Ortega demana l’execució de la seva inhabilitació sense esperar el pronunciament del Suprem espanyol

  • Els advocats de Mas i Rigau renuncien a fer la mateixa petició

VilaWeb
ACN
01.06.2017 - 11:57
Actualització: 01.06.2017 - 12:10

L’ex-vice-presidenta del govern, Joana Ortega, ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que executi la sentència que la inhabilitava a un any i mig arran de la consulta del 9-N i no esperi que es pronunciï el Tribunal Suprem (TS) espanyol. D’aquesta manera, Ortega arribaria a temps per presentar-se a les pròximes eleccions municipals, si així ho decideix. Fa poc més d’un mes, l’ex-vice-presidenta va demanar al TS que no se la inhabilités per exercir càrrecs municipals en considerar que va ser castigada com a càrrec autonòmic i la pena només hauria d’afectar aquest àmbit. Per contra, els advocats de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i de l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau han anunciat que no pensen fer aquesta petició al TS.

En el seu escrit, l’advocat d’Ortega al·lega que ‘la sentència ja s’estaria executant’ i que en el cas que la sentència sigui confirmada pel Tribunal Suprem i entrés en vigor la inhabilitació ‘la condemna real no es veuria circumscrita a la inhabilitació imposada en condemna, sinó que aquesta se sumaria la inhabilitació efectiva’ des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre la seva sentència. Per tant, entén la defensa de l’ex-vice-presidenta, la condemna efectiva seria ‘molt major’ i calcula que seria més del doble de la inicialment imposada.

D’altra banda, l’advocat d’Ortega deixa clar que l’ex-vice-presidenta estaria interessada en l”execució provisional’ de la sentència tot i que sotmesa ‘al resultat del recurs, que pogués determinar una reducció o revocació de la condemna’.

A finals d’abril, la defensa d’Ortega recordava en el seu recurs que se la va jutjar per la seva actuació com a membre del govern i considera que la inhabilitació especial s’hauria de cenyir únicament a càrrecs de govern de l’àmbit autonòmic, com diu la jurisprudència del TC, i no estendre-la a càrrecs electes de nivell estatal i local, cosa que ‘afectaria de manera injustificada al seu dret a participar dels assumptes públics’. També demana que el temps d’inhabilitació es redueixi de 21 a 6 mesos i la multa de 30.000 euros al mínim legal.

El passat 13 de març, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas a dos anys d’inhabilitació, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos i l’ex-consellera Irene Rigau a un any i mig, pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Tots tres van ser condemnats pels delictes de desobediència i absolts del de prevaricació. A més de les condemnes per inhabilitació de càrrec públic, Mas va ser condemnat pagar una multa de 36.500 euros, Ortega 30.000 euros i Rigau 24.000 euros.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any