Novetats del mes de febrer.

Aquest mes de febrer han arribat a les llibreries la majoria de premis literaris que s’atorguen aquesta temporada d’hivern: trobem els premis de la nit de Santa Llúcia que publica Proa: el premi Sant Jordi, ‘El setè àngel’ de David Cirici (llegiu una entrevista); el premi Mercè Rodoreda, ‘Vida familiar’ de Jenn Díaz (llegiu una entrevista); i el premi Carles Riba, ‘La ciutat cansada’ de Maria Cabrera. També es pot trobar el segon premi Llibres Anagrama, ‘La memòria de l’arbre’ de Tina Vallès (llegiu una crítica). Així mateix, han arribat els Premis Ciutat d’Alzira que atorga Bromera: el de novel·la, ‘Amics per sempre’ de Lluís-Anton Baulenas; el premi Ibn Jafadja de Poesia, ‘Neutre’ d’Eva Baltasar; el premi d’assaig, ‘Cafarnaüm’ de Jaume Subirana (llegiu la notícia). També es publiquen premis més petits, com el Vila d’Ascó, ‘Estàndards’ d’Alba Dalmau, que és la seva vint-i-cinquena edició i el publica Angle Editorial.

Collita pròpia

A més, trobem un bon pom de novel·les d’autors catalans, cadascuna amb la seva personalitat: Joan Daniel Bezsonoff ens presenta La ballarina de Berlín (llegiu una entrevista), novel·la sobre espies libidinosos i ballarines i amants al Berlín de la república de Weimar, publicada per Empúries. I Marc Pastor, que torna a publicar amb Amsterdam nova novel·la amb d’intriga i aventura, ‘Farishta’, un món a part, un paradís, el preu del qual és el silenci. Elisabet Riera debuta en català amb ‘Llum’ a l’Altra editorial (llegiu l’article), la història d’una educació sentimental que no deixarà indiferent ningú; i Sergi Pons Codina ens proposa una altra història intel·ligent i plena d’astracanades amb ‘Dies de ratafia’ (Edicions de 1984). I també ha tornat Max Besora amb una novel·la situada al segle XVIII, de títol maratonià, Aventures i desventures de Joan Orpí fundador de la Nova Catalunya, a Males Herbes (llegiu un fragment).

Aquest febrer també surt la nova novel·la de Miquel Martín i Serra, ‘El riu encès’ (El cep i la nansa), intensa, bella i colpidora; ‘La noia del club’ (Bromera) de Maria Carme Roca, que ens porta al món de les nadadores a la Barcelona dels anys trenta; i la conquesta de Mallorca pels romans és el context on es mou ‘La voa de l’´ultim gimneta’ (El cep i la nansa) de Marc J. Bonet i Binimelis. Sílvia Soler publica Els vells amics (Columna) i Miquel Fañanàs, Bonastruc, el jueu, a la mateixa editorial.

Recuperacions

Destaquem tres recuperacions de clàssics contemporanis catalans: de Teresa Pàmies, Quan érem refugiats (Sembra llibres); Sandàlies d’escuma, de M. Àngels Anglada (L’Avenç) i dins el 150 aniversari del naixement de Prudenci Bertrana, El vagabund, edició a cura de Guillem Molla (Edicions de la ela geminada).

Traduccions

D’entre les novetats en l’àmbit de les traduccions, arriba l’última novel·la d’Ian McEwan, Closca de nou’, traduïda per Jordi Martín Lloret(Anagrama); El mar, el mar, d’Iris Murdoch (Edicions de 1984), la nova novel·la negra de Benjamin Black, pseudònim de John Banville, ‘Fins i tot els morts,’ (Bromera); i  Angle editorial proposa ‘Nosaltres en la nit’ de Kent Haruf, traduït per Anna Turró Armengol, que també ha traduït ‘Dona al punt zero’ de l’escriptora i activista egípcia Nawal El Saadawi, a la mateixa editorial. I des de Godall edicions arriba la traducció dels contes de la jove coreana Kim Ae-ran, Corre, pare, corre! (llegiu un fragment), a càrrec de Mihwa Jo Jeong i Alba Conill.

El Cercle de Viena publica Viure amb una estrella de Jirí Weil, una estrella de sis puntes cosida a la jaqueta, just a sobre del cor, en una traducció de Jaume Creus. Trobem el nou llibre de Jessie Burton, La musa (Amsterdam), amb traducció de Jordi Boixadós; així també La biblioteca dels llibres rebutjats de David Foenkinos (Edicions 62), traduït per Mercè Ubach.

Les editorials també ens ofereixen clàssics contemporanis com L’Eclipsi, de Georges Perec, versió d’Adrià Pujol Cruells (L’Avenç) i L’especulació immobiliària d’Italo Calvino, traduït per Oriol Ponsatí-Murlà (Edicions 62). I anant més enrere, també trobem El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas, traducció de Jesús Moncada (Edicions 62).

També destaquem dos clàssics publicats per Adesiara: de la primera escriptora que va guanyar el Nobel, Selma Lagerlöf, El carreter, amb traducció de Carolina Moreno (llegiu un fragment); i de Samuel Johnson, La història de Rasselas, príncep d’Abissínia, amb traducció  de Victòria Alsina.

No ficció

En l’àmbit de la no ficció, destaca l’assaig de James Salter, L’art de la ficció (L’Altra), traduït per Albert Torrescasana i amb un pròleg imprescindible d’Eduard Márquez; i vinculat al fet d’escriure també trobem Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta, de Pere Antoni Pons (Lleonard Muntaner), una entrevista extensa i aprofundida que repassa la trajectòria vital i literària de l’escriptor. I Empar Moliner ofereix De què fuges, qui et persegueix? (Columna), un llibre sobre el fet de córrer, activitat que permet pensar i ordenar les idees i altres coses (llegiu una entrevista). De tema polític, ha arribat Joan B. Culla, El tsunami (Pòrtic), sobre els enormes canvis que ha viscut el sistema de partits català (llegiu una entrevista). Així també, Les memòries perilloses, de Benjamin Stora i Alexis Jenni (Edicions de 1984), sobre com el Front Nacional pot arribar al poder a França, en una traducció de Josep Alemany.

Poesia

Aquest febrer s’ha presentat La carn i el goig,  que publica AdiA, un manuscrit inèdit del 1958 obra de Miquel Bauçà, de quan tenia divuit anys i es va presentar al premi Ciutat de Palma de poesia Joan Alcover, que no va guanyar. Va trobar el manuscrit un jove felanitxer, a la biblioteca de l’exbatlle republicà del poble, Pere Oliver Domenge. El volum consta de vint-i-dos poemes. El llibre conté un epíleg del poeta i editor Pau Vadell.

També trobem a les llibreries Trobadors amb turbant, edició de Josep Piera (Edicions de 1984), un llibre que es pot llegir com una antologia de versos àrabs clàssics que han perdurat en l’imaginari de la tradició posterior; el llibre de poemes de Joan C. González-Pujalte, L’Est, premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó (Meteora); i Els gats han vingut a prendre el te. 50 poemes que porten cua, una selecció de Marcel Riera (Viena).

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]