La ciutat de València s’acosta perillosament als dies més forts de les festes de les falles de Sant Josep. Tant, que algunes de les grans ja han tret fragments dels monuments al carrer. Les cantonades ja han estan ocupades pels xibius i les paradetes de bunyols i xocolata, els carrers ja s’il·luminen cada nit amb garlandes de bombetes i, cada migdia, milers de persones s’arriben a la plaça de l’Ajuntament per gaudir de la mascletada. Per segon any consecutiu, el balcó de la casa gran ha deixat de ser el feu de polítics, empresaris, famosos i compromisos de tota mena en què el va convertir la batllessa Rita Barberà. Ara, portes obertes. Tots els ciutadans que tenien ganes de comprovar com es viu la mascletada de tan a prop i al costat de les falleres majors i les corts d’honor es van inscriure en una llista i van entrar en un sorteig per a adjudicar-los un dia i un lloc. Aquest és dels pocs canvis que pot fer l’ajuntament sobre la manera de celebrar les falles, que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. La resta de canvis hauran d’esperar. L’estructura fèrria de la Junta Central Fallera i el comportament d’alguns presidents les fan pràcticament inamovibles. Amb el regidor de  Cultura Festiva, Pere Fuset, comencem parlant de l’incident amb un dels copresidents de la falla Plaça del Mercat.

Què en penseu de la manera com s’ha resolt l’incident de la Falla Plaça del Mercat?
—Molt satisfet que els fallers de base hagen impedit que es fera un homenatge a la Fundación Francisco Franco i a alguns dels seus destacats dirigents. La reacció de la comissió ha estat exemplar perquè ha sabut marcar distàncies amb una minoria que volia instrumentalitzar la festa. Franco era un feixista. És una bona lliçó i un bon exemple de festa democràtica.

En aquestes segones falles que celebreu com a regidor heu pogut introduir cap canvi en l’organització o en la Junta Central Fallera, per exemple?
—L’ajuntament pot decidir poca cosa en l’organització de la festa. Els canvis profunds només poden vindre de la base, dels presidents de les falles. El reglament faller només es pot canviar en un congrés faller. L’últim es féu el 2001, han passat setze anys.

Es preveu que se’n convoque algun aviat?
—El congrés el convoca l’assemblea de presidents de falla, però encara no hi ha data. Quan passen aquestes falles es mirarà de parlar per veure quan el fixem.

Quins canvis penseu que s’hi han d’introduir?
—Els canvis en la Junta Central Fallera s’han de coure a foc lent. És més fàcil de canviar la constitució americana que no el reglament de les falles. No hi ha marge legal per a canviar res. El congrés ha de servir per a modernitzar la festa. Alguns dels objectius són aconseguir la paritat en l’estructura de la junta, rejovenir l’assemblea i els càrrecs i fomentar la democràcia de base en els casals. Els fallers de base hi han de participar més.

No ho són ara, democràtics, els casals fallers?
—Les elits s’apropien el discurs faller i això ho volem canviar. Hi ha casos d’instrumentalització. Alguns presidents de falla traslladen a l’assemblea les seues inquietuds i conviccions polítiques i no el sentir dels fallers que formen les seues comissions. Ho hem notat especialment en la qüestió lingüística, perquè sembla que algú vol fer reviure la batalla de València.

Durant molts anys s’ha acusat l’esquerra d’abandonar les falles, de deixar-les a la dreta, que les ha convertides en un contrapoder.
—Aquest divorci entre esquerra i falles es va solucionant. Les falles són patrimoni de tots, hem de llevar tots els estigmes ideològics a la festa. Hem d’aconseguir que les opcions polítiques no marquen la diferència. Anem fent passos per fomentar la pluralitat i buidar de càrrega ideològica les falles.

També la religió? L’ofrena dura dos dies i s’ha convertit en un dels actes centrals.
—Els fallers viuen la religió de la manera que volen. Les falles no són una festa religiosa, però tenen la petjada lògica de la història, com tantes altres festes. L’ofrena és fruit de la religiositat popular. A més, és l’acte més multitudinari i participatiu de la festa.

Va normalitzant-se el català tant en els monuments com en els llibrets fallers?
—Hem de tenir en compte que el valencià és viu gràcies a les falles. Les falles es van convertir en un reducte on s’utilitzava la llengua. Cada vegada més, les comissions falleres tenen clara l’autoritat normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La resta són anècdotes.

Aquestes són les primeres falles d’ençà que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Com us les plantegeu?
—Són una oportunitat per a aconseguir i demostrar l’excel·lència de la festa. Per a promoure els casals, per a reforçar i valorar el teixit associatiu. També hem de treballar per preservar alguns aspectes i dignificar professions com ara la de l’artista faller.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]