La Plataforma per la Llengua considera que el català al País Valencià manté prou base social per a normalitzar-ne l’ús

  • L'informeCAT mostra la vitalitat de la llengua al País Valencià, amb un 88,8% de població que l'entén, un 51% que la parla i un ús més fort allà on l'estat no regula les activitats

VilaWeb
ACN
08.06.2016 - 22:00
Actualització: 08.06.2016 - 22:25

Segons la Plataforma per la Llengua el català conserva prou base social al País Valencià per a avançar cap a la normalització lingüística. Així mateix, indica que n’ha augmentat l’ús ‘malgrat les polítiques contràries a l’ús legal i la promoció’ dels darrers governs autonòmics. Ho va dir ahir el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, que presentà públicament a València les dades d’un informe sobre la llengua (InformeCAT). Aquesta base social –va afegir– ‘explica els canvis polítics i el nou País Valencià que va naixent’. Les dades indiquen que un 88,8% de la població (4,4 milions) entén el català i que un 51,18% el parla (unes 2,5 milions). Així mateix, es constata que la llengua avança allà on l’estat espanyol no intervé o hi té una intervenció menor, com en el cas de la iniciativa privada, les noves tecnologies o internet. En canvi, té dificultats on és més regulat, com en l’àmbit de la justícia.

La plataforma va exposar algunes dades que proven aquesta mancança: per exemple, que 1.155 graduats en dret faran les proves d’accés a l’advocacia a Barcelona i València, però no podran fer-les en català; o bé que cap text del BOE publicat en català no té validesa jurídica.

Entre les dades negatives, l’informeCAT remarca que els deu principals fabricants de vehicles menystenen el català a les pàgines web i, en canvi, hi inclouen llengües molt menys parlades. Així mateix, s’hi explica que l’estat espanyol no ha rectificat en cap dels sis advertiments que ha rebut sobre l’ensenyament a les Illes Balears i el País Valencià des del Consell d’Europa en relació amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Des del punt de vista institucional, la Plataforma per la Llengua albira esperances, per exemple, per l’augment del 97% del pressupost de normalització lingüística al nou govern valencià, que ha passat de 6,7 milions a 13,2. Això contrasta en l’àmbit municipal: l’ex-batllessa de València Rita Barberá només va contractar un traductor per a una població de 880.000 habitants.

En l’àmbit d’internet i les noves tecnologies és on la vitalitat de la llengua és més present. La plataforma ha posat d’exemple que el nou diccionari oficial, que defensa la unitat de llengua, ha tingut més de 716.000 descàrregues d’ençà que es va activar, l’any 2014. Així mateix, sis dels sistemes operatius més emprats als ordinadors i mòbils ja són en català i sis webs de les deu més importants del món tenen versió en la nostra llengua.

Pel que fa a l’ensenyament, segons l’informe el català s’ha reforçat. L’Institut Ramon Llull indica que 161 universitats de tot el món imparteixen docència de català, amb més de 6.000 alumnes.

Reobertura de RTVV i reciprocitat
L’informe explica que el govern podria reobrir els espais comunicatius públics en català, els únics mitjans que eren íntegrament en català al País Valencià, amb un pressupost anual de 142 milions d’euros, un fet que valora com un ‘gran pas endavant’.

Amb aquesta voluntat de posar en comú l’espai comunicatiu en llengua catalana, la Plataforma per la Llengua promou la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb l’objectiu d’exigir a les institucions europees i als estats espanyol, francès, andorrà i italià que facin possible una reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana a tots els territoris del domini lingüístic.

La campanya també insta la Comissió Europea a intervenir per fer aplicar als estats concernits la directiva 2010/13/UE, que garanteix que no hi ha fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. Així mateix, es denuncia davant el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa l’incompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) per part dels estats. Aquesta carta especifica clarament el compromís de ‘garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua’.

La campanya se centralitza en un portal web (estimoelcatala.cat) on els interessats poden signar el manifest ‘Prou fronteres en les emissions en català!’ i dinamitzar-ne la difusió a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #CatalàSenseFronteres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any