A l’octubre, les famílies hem gastat més

  • A Catalunya, podem haver arribat pràcticament al nivell de despesa total del 2019, si bé la d'alguns sectors concrets encara hi és enrere

Jordi Goula
08.11.2021 - 19:50
Actualització: 08.11.2021 - 20:18
VilaWeb

El consum de les famílies a Catalunya representa més de la meitat del PIB, per tant, és la clau de l’evolució de l’activitat. Les xifres del tercer trimestre, aportades la setmana passada per l’avanç del PIB català fet per l’Idescat, apunten un creixement intertrimestral del 0,7%. És a dir, més d’un punt per sota de les taxes de l’estat espanyol (2,0%) i de la UE-27 (2,1%). El creixement interanual, en canvi, és del 3,4%, més alt que no el de l’estat espanyol (2,4%) i inferior al que apuntava l’AIReF, del 4,4%. He de dir que la dada del creixement intertrimestral català em sembla baixa i no m’estranyaria gens que sigui més alta quan al desembre es presentin les xifres definitives.

De totes maneres, la cosa més interessant crec que és el fet que el creixement dels serveis passa per davant del de la indústria, amb un creixement del 5,1% interanual. Segons l’Idescat, hi ha quatre grans branques que han contribuït de manera destacada a assolir aquests resultats: el comerç a l’engròs, l’emmagatzematge i les activitats afins al transport, l’hoteleria i restauració i el transport aeri. Aquestes dues darreres branques mostren millores notables respecte de l’any anterior per l’efecte de la recuperació de la temporada turística de l’estiu. Respecte dels nivells d’activitat del 2019, és significativa la recuperació econòmica dels serveis informàtics, correus, publicitat, seguretat, comerç a l’engròs, emmagatzematge i més activitats professionals.

És a dir, que s’ha capgirat el motor del creixement, entre més coses, perquè la producció de la indústria és frenada pel retard en les recepcions de materials de tota mena que vénen de fora. De fet, l’índex de producció industrial del setembre va créixer d’un 0,0%. En canvi, els serveis reviscolen. I el consum és el senyal més pròxim. Doncs bé, resulta que l’índex de Comertia del mes d’octubre ha crescut d’un 3,5% sobre el mateix mes del 2019, i un 64% de les empreses diu haver tingut un creixement de vendes. Vet ací una bona notícia, atès que al setembre havia crescut d’un 1,2%.

Parlo amb la gent de Comertia perquè em facin cinc cèntims de com veuen la situació. “L’índex puja molt. La mitjana pràcticament arriba a les xifres del 2019, però continuem amb diferències importants per sectors”, em diu Elisabet Vilalta, la directora general. “La polarització continua essent alta, però la millora és evident.” I em comenta l’exemple de la restauració. “El seu índex del mes d’octubre ha estat d’un 5% per sota del 2019, i al setembre era d’un 23% menys. La diferència és molt significativa.” I afegeix que si comparem les vendes d’octubre amb les del mateix mes del 2019, observem que, malgrat la millora, la recuperació o la normalitat en vendes encara no ha arribat en alguns sectors d’activitat: restauració (-5,4%), lleure-cultura (-12,3%), alimentació no bàsica (-9%) i automoció i serveis (-6,9%). Els sectors que tenen més bon comportament són: moda (13,2%), alimentació bàsica (11,9%), complements de la persona (5%) i equipament de la llar (4,1%).

Sobre el sector de la restauració, cal dir que Kantar, la consultora de referència en panels de consum, la setmana passada, en un estudi referit a l’estiu, deia: “La restauració remunta i arriba al 80% de l’activitat pre-covid a escala de l’estat espanyol.” Els demano pel cas de Catalunya i em diuen que del juliol al setembre ha estat del 87%. I afegeixen que, si bé durant el confinament el consum a casa creixia exponencialment, s’ha alentit amb l’arribada de la vaccinació: “El 93% dels ciutadans de l’estat espanyol hem tornat a consumir fora de casa durant aquest darrer any. Aquest estiu, les dades registrades van ser molt pròximes a les del 2019, tant en termes de penetració (88%) com de despesa, que ha crescut d’un euro per acte, fins a assolir els 10,1 euros.”

Per la seva banda, el president de Comertia, David Sánchez, em diu que veu el futur amb optimisme. I em posa d’exemple un aspecte que, d’entrada, em sorprèn. Resulta que el 41% de les empreses afiliades té previst d’ampliar la xarxa de punts de venda físics de cara al 2022. Em sembla una decisió valenta i Sánchez m’explica que en aquests moments sorgeixen moltes oportunitats en locals ben situats: “Ara es poden firmar contractes en unes condicions molt més bones que no pas abans de la pandèmia.” Que s’ha abaratit el mercat de locals perquè hi ha més oferta, vaja.

Finalment, em diu que enguany el “Black Friday” serà molt diferent. Va començar amb un dia, després un cap de setmana i aquest any s’allargarà, “perquè molts comerços anticiparan els descomptes, per evitar, com en uns altres anys, que durant les setmanes anteriors les vendes desapareguin”. Li demano si fer més descomptes no els afectarà els marges, que ja van tocats, i em respon: “Molts fabricants, distribuïdors i comerços estem disposats a sacrificar marge a canvi de facturació, fins que no veiem un entorn previsible.”

I, per acabar, hi ha un aspecte que em sembla molt interessant. Les vendes per internet en les marques de Comertia han crescut, de mitjana, d’un 73,2% al mes d’octubre respecte del mateix mes del 2019. Vilalta m’explica que el pes de la venda en línia ja representa, de mitjana, un 5,4% sobre la facturació total. Em diu que el sector moda (7,4%) és el que té més pes de facturació en línia respecte de les vendes totals; seguit d’automoció (4,7%), complements de la persona (3,5%), restauració (3,2%) i llar (2,7%).

En definitiva, sembla que les previsions –sempre amb permís de la pandèmia– són força més optimistes de cara al futur immediat que no pas fa uns mesos. De fet, la previsió de vendes que fan per al mes de novembre és de créixer d’un 22,7% respecte del mateix mes del 2020. A l’octubre, el creixement ha estat d’un 44%. Potser sí que ara tot va tornant lentament a la normalitat…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any