El 13 de novembre del 2015 Hélène Muyal-Leiris va ser assassinada a la sala Bataclan per uns terroristes islamistes. Tres dies després, Antoine Leiris, marit de l’Hélène i pare del Melvin, el seu fill de 17 mesos, publicava a les xarxes socials una carta titulada “No tindreu el meu odi”, que després es va convertir en aquest llibre. Les paraules de Leiris van irrompre al debat públic com una taula de salvació moral enmig de l’esforç col·lectiu per entendre i donar resposta a l’horror. El passat 30 de gener, Leiris, va visitar Barcelona de la mà de l’Escola Europea d’Humanitats per compartir la seva experiència i les seves reflexions en una conferència titulada “Resiliència o Resignació”.

Antoine Leiris

Davant d’un auditori ple a vessar, Antoine Leiris agafa una ampolleta d’aigua i la rebrega fins a deixar-la feta un nyap. “Això era jo el dia de l’atemptat”. Torna a agafar l’envàs i, amb una mica d’esforç, el torna a la seva forma original. “Això sóc jo avui”. Per a Leiris, la resiliència és la capacitat de poder fer aquest viatge de tornada. Però de seguida ens fa notar que, tot i que l’ampolla sembla igual primera vista, si l’examinem amb cura, descobrim les marques que no s’han pogut esborrar del tot. D’on treure la força per fer la travessia? “De seguida vaig tenir clar que el meu fill havia de beure d’aquesta ampolla”.

Podeu llegir la crònica íntegra a Núvol, el digital de cultura.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]