Podem produir l’energia que consumin. Així ho creuen els impulsors del projecte ‘Viure de l’aire de cel‘, una iniciativa pionera als Països Catalans que pretén construir un aerogenerador de propietat compartida entre els col·laboradors que hi participin per a produir l’energia elèctrica neta i renovable.

Un dels promotors de la iniciativa és Pep Puig, consultor en energia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d’ex-president del consell rector de Som Energia. ‘El projecte consisteix en democratitzar la producció d’energia elèctrica perquè la gent normal pugui ser propietària dels sistemes de generació’, explica. ‘La participació en la propietat de molins de vent és molt habitual a la resta d’Europa, sobretot a Dinamarca i a Alemanya, però que a l’estat espanyol i als Països Catalans no existeix’, afegeix.

L’aerogenerador  en qüestió s’instal·larà al terme municipal de Pujalt (Anoia). És un model Enercon E-103 EP2 i ara mateix està en procés de fabricació. És previst que entri en funcionament a partir de l’octubre. Produirà 2,35 megawatts cada hora, i és previst que funcioni 2.400 hores l’any i tindrà capacitat per a abastir milers de famílies amb la generació de 5.500.000 kWh/any.

Puig reivindica que aquest projecte ha de ser un exemple que demostri que la gent normal pot assumir col·lectivament la producció d’energia elèctrica renovable. ‘Molta gent pensa que la democràcia és triar la forma d’energia que et subministren, però el problema no és aquest. El problema és qui domina el sistema energètic’, critica.

Tres milions d’euros
El projecte té un cost d’uns tres milions d’euros i es finança amb les aportacions dels particulars, que es beneficiaran de rebre una energia verda i renovable. Qualsevol persona pot participar-hi aportant petites o grans quantitats de diners. En aquesta iniciativa s’hi han implicat l’Ajuntament de Pujalt, Som Energia i Greenpeace, entre altres col·laboradors sense ànim de lucre.

Unes tres-centes trenta persones ja han aportat milió i mig d’euros, però continua la cerca de finançament. Malgrat el hàndicap que suposa el fet que les energies renovables no rebin ajudes públiques, els promotors creuen que el projecte tirarà endavant. Una dificultat afegida ha estat el procediment burocràtic per a aconseguir els permisos corresponents: ‘A Alemanya en pocs mesos els tens. Aquí ja fa quatre anys’, diu Puig.

Com ens arriba l’electricitat?
L’energia que generarà el molí de vent s’abocarà a la xarxa elèctrica, tal com succeeix actualment amb totes les empreses que produeixen electricitat. A partir del sistema de distribució, l’energia es repartirà entre els clients. Ara bé, els projectes que impulsen l’energia renovable declaren cada kWh a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, que atorga unes garanties d’origen.

Per tant, aquest tipus d’iniciatives aporten un percentatge d’energia verda al total del sistema elèctric i el ciutadà que hi participa, a més de ser propietari de la producció, té la garantia que no genera CO2 ni altres residus que causin problemes al medi ambient.

L’impacte en el paisatge
La construcció de parcs eòlics ha comportat el naixement de moviments locals de resistència per a protegir el paisatge. ‘Tots els moviments d’oposició han tingut una raó de fons: qui fa aquests projectes i de qui són. Si ve una empresa a posar molins de vent a casa teva i se n’emporta el profit, és lògic que es creïn resistències’, argumenta Puig.

En el cas de ‘Viure de l’aire del cel’, només s’intal·larà un molí de vent de vuitanta-cinc metres d’altura i 103 de diàmetre en uns terrenys que són propietat dels pagesos de la zona i no afectarà els conreus. ‘El que cal valorar és que no facin malbé els sistemes naturals’, afegeix. ‘Fins ara els impactes que hem tingut per a la producció d’energia eren amagats en altres països. Si volem caminar cap a un model 100% renovable, algun impacte haurem d’assumir’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]