No és no, aquí i a la Xina Popular

Ho he hagut d’anar a comprovar perquè no m’ho creia. El titular ‘Quatre noves agressions sexuals als Santfermins’ figurava ahir a la secció ‘Tendències’ de La Vanguardia. Em diuen per línia interna que no és la primera vegada que les ‘Tendències’ inclouen notícies de successos, vés a saber per què, però volia aprofitar la desafortunada coincidència per a actualitzar la notícia: a l’hora que escric això, ja són nou les dones agredides en diversos graus, un fet que, si fóssim extraterrestres, ens podria suggerir efectivament que abusar de dones és tendència en aquesta festa major.

Des de fa anys, del 7 al 14 de juliol, una espècie de marcador informatiu actualitza les agressions sexuals denunciades a Pamplona. La primera violació d’enguany, per exemple, implicava cinc agressors contra una víctima. I un dels violadors ha resultat ser un guàrdia civil, per si ens pensàvem que hi havia cap racó d’esperança en aquest estat que ens ha de protegir. Però si l’uniforme tampoc no ha eximit una policia de ser agredida! No: cap dona no es podrà considerar mai segura en un món on cinc cervells humans es poden posar d’acord a violar-la –tots cinc, unànimement– abans que decidir que és millor no fer-ho.

I passa que encara hem de sentir el discurs que les societats modernes són afortunades perquè permeten de denunciar els abusos, mentre que a l’Irac, per anar a l’altre extrem, acaben de cremar vives dinou dones que s’han negat fins a les últimes conseqüències a ser violades pels gihadistes. La qüestió no és que en les societats dites modernes es defensi el dret al propi cos i en les medievals no, la qüestió és que la cultura de la violació és tan global i tan transversal que no entén en geografies, ideologies ni religions. Tant aquí com allà un violador és un violador, i aquí i allà aquests individus són l’única causa de les violacions.

Per tant, com que les agressions sexuals són un fenomen global, no em caldrà sortir de l’exemple dels Santfermins per a la segona part de l’article. Fins aquí parlàvem del sexe que es roba, i ara parlarem del sexe que es paga. Com tot esdeveniment que porta un grapat d’hòmens lluny de la vista de les seues mares, parelles i fills, la ‘festa’ comporta un augment de la demanda als proxenetes: llarga vida als puters! Hi ha clubs que fins i tot els ofereixen transport en autobús des del centre, i els garanteixen una varietat de gènere ‘fresc’ importat d’on convingui i en unes condicions que cap puter –que són festes, collons– no voldrà preguntar. Ho explica l’ONG Acción Contra la Trata (ACT), que també adverteix que aquests puters són cada vegada més jóvens, i que, coses de l’edat, comparteixen informació i recomanacions en fòrums, de la mateixa manera que ho fan amb qualsevol altre producte de consum. La mateixa ACT ho exemplificava tot de cop amb el cas d’un grup de nanos de 4t d’ESO que demanaven pel club que tingués les noies ‘més higièniques’. Segur que les seues mares estarien contentes de tenir uns nanos tan nets a l’hora d’anar de putes.

Però el drama continua, perquè segons l’ACT les prostitutes tenen prevencions amb els puters més jóvens, perquè les seues demandes són més violentes i de caire més dominador que les dels més vells. Això s’atribueix al fet que el cervell sexual d’aquests nanos –no sé si existeix l’expressió– s’ha format sobre la base del porno per internet, és a dir, sobre la base d’un gènere fantàstic amb rols més aviat poc constructius per a qui s’inicia en els plaers de la vida. Uns rols majoritàriament deformats que, quan en tinguin l’ocasió, també els esperaran de les seues parelles (hetero)sexuals. L’home que perfora fins a l’infinit la dona acrobàtica, la dona que plora perquè figura que li agrada. Equívocs fatals que, per a una ment adolescent, són tan rutinaris com resoldre un problema amb tutorials de Youtube. Amb això no vull dir que els nanos d’ara i d’aquí tindran més números de ser uns agressors, no-no-no, simplement que el mal que ja existia a l’era analògica continua intacte a l’era digital. I, si molt no canvia tot, no fa pinta que hagi de remetre en les pròximes generacions.