No som els únics amb problemes de nom: Txèquia decideix canviar-se’l

Des dels anys seixanta, hi ha un debat viu sobre el nom del país que no ha trobat solució. ‘Països Catalans’ és el nom més acceptat, però xoca amb el fet que una part es diu ‘Catalunya’ i, aparentment, monopolitza el nom més que no la resta. Contra això han aparegut propostes de tota mena. Josep Guia, anys enrere,  va proposar que ‘Catalunya’ fos el nom del conjunt i ‘Principat’ el de la part. Joan Fuster havia reclamat que ‘Catalunya’ es fes servir tan poc com fos possible, perquè un dia pogués ser el nom de tot el país. Algunes altres propostes, més minoritàries, se n’han desmarcat completament, amb opcions radicalment diferents. Salvador Espriu parlava, un punt en broma, de dir-ne Rosalbacavà i recentment encara han aparegut propostes com la de Marènia.

El debat, tanmateix, no és tan estrany ni complicat com sembla. Arreu hi ha països amb dificultats per a trobar el nom que els definirà. És el cas d’Holanda – Països Baixos, de la disputadíssima Macedònia, el nom oficial de la qual fins i tot inclou un asterisc, de Belarús – Rússia Blanca, de Burma – Myanmar…

Aquesta setmana, però, s’ha resolt un dels casos més semblant al dels Països Catalans, el debat sobre el nom de Txèquia.

L’actual república txeca és formada per tres grans regions, anomenades en català Bohèmia, Moràvia i Silèsia. Però en txec Bohèmia és ‘Čechy’, és a dir Txèquia. Amb la qual cosa el nom d’una de les parts i del tot és el mateix. Mentre l’estat era ‘Txecoslovàquia’, el debat no va ser important, però després de la independència sí. Fins al punt que es va optar denominar-lo oficialment ‘República Txeca’ o ‘República dels Txecs’ (Česco), que recordava l’antic nom de Txecoslovàquia, acceptat per tothom.

Però això equivalia a no tenir un nom nacional i, per exemple en competicions esportives, es va difondre l’adjectiu ‘txecs’ per a salvar el conflicte.

Finalment, la setmana passada, després de discussions que han durat anys, el govern txec va proposar que el país adoptés com el nom oficial de ‘Czechia’, en anglès (més informació en aquest bloc d’Antoni Ferrando). Amb això, ‘Czechia’ serà el nom del país i ‘Čechy’ el de la regió. Una diferència subtil però que la majoria creu que servirà per a salvar el conflicte identitari.

Ara el parlament haurà d’aprovar el nom i les Nacions Unides hauran d’incloure’l en el llistat de noms oficials.