08.11.2019 - 09:48
|
Actualització: 08.11.2019 - 10:58
S’ha mort Jordi Riba Segalàs, conegut per ‘Palanca‘, segons que ha anunciat el periodista Carles Porta. Ha desaparegut, doncs, el darrer gran protagonista del conflicte que històricament ha envoltat el poblet de Tor, situat a la Vall Ferrera (Pallars Sobirà). Palanca era un dels grans cacics del poble i sempre va estar enfrontat a Josep ‘Sansa’ Montané, l’altre home fort de la banda principatina del port del Cabús.
Aquesta matinada ha mort Jordi Riba Segalàs, PALANCA, un dels grans homes de TOR. Un mite del Pirineu.
Ell no ha mort al juliol.
Tan de bo pugui descansar en pau.— Carles Porta (@Carles_Porta) November 8, 2019
El conflicte de Tor es remunta al 1896, quan es va constituir la societat de copropietaris de la muntanya, de manera que les tretze cases del poblet es repartien la sobirania sobre les terres. D’aquesta manera, els toredans evitaven que la muntanya, molt rica en pastures i fusta, fos declarada comunal i per tant propietat de l’estat espanyol.
A més a més, els estatuts de la societat incloïen una clàusula per a protegir els veïns de Tor de possibles reclamacions per part de forasters. Per a ser copropietari de la muntanya, calia viure tot l’any al poble, fins i tot durant l’hivern, quan Tor queda aïllat i incomunicat per les nevades.
Aquesta clàusula, que en teoria era una protecció, va acabar desencadenant el conflicte entre Sansa i Palanca. Amb el poble pràcticament abandonat, els dos cacics es disputaven la propietat de la muntanya. Sansa, ajudat per l’andorrà Rubèn Castañer, volia unir la banda principatina amb l’andorrana i construir-hi una estació d’esquí. Palanca, en canvi, un home tosc i malcarat, era partidari d’aprofitar la riquesa natural de la muntanya sense interferències urbanístiques ni turístiques.
Els tribunals van declarar Sansa com a amo únic de la muntanya el febrer de 1995. De facto es deixava via lliure al seu macroprojecte urbanístic. Tanmateix, cinc mesos després va ser assassinat a casa seva. Un crim que no s’ha esclarit mai. Carles Porta mateix va relatar la història en un documentari (Tor, la muntanya maleïda) i un llibre (Tor, tretze cases i tres morts).
