Europea de fallar en el front ‘més important’, el de la democràcia i els drets humans.
