Vas néixer un 14 d’abril. Concretament a les 15.50 de l’any 2014. Per tant, ets un Àries de tres anys. Vés-te preparant, perquè t’ho aniran dient. Ets un Àries. Ets un Àries. Ets un Àries. I també et dic que no els faltarà raó: si l’Univers és un ball preciós, i els planetes, ballarins, diuen que el dia que neixes, la posició gairebé única, i cíclica a la vegada, dels planetes ballant en el cel, et pot marcar la vida, com l’ADN, o els metres quadrats del teu apartament. Que la posició dels planetes, dalt del cel, ens afecten el caràcter, la sort, i els trets quan naixem, ho trobo més bonic i bell que dir que vas néixer el mateix dia que el Noi del Sucre, o la necrològica de Simone de Beauviour. Però ja t’ho faràs.

El dia que tu vas néixer, 14 d’abril, també és el dia que anys enrere es va declarar la República Catalana. Okhu aquí. L’espanyola, també. La República Catalana va durar unes hores. La República Espanyola, cinc anys. Les hores que va durar la República Catalana són les teves. Francesc Macià va declarar la república tres vegades: a les 13.00 a l’ajuntament, a les 14.45 des del balcó del Palau de la Generalitat. I a les 22.00 de la nit, una altra vegada, diria (pdf). Per tant, tu vas néixer en el mateix interval feliç, però anys més tard, que va durar la darrera República Catalana que hem viscut. Ho dic pels que t’atabalin amb això dels Àries. Tu digues que felicitats, els pares poden estar encara més volats.

És a dir, a mi no em lligava que haguessis nascut a les 15.50, si resulta que el famós discurs de Francesc Macià declarant la república des del balcó va ser a les 14.45. Fins que vaig recordar aquest article, que em fa dir que tu vas néixer a les 14.50, no a les 15.50. És a dir, tu vas néixer no només en el mateix dia que es va declarar la República Catalana, sinó en el mateix precís moment que Francesc Macià encara feia el discurs, l’aplaudien, o el nomenaven president. A quarts de tres, les tres. Passa que el govern franquista, des de l’any 1940, va avançar una hora els rellotges per anar com l’Alemanya nazi de Hitler. I encara hi som. Però si els feixistes no haguessin mogut l’hora, avui mateix, i el dia que tu vas néixer també, els rellotges anirien avançats una hora. I, per tant, les 15.50, serien les 14.50. Tot això t’ho explico ara, i ja ho llegiràs més endavant: els pares projecten. Tu, ni cas.

Però el fet és que per gent com jo, com a mínim, el dia de la República és com Sant Jordi, Cap d’Any o el dia de Reis. S’escriu amb lletres, i no en xifres. Vull dir que són dates assenyalades. Són dies que per molt que passin els anys, es continuen recordant. I pot passar que el 14 d’abril la gent estigui celebrant qualsevol cosa menys el teu aniversari. I tu encara, que en el fons no et pots queixar (les botigues no tanquen el 14 d’abril, ni lamentablement es fan rituals massius) però imagina’t néixer el dia de Cap d’Any. Un drama. Això seria com publicar un article sobre l’aniversari d’un fill, justament, l’aniversari d’una resurrecció. On vas a parar. Ni ens entendrien, mira què et dic. Però per mi ja poden dir missa, o hissar banderes als balcons, que jo et dic una cosa, i en l’idioma de ta mare: you are the day, i no al revés.

Que no ens enganyin.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]