Mentre dura el Mobile World Congress, Barcelona es transforma: el metro va més ple que mai, es consumeix més marisc que no pas per Nadal i els serveis de xofer privat es disparen. Però als vagons de metro, als restaurants i als cotxes de luxe sobretot hi ha homes. És un fet tan evident que gairebé no calen estatístiques. I la Fira de Barcelona ho confirma: l’any passat només el 21% dels assistents del congrés eren dones.

El Mobile World Congress és la fira de telefonia mòbil més important del món i durant quatre dies aplega a Barcelona les empreses i agents més destacats del sector. Per tant, el recinte de la fira esdevé un microcosmos ideal per a prendre el pols del món de la telefonia mòbil i veure cap on evoluciona, però també per a parlar de què hi falla. I l’escassa presència de les dones en les empreses dedicades a la tecnologia és un dels problemes persistents.

Per això una de les novetats del congrés d’enguany és la inauguració del programa Women4tech, que ha impulsat GSMA, l’empresa organitzadora del congrés. És una de les moltes iniciatives que aquests darrers anys han sorgit als Estats Units i a Europa destinades a reduir la desigualtat de sexes en el món de la tecnologia. El programa, que fa activitats cada dia del congrés, tindrà la jornada clau en la cimera de demà. Hi participaran algunes de les veus –femenines i masculines– més destacades del sector, que tractaran dels factors principals que impedeixen que hi hagi més igualtat entre homes i dones.

Sostre de vidre, carrera i desigualtat salarial
L’any 2015 als Estats Units les dones representaven un 30% de la plantilla de les empreses tecnològiques. Però el problema és que, a mesura que es va pujant en la jerarquia de l’empresa, cada vegada hi escassegen més. En els llocs més clau, que són el desenvolupament del producte i l’estratègia de negoci, gairebé no n’hi ha. Això fa que el sector tingui una barrera molt important que impedeix que les dones progressin en la carrera professional, l’anomenat sostre de vidre. I aquesta limitació sol anar acompanyada de la desigualtat salarial, que fa que en algunes empreses de Silicon Valley les dones cobrin un 61% menys que els seus companys masculins.

Falten dones que estudiïn d’enginyeria i emprenedores
Però per què hi ha tan poques enginyeres? Als Estats Units, el nombre de noies matriculades a enginyeries informàtiques i de telecomunicacions ha baixat respecte de la dècada dels anys 1980. Per això hi ha programes destinats a encoratjar les estudiants de secundària que es decantin per aquest camp. Una altra de les mancances importants del sector és la falta d’emprenedores: hi ha molt poques dones al capdavant de nous projectes i empreses emergents. Justament, dos dels punts més destacats de la cimera de demà seran el monitoratge i la innovació.

La clau: transformar el sector des de dins
Si cada any surten de les facultats moltes dones especialitzades en la gestió de negocis, per què n’hi ha tan poques que s’especialitzin en la indústria tecnològica? Molts estudis assenyalen que el sector els és molt hostil perquè és dominat per una cultura de treball, anomenada greek, sovint massa masclista i excloent. Això fa que a les dones –i també a les minories ètniques– els resulti complicat d’encaixar-hi. Però, tal com s’explicarà en la jornada de debats de demà, no es tracta que les dones s’adaptin al sector, sinó que discuteixin com el poden transformar.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]