El Nepal, més enllà de l’Himàlaia

  • Quaranta-dosè capítol de la sèrie 'La volta al món sense bitllet de tornada' · Sergi Unanue explica la cara desconeguda del Nepal

VilaWeb
Sergi Unanue
15.07.2019 - 21:50
Actualització: 16.07.2019 - 10:50

Allà on la terra frega el cel hi ha un país que, de mica en mica, es va situant en el punt de mira dels viatgers més aventurers. Les fotografies a les xarxes socials del Nepal acostumen a mostrar imatges de les increïbles muntanyes de l’Himàlaia, les més altes del món. El país s’ha convertit en la destinació per excel·lència dels amants de l’excursionisme i el senderisme. No obstant això, és un país amb moltes més coses a oferir.

A part d’una geografia molt diversa i espectacular, a la regió també hi ha una gran varietat cultural, amb més de 120 minories ètniques. A més, s’hi pot trobar una gran mostra dels vestigis que recorden èpoques daurades i la importància del Nepal en dues de les religions més potents del món: el budisme i l’hinduisme.

Moltes dones nepaleses vesteixen amb la roba i el maquillatge tradicionals.

Després de dues setmanes recorrent el país sense descans, he pogut visitar algunes de les zones que reben més viatgers del Nepal. Aquest és un petit tast del país des de les seves principals atraccions turístiques, més enllà de les populars excursions per a contemplar els cims de l’Himàlaia.

Katmandú

La capital del país és una ciutat d’un milió d’habitants sense cap gratacel. La municipalitat continua recuperant-se del terrible terratrèmol del 2015, que va causar prop de 9.000 morts. Avui es poden veure feines de restauració a tota la ciutat, sobretot a les carreteres i en alguns edificis antics.

Edifici de la plaça Durbar de Patan.

Alguns dels monuments també van quedar afectats, com la plaça Durbar, que és considerada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. És un espai que va acollir els palaus reials de diferents reis i dinasties. Se sap que les primeres construccions es van fer al segle X, però després de tantes renovacions ja no queda ni una roca d’aquella època. De tota manera, les mostres arquitectòniques que es poden veure actualment continuen essent de les més boniques de tot el país, i les feines de reconstrucció que hi ha per tota la plaça són un recordatori de la força destructora que va tenir el sisme de fa quatre anys.

L’stupa de Boudhanath és un santuari emblemàtic del budisme.

La ciutat té altres atractius interessants, com l’stupa de Boudhanath, la més gran del món, i el temple dels micos, un santuari budista situat en un turó que s’ha convertit en la llar de desenes de primats.

En definitiva, Katmandú ofereix un grapat interessant d’atractius culturals i és un lloc agradable i còmode per al turista, qui podrà trobar bona connexió a internet i electricitat la major part del temps. De tota manera, els qui vénen amb dies limitats, probablement preferiran passar poques nits a la capital i optaran per gaudir dels encants de les zones rurals del país.

El parc natural de Chitwan

Poques experiències han estat tan esgarrifoses i boniques en aquest viatge com la que vaig viure al parc nacional de Chitwan. Aquesta reserva natural va ser la primera de la història del Nepal, quan es va establir el 1973, i protegeix una gran quantitat de plantes i animals, alguns dels quals en perill d’extinció. Els visitants busquen topar-se amb algun rinoceront, un elefant o, fins i tot, algun tigre salvatge, però quan es tracta d’albiraments a la natura, la sort hi té un paper molt important, i molts tornen amb les mans buides.

Un rinoceront d’una banya es refresca en un estanyol.

Algunes opcions per a explorar el parc són desplaçar-se amb canoa a la recerca de cocodrils, amb un tot terreny pels diferents ecosistemes que s’apleguen l’un rere l’altre, o caminant en silenci entre la jungla. Havíem estat tres dies investigant pel parc i havíem tingut sort. A la col·lecció d’animals que havíem aconseguit trobar-nos hi havia prop d’una desena de rinoceronts d’una banya, en perill d’extinció, centenars de cérvols, porcs senglars i aus exòtiques.

Un guia busca animals salvatges en una canoa al parc de Chitwan.

Però el tercer dia, l’últim, vam topar-nos amb una bèstia única. Un ferotge tigre de bengala enfurismat ens va rugir de sobte des d’unes herbes altes al costat del camí. Tot i no veure’l de primer cop d’ull, la seva presència era innegable. El seu rugit era molt fort i esfereïdor, a escassos dos metres d’on ens trobàvem. Era clar que no li agradava haver-se ensopegat amb nosaltres. De sobte, va saltar d’entre les plantes. Era un meravellós mascle que estava clarament espantat. En veure’l tan a prop, fins i tot el guia es va esporuguir, i amb pressa va manar al conductor del tot terreny que reculés tan ràpidament com pogués. El tigre ens va perseguir durant uns segons, en un intent de fer-nos fora, i tal com havia aparegut es va esfumar enmig de la vegetació.

L’única imatge enregistrada de l’encontre amb el tigre de bengala.

Havíem estat uns afortunats. No tan sols havíem vist un animal extremadament difícil de clissar –tant que molts veïns no n’han entrellucat mai cap–, sinó que a més l’havíem tingut a escassos dos metres, enfadat, i tot s’havia quedat en un ensurt sensacional.

Lumbini

Segons els historiadors, l’últim Buda que hi ha hagut, Siddharta Gautama, va néixer en aquesta localitat del districte de Rupandehi. La seva mare va donar a llum quan anava a visitar un familiar. En el lloc on teòricament va passar, hi ha el temple de Maya Devi, que rep el nom de la mare del profeta. Gran part de les construccions que hi ha daten del segle III aC. Un clot en una pedra s’ha interpretat com la petjada d’un dels set passos que suposadament va fer Buda tot just després de néixer.

El temple de Maya Devi es va edificar al voltant del lloc on suposadament va néixer Buda.

El 2013 es va descobrir una capella de fusta que, segons els arqueòlegs, era del segle VI aC. És a dir, del mateix segle en què va viure Buda. Si això fos cert, aquestes serien les restes d’estructures budistes més antigues trobades fins ara.

La ciutat s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge per a budistes de tot el món. Per aquest motiu, organitzacions religioses de diferents països hi han fundat temples, imitant diferents estils segons el seu origen. Són especialment bonics els santuaris edificats pels alemanys i el dels birmans, que recorda les pagodes daurades que inunden el país.

La pagoda daurada construïda pels birmans.

També hi acudeixen milers d’hinduistes, atès que alguns fidels creuen que Buda era una encarnació del déu Vishnu. Tot i això, Lumbini difícilment es mereix més d’un dia de visita.

Pokhara

La ciutat de Pokhara, la segona més gran del país, s’ha convertit en un dels llocs més coneguts pels turistes estrangers. Des d’ací es poden començar moltes excursions de diversa durada i intensitat, com ara l’ascens fins al camp base de l’Annapurna, la desena muntanya més elevada del món.

Per aquest motiu, la localitat està farcida de botigues de material d’excursionisme i agències que organitzen expedicions i activitats extremes pels voltants de la ciutat. De fet, Pokhara és considerada una de les capitals del turisme del sud d’Àsia.

Un alció reposa a la branca d’un arbre.

L’oferta turística s’organitza al voltant del llac de Phewa, una reserva d’aigua on es poden contractar romàntics viatges amb barca. En una illa s’hi troba el temple de Tal Barahi, el monument religiós més important de la ciutat.

El llac de Phewa és una de les principals atraccions turístiques de Pokhara.

Molts turistes opten per visitar la pagoda de la pau ubicada al cim del turó d’Anadu, però sens dubte una de les activitats estrelles és la d’enfilar-se fins a la muntanya de Sarangkot. Allà hi ha desenes de miradors en terrasses d’hotels i restaurants des d’on es pot contemplar com surt el sol per darrere de l’espectacular serra de l’Himàlaia. Des d’ací, en un dia clar, s’albira el conjunt de l’Annapurna, que s’enlaira per sobre dels 8.000 metres.

L’Himàlaia es deixa veure entre els núvols des d’un mirador a Sarangkot.

Tot i l’allau de turistes que rep la ciutat, Pokhara no perd l’encant i és un lloc brillant des d’on començar algunes de les desenes de rutes que s’endinsen cap a l’Himàlaia o per passejar per un assentament de refugiats tibetans que s’han exiliat de la Xina.

Bandipur i Tansent

Per als qui prefereixin la tranquil·litat d’una vila de muntanya, el Nepal és una font inacabable de possibles retirs. Milers de pobles s’estenen per les muntanyes on l’alçària encara permet de viure-hi. Bandipur i Tansent són dos dels exemples més accessibles i amb millor oferta turística.

Un riu erosiona aquest terreny muntanyós.

Tansent és construïda en una baixada eterna. Qualsevol casa és bona per a tenir una vista excel·lent de la resta del municipi i de la vall que s’estén als seus peus. Aquesta casa havia estat dels monarques de Magar, un antic regne que va provocar molts maldecaps als seus veïns durant la major part del mil·lenni passat.

Bandipur, en canvi, és un poble que deu gran part del seu encant a l’arquitectura. Els cotxes no tenen accés a la majoria del territori, de manera que els carrers empedrats estan ocupats només pels vianants i pels gossos que viuen del menjar que sobra als veïns i visitants. Les cases, també de pedra, destaquen pels detalls de fusta a les finestres, portes, escales i a tots els mobles de les cases. Des d’ací es tenen, novament, unes vistes privilegiades a l’Himàlaia.

Els carrers de Bandipur en un dia de pluja.

Més que cims de neu eterna

El Nepal és molt més que unes muntanyes oníriques. Disposa d’una inacabable oferta cultural i natural que sovint passa per alt als visitants que només cerquen aventures a cotes altes. El país vol desenvolupar-se més enllà de l’Himàlaia després del desastre natural del 2015, i veu en el turisme el pal de paller per a aconseguir-ho.

L’any passat, va sobrepassar per primera vegada la xifra d’un milió de visitants, el doble que deu anys enrere. El govern s’ha marcat el 2020 com la data per a trencar tots els rècords de turisme i fer l’últim salt per a convertir-se en una potència mundial en aquest sector.

Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’

(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
(3): Comprant cavalls a Mongòlia
(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
(8): La Xina de lalta tecnologia i el control extrem
(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong
(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong
(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
(15): Un Nadal a la Cotxinxina
(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam
(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament
(18): Emboscada entre cocoters
(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin
(23): S’hauria d’abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l’economia?
(24): El Vietnam: l’última supervivent de la secta del coco
(25): Viatjar només caminant és una bogeria
(26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural
(27): ‘Worldschooling’: com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals?
(28): Checkpoint 17
(29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà
(30): Disparar a policies (amb pistoles daigua) per celebrar larribada de lany 2563
(31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït
(32): 971.400 passes: travessant Cambotja a peu
(33): Per què els tailandesos estimen tant la seva monarquia?
(34): L’oasi urbà més important de l’Àsia, en perill
(35): El turisme de motxilla conquereix Pai
(36): El sopar il·legal i el tercer ull
(37): Quaranta-tres pitons i catorze monjos en harmonia
(38): Naypyidaw, l’estrafolària capital fantasma creada del no-res
(39): Quan un rei indi et convida al seu palau
(40): Els encants de la regió més plujosa del món
(41): Com dormir a l’aire lliure sense gastar-nos ni un ral quan viatgem?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any