Novetats a les llibreries… aquest gener

De fa uns quants anys, per a moltes editorials la campanya de Sant Jordi ja comença el mes de gener. És cert que al febrer i al març es concentren la majoria de novetats, però aquest gener n’ha arribat farcit. Us oferim una selecció de bona part dels nous llibres que podreu trobar aquestes primeres setmanes de l’any.

Collita pròpia
L’any ha començat fort pel que fa als autors en català i amb nota: Edicions de 1984 presentava, tot just tornar de les vacances de Nadal i Reis, la primera novel·la de Raül Garrigasait, Els estranys, una obra tan estranya i interessant com el títol, ambientada a la ciutat de Solsona en època de la primera guerra carlina, protagonitzada per un prussià mal informat (podeu llegir-ne aquest article). També ha aparegut la primera novel·la d’un altre traductor, Àlex Gombau, Carrers salvatges (Angle editorial). És una història situada més lluny, al barri del Bronx de Nova York, en el moment del naixement de la música hip hop, tot un revulsiu de molts joves d’aquest barri marginal. I també ha sortit la primera novel·la de Teresa Muñoz, Des del balcó, ambientada en la Barcelona de postguerra, publicada a Amsterdam Llibres. També se situa en la postguerra, però a Girona i les Guilleries, la darrera novel·la de Rafael Nadal, amb el títol suggeridor de La senyora Stendhal (podeu llegir-ne aquesta entrevista), una obra plena de silencis letals, publicada per Columna.

A l’editorial Males Herbes hi podrem llegir la primera novel·la en solitari de Roger Coch, Udzu, un llibre que barreja l’autoficció amb les aventures, per proposar-nos una revisió postmoderna del mite d’Antígona, segons que expliquen els editors. I una novel·la de la sempre provocadora Anna Carreras, Fes-me la permanent, que publica El Cep i la Nansa, editorial que també ens duu aquest mes la novel·la L’iceberg de la punta d’Òscar Mercadé Garcia. Així mateix, podem descobrir l’experiment a quatre mans que és la novel·la d’Emma Vilarasau i Montse Barderi Camí d’anada i tornada (Columna); la nova novel·la de Valentí Puig, El bar de l’AVE (Proa), sobre la societat espanyoles dels nostres dies, i encara una nova novel·la d’una altra veterana, Margarida Aritzeta, La filla esborrada, que publica Capital Books, un segell adscrit a 9 Grup Editorial.

Aquest mes de gener es presenten els primers premis literaris: el premi Joanot Martorell, que en la darrera edició ha estat per a Ponç Puigdevall i les Il·lusions elementals (Edicions 62), una baixada als inferns d’un escriptor en crisi. I els contes brillants de Joan Jordi Miralles, La intimitat de les bèsties, que va obtenir el premi Marian Vayreda i que publica Empúries (podeu llegir un fragment del segon conte, ‘Venació’). També es presenta el premi Just M. Casero, impulsat per la llibreria 22 de Girona, que enguany ha destacat Jaume Puig per l’obra El veler magenta.

I ara, a final de gener, entre Tiana Negra i la BCNegra, es farà públic el guanyador del VIII Crims de Tinta, editat per RBA – la Magrana i que arribarà immediatament a les llibreries, perquè el jurat ja fa més d’un més que va decidir el veredicte i vol aprofitar l’ambient favorable a la novel·la negra i criminal d’aquest final de gener. Per aquest temps també arriben amb Pagès Editors dues novetats de gènere negre: Mans negres, el nou capítol de la saga de l’inspector Marc Sergior, de Jordi de Manuel; i Tros de Rafael Vallbona, destacat amb el XXV premi Ferran Canyemeres de novel·la, que l’autor sintetitza amb la sentència ‘una sola nit que acaba essent tota una vida’. En aquesta òrbita de misteri i assassinats podem situar la novel·la del periodista Andreu Claret Venjança (Columna), situada a Alexandria. I no passem per alt, és clar, la traducció de Morts prescindibles, de Hjorth & Rosenfeldt (Columna).

Traduccions
En l’àmbit de la traducció, es destaca un nou títol de Carson McCullers, Frankie Addams, autora de culte que L’Altra Editorial va començar a recuperar l’any passat i, com un degoteig, ens la torna a fer reviure. La traducció és de Jordi Martín Lloret. I Raig Verd, que el 2015 publicava Com ser-ho alhora d’Ali Smith, acaba de publicar un nou títol d’aquesta escriptora, L’accidental, la narració d’un estiu en què una misteriosa dona transforma la vida d’una família. La traducció és de Dolors Udina. A les llibreries també trobem les memòries de Joseph Conrad, Memòria personal, obra editada per Llibres de L’Avenç i traduïda per Josep M. Muñoz Lloret (en podeu llegir un fragment).

Per tancar les novetats en l’àmbit de la traducció, destaquem un nou títol del periodista i escriptor Sorj Chalandon, Professió del pare, autor que alguns lectors recordaran per un altre llibre que Edicions de 1984 va traduir, Retorn a Killybegs; l’ha traduït Josep Alemany. I l’obra de Natalia Ginzburg, La ciutat i la casa (Club editor), que és la darrera novel·la que va escriure Ginzburg abans de morir-se, construïda en forma de cartes i publicada el 1983, any que també va ser elegida diputada pel Partit Comunista. En fa la traducció i el postfaci Meritxell Cucurella-Jorba. En parlarem més, de Ginzburg, escriptora que en català es torna a redescobrir, amb l’aparició d’un seguit de títols seus entre final de l’any passat i principi d’aquest en segells diversos.

Poesia
Pel que fa a la poesia, podem llegir un nou llibre coent de la gran dama de la poesia catalana, Dolors Miquel, El guant de plàstic rosa (Edicions 62), que li ha valgut el premi Ausiàs March. I també Com elles. Una antologia de poetes del segle XX, editada per Mireia Vidal-Conte a Lleonard Muntaner. I encara els poemes de Carles Camps Mundó, Elegia de l’origen (Proa) o l’obra d’Edward Hirsch, Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes, que publica Edicions de 1984. Inèdit fins ara al nostre país, Edward Hirsch és un dels poetes nord-americans més reconeguts de l’actualitat i ha estat traduït al català per Ernest Farrés i Gemma Gorga. Per acabar, anem a parar a Shakespeare, amb una Tria d’obres, traduïdes per Miquel Desclot a Proa. També és del mateix autor l’obra La violació de Lucrècia, que publica Ara Llibres en la versió de Salvador Oliva. I sobre Shakespeare encara en tornarem a parlar, perquè més endavant l’editorial Adesiara ens n’oferirà tots els sonets, que va traduir Gerard Vergés.

No-ficció
Més enllà de la ficció, el mes de gener ens ha portat el volum de set-centes pàgines Llibertat i sentit, del poeta Lluís Solà, membre fundador de la revista del poesia Reduccions. Tal com explica el subtítol, és un volum de reflexions sobre la condició humana, amb texts que Solà ha anat escrivint entre el 1999 i el 2016. És publicat per Edicions de 1984. També trobem la biografia de Joan B. Cendrós, l’empresari dels productes Floïd, mecenes i activista cultural, que va encapçalar la segona etapa de l’editorial Proa. La biografia, El cavaller Floïd (Proa) és escrita per Genís Sinca (llegiu-ne un article d’opinió).

Aquest mes també s’ha posat a la venda el premi Carles Rahola d’assaig que publica Pòrtic, La voluntat i la quimera (Proa), de Jordi Casassas, que és una revisió del moviment noucentista. En l’àmbit geopolític, s’han editat dos volums: el de Joan-Lluís Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat (Edicions 62) i Atles de Micronacions, de Graziano Graziani (Males Herbes). S’ha de ressenyar també el llibre de Bel Olid Vides aturades (Ara Llibres), que arribarà a final de mes, on tracta de la crisi dels refugiats a partir de testimonis en primera persona. És un llibre vinculat al projecte ‘Casa nostra, casa vostra’.

Acabem amb dos volums ben diferents: el primer, de l’històric llibreter de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que ens proposa Alegra’m la vida (Columna), on continua les memòries a través de la seva passió pel cinema. I, canviant completament, acabem amb L’escena antiga, volum que publica Adesiara, amb introducció de Joan Casas i traduccions d’Esther Artigas i Roser Homar. El volum, una història de l’espectacle, recull per primera vegada en català obres com ara La dansa de Llucià de Samòsata, Els espectacles de Tertul·lià i l’anònima Alcestis de Barcelona, entre més.