Ni eleccions ni moció de censura: Torra no dissoldrà el parlament

  • El govern es blinda per a entomar la sentència del Suprem amb l'oposició dividida

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
03.04.2019 - 14:35
Actualització: 03.04.2019 - 14:38

L’oposició li reclama eleccions anticipades, però Quim Torra no pensa dissoldre el parlament. Per molt que li ho demanin, el president de la Generalitat no convocarà els ciutadans a les urnes aquest any i així ho refermat al parlament. Tampoc hi haurà eleccions, per tant, després de la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics i la resta d’encausats. Torra creu que seria una ‘gravíssima irresponsabilitat’ tornar a posar les urnes, i raona que el govern té majoria per governar, encara que no hagi pogut aprovar el pressupost d’enguany per falta de suports. Les incerteses sobre el futur dels presos i del procés, condicionat per la falta d’unitat estratègica, han congelat la legislatura. La CUP és massa lluny de Torra; veu la Generalitat fent autonomisme i sense avenços en polítiques socials. I també ha fracassat l’intent d’obrir una nova etapa política amb el suport dels comuns. Torra no amaga que el que més li preocupa és l’allunyament dels anticapitalistes, a qui qualifica d’amics. Els ho ha tornat a dir: ‘Si penso que, en un moment determinat, no puc portar aquest país a la independència, dimitiré’.

El Tribunal Suprem ho pot sacsejar tot. L’executiu de Torra i Pere Aragonès tanca files, defensa la importància que l’independentisme es mantingui a les institucions autonòmiques malgrat les contradiccions que això els genera, i es prepara per a entomar la sentència sense eleccions. ‘Necessitem un govern fort, de resistència, que guiï una resposta efectiva’, ha apuntat el republicà Sergi Sabrià. El parlament, tanmateix, s’ha convertit en un terreny de difícil gestió per al govern. L’oposició està dividida i sense alternativa real per a presentar una moció de censura que doni pas a un nou govern, però sí que és capaç d’encallar la governabilitat deixant sol l’executiu. Les acusacions d’inacció s’han convertit en una constant a l’hemicicle, i aquest matí s’han repetit durant la sessió de control i la compareixença del president de la Generalitat per a explicar els relleus d’Elsa Artadi i Laura Borràs per Meritxell Budó i Mariàngela Vilallonga.

El govern està sol i, l’oposició, fragmentada. El PSC, Catalunya en Comú Podem i el PP han reclamat amb contundència a Tora que posi fi a la legislatura amb una convocatòria electoral o se sotmeti a una qüestió de confiança. C’s fa una oposició frontal i intenta mantenir la polarització, però evita centrar les demandes en un avançament electoral. Un final precipitat de la legislatura els agafaria en plena recomposició interna pel salt d’Inés Arrimadas al congrés espanyol. La CUP tampoc no parla d’eleccions, però esmola les crítiques als socis del govern. Els anticapitalistes han recordat que són a l’oposició des de després de la investidura, i ha acusat JxCat i ERC de practicar una ‘colonització partitocràtica de les institucions’. La sortida de consellers per les urgències electorals tampoc no convenç els anticapitalistes, que creuen que JxCat i ERC mercadegen amb els departaments per electoralisme, després de la sortida d’Artadi i Borràs per a concórrer respectivament a les municipals per Barcelona i a les espanyoles. Abans ho va fer Ernest Maragall, amb el mateix objectiu d’esdevenir el pròxim alcalde de la capital catalana.

Les crítiques s’han enquistat a la cambra i fa dies que el govern respon amb el mateix argument, furgant en l’aritmètica impossible: si volen acabar amb l’executiu només s’han de posar d’acord per a presentar una moció de censura presentant un candidat alternatiu a la presidència. Així els ho ha dit Torra, intentant evidenciar la incapacitat de l’oposició per a posar-se d’acord. Ha constatat que el PSC podria proposar Inés Arrimadas com a presidenta, si no fos que marxa al congrés espanyol. I Cs podria proposar Miquel Iceta com a candidat, si és que no li demana que dimiteixi per haver dit al diari Berria que s’haurà de cercar una sortida democràtica si els independentistes arriben al 65%. Torra ha volgut felicitar el líder del PSC per aquestes declaracions: ‘És un pas endavant que el retorna a vells postulats’. El govern espera, a més, que l’oposició avali els decrets del seu pla de contingència per a complementar la pròrroga pressupostària, com el suplement de crèdit que va aprovar ahir el govern per complir amb els compromisos salarials amb els treballadors públics.

Els comuns votaran demà a favor d’una moció del PSC que insta Torra a convocar eleccions o sotmetre’s a una qüestió de confiança. La CUP encara no ha aclarit què votarà. Tampoc C’s. Encara que prosperés, però, no seria un pronunciament que obligués el govern, si bé es tornaria a constatar la falta de suports parlamentaris de l’executiu. El debat ha estat una constant d’acusacions creuades. ‘Són un forat negre per on desapareixen milions d’euros per al seu programa separatista’, ha dit Arrimadas, mentre el Tribunal de Comptes escruta l’actuació del govern en acció exterior. Una altra mostra: davant de l’estupefacció de la majoria de l’hemicicle, el PP ha assegurat que el govern ‘ha boicotejat històricament’ el corredor del mediterrani. Torra ha retret a Alejandro Fernández el seu ‘desconeixement’ i ha vaticinat que desapareixeran del parlament després de les eleccions. ‘Ens hauríem de fer una abraçada i acomiadar-nos’, li ha deixat anar.

Debat amb tensió entre Costa i Arrimadas

La discussió parlamentària ha esclatat quan Arrimadas ha tornat a citar els articles de Torra que creu ‘xenòfobs’. En un moment en què el president de la cambra, Roger Torrent, no era a l’hemicicle, i el vicepresident Josep Costa moderava el debat, Costa ha tallat Arrimadas diverses vegades per a demanar-li ‘respecte i cortesia’ cap als membres de la cambra. La líder de C’s ha entomat la intervenció com un excés per part de Costa que, després, ha estat qüestionat des de la mateixa mesa per José María Espejo-Saavedra. ‘Està actuant arbitràriament’, li ha retret. Arrimadas recordava que Torra havia parlat de ‘bèsties amb forma humana’ i Costa ha volgut remarcar que el president de la Generalitat ‘no fa servir aquests qualificatius en exercici del seu càrrec’. El PSC, els comuns i el PP també han criticat les interrupcions de Costa per excessives. Quan ha tornat a la mesa, Torrent ha garantit que avaluaran els fets a la mesa. Segons fonts parlamentàries, cap partit ha demanat una reunió extraordinària per a abordar-ho.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any