Otegi: ‘A una bona part de l’estat espanyol li convindria que ETA tornés a matar’

‘A una bona part de l’estat espanyol li convindria que ETA tornés a matar. Em consta que és així. Estic convençut que a l’estat hi ha sectors que desitgen que hi hagi un atemptat.’ És una de les afirmacions més contundents del dirigent de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi a l’entrevista amb Jordi Évole que va emetre ahir al vespre el programa ‘Salvados‘ de La Sexta, que va aixecar una enorme polseguera de crítiques a les xarxes fins i tot abans de ser emesa.

[Vegeu: Insults i atacs a la xarxa contra Jordi Évole per entrevistar Arnaldo Otegi]

A l’entrevista, el dirigent abertzale hi declarava: ‘Les crisis del bipartidisme, de la monarquia, de la corrupció i el procés català no haurien estat possibles si ETA hagués continuat matant. Estic convençut que a l’estat espanyol hi ha sectors als quals no faria res que ETA tornés amb una determinada intensitat.’ I admetia: ‘Sí que hi ha gent que m’ha dit que m’he equivocat. M’ho diuen en termes respectuosos, dient-me que Catalunya ha  demostrat que no hi ha solucions democràtiques i que cal la via armada. Els he dit que van equivocats. No els he convençut, encara, però crec que ho faré.’

‘A Eta hi havia sectors que no estaven d’acord amb la meva posició.’, continuava. ‘ El relat oficial va voler fer creure que ETA deixava la lluita armada per la pressió policíaca, però va ser perquè l’esquerra abertzale havia pres una decisió i havia fet la reflexió política que hi havia una alternativa a la via armada.’ I reblava: ‘Mai més no tornarem a proposar aquest camí [el de la via armada]’.

Buesa, Hipercor, les tortures
Durant l’entrevista, Otegi va respondre preguntes de víctimes d’ETA, com ara de la filla de l’ex-dirigent socialista basc Fernando Buesa, que fou assassinat el 2000. ‘Érem grans adversaris, però li tenia molt de respecte. És clar que em va commoure, [l’assassinat]. I cada mort i assassinat en aquest país. Em sentia aclaparat, colpejat i em qüestionava moltes coses. Però aquest és un procés de reflexió que dura molt temps,’ en va dir.

També va parlar de l’atemptat d’Hipercor de l’any 1987. ‘Va ser una convulsió absoluta en el si de l’esquerra abertzale. Un trencament intern, personal i polític. Perquè va morir gent treballadora i humil, gent que havia anat a comprar… Hipercor va ser un punt d’inflexió de l’ús de la violència a l’esquerra abertzale. El sentiment era d’abatiment total’, va dir. ‘Vull recordar que ETA va avisar tres vegades que hi havia una bomba. La intenció no era de matar’.

Un altre dels moments d’impacte de l’entrevista va ser quan Évole va mostrar el testimoni d’un ex-regidor del PP a Errenteria, Txema Herzog. Explicava que havia assistit a una conferència de Pili Zabala, germana de José Ignacio Zabala, un dels joves militants d’ETA segrestats, torturats i assassinats pels GAL. ‘Hi vaig anar perquè també em sento a prop d’ella. En aquest país s’ha fet la banyera, la bossa, els elèctrodes… Qui ho ha fet no té nom. No seria capaç de posar la pistola al cap de ningú, però tampoc de posar els elèctrodes’, deia Herzog. I Otegi responia: ‘A mi m’ho van fer, això dels elèctrodes. Aquesta persona mereix el respecte de qui aborda la situació des d’una perspectiva molt constructiva. Sé que això li ha portat problemes al partit.’