L’autor de la protesta al Camp Nou clama contra la normalització de la repressió

  • Àlex Aymerich va voler reclamar la llibertat dels presos polítics i denunciar la darrera anomalia: l'intent d'apartar Puigdemont, Comín i Ponsatí de les europees

VilaWeb
Redacció
04.05.2019 - 14:10
Actualització: 04.05.2019 - 15:00

Àlex Aymerich és el noi que va saltar al Camp Nou en el darrer partit de la Lliga de Campions, el Barça Liverpool, per a denunciar la repressió a Catalunya. Ho va fer amb una samarreta groga amb el lema ‘Llibertat Presos Polítics‘, coincidint amb el minut 17.14 quan l’estadi fa els tradicionals crits d’independència i demanant la llibertat dels empresonats, i motivat sobretot per la darrera anomalia que viu el país: la jugada de Cs i PP amb la Junta Electoral espanyola per a evitar que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es puguin presentar a les eleccions europees. ‘No he rebut cap trucada del Barça, ni de futbolistes ni de directius, encara que ja hi comptàvem. Ens conformaríem que el club no ens faci arribar la multa de la UEFA prevista per aquests casos’.

Aymerich, que ja va intentar fer una acció similar al Camp Nou el 2017 per a protestar contra la detenció de Cuixart i Sànchez, tampoc no ha rebut cap trucada dels partits polítics independentistes. ‘Hi ha una certa normalització de la situació. Fa dos anys hi havia més mobilització, per exemple quan van detenir Cuixart i Sànchez‘. I lamenta: ‘Crec que ho estem normalitzant’, diu. ‘Entenc que el govern ha de governar i ha de donar instruccions als Mossos d’Esquadra perquè mantingui l’ordre públic, però és una situació difícil d’entendre que desorienta una mica’, argumenta.

Aymerich explica que ha rebut comentaris per part dels seus familiars i de la gent del barri i diu que ja comptava amb el fet que la retransmissió televisiva no ensenyés el moment reivindicatiu perquè ho tenen com a norma. ‘L’objectiu era denunciar la vulneració del dret fonamental al sufragi passiu de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Volíem denunciar aquesta anomalia democràtica, una més. El meu és un petit gest més. Vaig notar l’escalfor de l’estadi quan em feien fora del terreny de joc. Hi havia gent que s’aixecava i aplaudia. Suposo que també algú va pensar que això no tocava, però no va fer mal a ningú. Era una protesta’.

‘L’independentisme ha estat un exemple de mobilització. Hem tingut una força al carrer amb les performances i això no s’ha criticat mai. Però ara que ens han vingut a pegar i amb la repressió cal tornar a les manifestacions més clàssiques que veiem a altres països del nostre entorn. Sempre d’una manera pacífica. Parlem sempre de resistència pacífica’, explica.

‘Sóc un noi normal, polititzat, però no estic cada setmana fent actes. No milito a cap partit. Treballo, entreno i surto amb els amics i sí, m’interessa la política’. Finalment, Aymerich carrega contra la decisió de la JEC d’acceptar el recurs de Cs i PP per a apartar Puigdemont, Comín i Ponsatí: ‘No hi ha per on agafar-ho. Jurídicament no té cap sentit. La mateixa constitució que tant els agrada defensa el dret de Puigdemont. Si no que diguin clarament que la llei s’aplica en funció de qui ets o què representes’, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any