24.09.2019 - 05:30
Els joves han llançat una ofensiva al centre de la nostra consciència. Seguint l’impuls de Greta Thunberg, van començar a fer vaga els divendres per a manifestar-se davant parlaments i ajuntaments en una «vaga escolar pel clima» i han alçat un moviment els ressons del qual s’escolten des de la cimera del Clima de Katowice fins a la de Davos, des de Polònia fins a Espanya, des dels mitjans de comunicació tradicionals fins a l’art rupturista de Banksy, passant pel naturalista britànic David Attenborough i centenars de científics que han donat suport a la iniciativa. Als pocs mesos, l’inici d’aquest camí es reflectia en el llibre Canviem el món: #vagapelclima (Lumen, 2019), una recopilació dels discursos de Greta Thunberg.
Els joves han tingut, a més, l’habilitat de generar cercles de complicitats al seu voltant. De seguida els van seguir les «Mares pel Clima», que van començar a compartir les seues inquietuds sobre la contaminació i les afeccions en la salut dels seus fills. No tardarien a unir-s’hi els professors amb la iniciativa «Teachers for Future», centrats en l’educació ambiental, i de manera quasi immediata tant parlaments com ajuntaments i universitats –a Espanya les primeres van ser la Universitat Politècnica de Catalunya i la Complutense de Madrid– han anat aprovant declaracions d’emergència climàtica.
El torpede que van llançar els joves impacta de ple en la línia de flotació del nostre sistema polític, econòmic i social, al qual hem mirat durant molt de temps amb certa autocomplaença, fins que de sobte uns adolescents l’han impugnat per a poder defensar el seu dret a la vida, al present i al futur. Si ho fan és perquè aquest sistema que ens ha permès aconseguir, en Occident, aquests nivells de satisfacció, porta en el seu interior el germen de la seua autodestrucció.
Llig la notícia completa al web de Mètode
Cristina Monge, politòloga, assessora executiva d’Ecodes i professora de Sociologia de la Universitat de Saragossa.
