‘Profunda preocupació’ de diputats del Parlament Europeu per la persecució judicial de polítics catalans

  • Els dirigents dels grups dels socialistes, dels verds i de l'esquerra alternativa demanen diàleg i negociar una solució federal per a Catalunya

VilaWeb
Redacció / ACN
17.03.2017 - 10:30
Actualització: 17.03.2017 - 11:56

‘Profundament preocupat’. Així és com se sent l’eurodiputat britànic del partit conservador Ian Duncan després de la sentència del 9-N. Duncan, que va ser observador internacional del procés participatiu, diu que castigar l’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau és ‘reprovable’, ‘erroni’ i ‘fa un gran dany a la democràcia del conjunt d’Espanya’. El copresident del grup dels Verds, Philippe Lamberts, critica la ‘tossuderia’ del govern espanyol, que creu que fa el diàleg ‘gairebé impossible’ i afegeix que la sentència no ajuda a calmar el clima polític actual. La líder del grup de l’Esquerra Unitària, l’alemanya Gabriele Zimmer, reclama ‘respecte mutu’ i ‘diàleg’.

‘Que respectin el resultat’
‘Vaig conèixer el senyor Mas quan vaig ser observador del procés participatiu, i feia tant com podia per acomplir el desig de fer un referèndum’, recorda Ian Duncan, que és un unionista escocès. ‘Crec que s’ha de fer alguna cosa per resoldre la situació’, adverteix. I exigeix una un referèndum pactat en què totes les parts respectin el resultat.

‘Vist des de fora, la consulta del 9-N no tenia valor legal. Això era clar des del principi i es podia veure com un gest simbòlic per dir que volen reconsiderar completament la seva relació amb Espanya’, diu el copresident del grup dels Verds a la cambra, el belga Philippe Lamberts. ‘És una demanda legítima’, admet. Està segur que la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau no ajuda ‘a calmar el clima polític’.

‘Preocupa la tossuderia espanyola’
‘Allò que realment em preocupa com a legislador europeu és la tossuderia de les autoritats espanyoles envers Catalunya’, diu Lamberts. Segons ell, amb un ‘diàleg genuí’ es podria trobar un nou marc d’encaix entre catalans i espanyols. ‘Probablement una solució federal seria viable si Espanya considerés de parlar amb els altres i de respectar-ne el punt de vista. Però sento que la tossuderia del govern del PP a Madrid fa el diàleg gairebé impossible i això és molt preocupant’, afegeix Lamberts. I encara: ‘No és mai saludable que en una democràcia hi hagi grans temes simplement menystinguts.’

Per Lamberts, un referèndum unilateral augmentaria la confrontació, perquè la llei espanyola no preveu aquesta possibilitat. Creu que seria millor una ‘solució mútua’. ‘Però em fa l’efecte que veig més voluntat de debatre i negociar des de Barcelona que no des de Madrid. A Madrid no sento sinó que l’ordre constitucional és clar, i punt final’, lamenta.

‘Respecte mutu’
La líder de l’Esquerra Unitària al Parlament Europeu, l’alemanya Gabriele Zimmers, admet que la qüestió catalana suscita debat des de fa temps i creu que la solució està en el respecte mutu de totes les posicions. ‘Hi ha d’haver diàleg, no s’ha de tallar ni aturar mai, el diàleg’, afegeix. I recorda que la solució d’una Alemanya federal va permetre la unificació del país després de la caiguda del mur. ‘El federalisme pot ser un avantatge per a resoldre problemes polítics sobre com treballem i vivim junts en un país’, afirma.

La solució federal és també la proposta del grup dels socialdemòcrates a la cambra. El seu líder, l’italià Gianni Pittella, diu a l’ACN que els socialistes sempre han volgut donar la màxima autodeterminació i autonomia, ‘però amb respecte per la llei i la constitució’. Segons Pittella, cal escoltar les demandes dels ciutadans i tenir-les en compte perquè ‘un escoltar burocràtic’ sense oferir respostes no funciona.

‘Molt decebut’
‘Estic molt decebut’, diu l’eurodiputat liberal croat Ivan Jakovcic. ‘He llegit molts articles, he rebut molts i molts correus electrònics de diversos grups polítics i col·legues d’Espanya, i de la societat catalana’, diu, precisament la setmana que tant el PDECat i ERC com el PP han enviat cartes a tota la cambra sobre la sentència del 9-N.

ERC i el PDECat han escrit als 751 eurodiputats per denunciar una sentència que consideren ‘antidemocràtica’, mentre que el PP espanyol ha dit que ‘la cosa més antidemocràtica és vulnerar la llei’. El grup popular ha escrit a tots els seus socis per dir que un referèndum el 2014 era il·legal i que a la tardor del 2017 encara ho seria.

‘Espero que això no empitjori encara més la crisi a la societat catalana’, diu a l’ACN l’eurodiputat Jakovcic, que expressa la seva solidaritat amb Artur Mas. L’independentista escocès Alyn Smith diu que la sentència és ‘lamentable’ perquè el 9-N era un exercici democràtic i legítim. ‘Els tribunals no és el lloc on s’ha de resoldre la democràcia’, conclou. Alguns altres eurodiputats, com Matt Carthy, del Sinn Féin, també s’han pronunciat públicament contra la sentència: ‘És escandalós’, ha piulat a Twitter.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any