Mireia Boya: ‘Si no anem tots a l’una al Suprem a encarar-nos amb l’estat, ells guanyen’

L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya (Sent Gaudenç, 1979) serà jutjada per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després de la decisió del Tribunal Suprem espanyol de fer-la fora de la causa. Boya fa una crida a encarar-se amb l’estat espanyol en el judici polític contra l’1-O. En aquest sentit, adverteix del perill de la divisió i també insisteix que cal una mobilització constant als carrers per a denunciar els drets fonamentals.

A més, augura un front antirepressiu ampli que s’oposi a una sentència condemnatòria i aturi el país, però tem que es normalitzi la repressió. Ara, diu que no té pas por de les amenaces d’il·legalització de la CUP: ‘Ja ens poden detenir, que en vindran uns altres.’

—S’acosta el judici. També us volien jutjar al Suprem. Us han apartat de la causa?
—La meva causa ha evolucionat. Primer, vaig declarar al Suprem acusada de rebel·lió i em demanaven trenta anys, i ara la causa s’ha dividit i els membres de la mesa i jo hem passat al TSJC. És una aberració jurídica, perquè el Suprem s’ha quedat Carme Forcadell. Això indica que persegueixen una gent determinada. A Forcadell no la jutgen per allò que ha fet, sinó per allò que ha estat, presidenta de l’ANC. També aparten de Madrid aquells que potser han tingut una actitud d’encarar-se políticament amb aquest tribunal polític.

—Com creieu que l’entoma, l’independentisme?
—L’actitud que hem de tenir a Madrid és d’unitat. Es parla molt de la unitat estratègica, però en la qüestió antirepressiva és imprescindible. Si no anem tots a l’una a encarar-nos amb l’estat, a explicar que són ells els qui han vulnerat un munt de drets, com el de protesta, el d’iniciativa parlamentària, el d’autodeterminació, etc. Si no diem tots les mateixes coses, ells guanyen, perquè ens divideixen. És més important la unitat del discurs davant el Suprem que no pas la unitat per a qualsevol de les batllies o per a les eleccions que han de venir. Els partits i l’independentisme de base haurien de ser-ne molt conscients, d’això. Qualsevol declaració –totes legítimes– que contradigui aquest discurs únic sobre què vam fer el Primer d’Octubre, no pensa en termes de país ni de futur de l’independentisme.

—Els escrits de defensa són força diferents, per exemple, el de Cuixart i el de Forn. Sembla que no hi hagi gaire coordinació ni la unitat que demaneu. Us preocupa?
—És cert que cadascú té la seva circumstància personal i cadascú ocupava un càrrec diferent. No els he llegits tots, però entenc queen el cas de Quim Forn, hi ha una defensa d’ell com a conseller d’Interior i d’explicar què va fer i què no, tècnicament. Més enllà de l’escrit de defensa, ells hauran de contestar a unes preguntes i de fer un al·legat final que entenc que serà més polític que no pas jurídic. La part jurídica ja la faran els advocats, però els jutgen a ells i a tots nosaltres. La part tècnica dels advocats ja està bé, que cadascú l’enfoqui com vulgui. Però la part política no s’ha de desdibuixar, això és un judici polític.

—La vostra defensa al TSJC diferirà gaire de la que hauríeu fet al Suprem?
—No. Primer vull dir que el Suprem no alleugereix el judici, sinó que han separat les causes en una estratègia per a fragmentar la causa contra l’independentisme i fer veure que són moltes petites coses, quan en realitat hi ha més de 1.200 persones investigades per delictes relacionats amb el Primer d’Octubre. És moltíssim. No són els nou de Madrid només, la repressió és molt gran. La seva estratègia és de fragmentar la repressió. El delicte pel qual se m’acusa –desobediència– és el mateix i serà una defensa política. Fins i tot, crec que tenim més llibertat per a dir clarament què pensem, com s’han vulnerat els nostres drets com a diputats i partits que ens vam presentar amb un programa electoral plenament legal, el qual vam complir. Potser és aquesta, la raresa que no entenen, que un partit pugui complir un programa electoral. Com que ja haurà passat el judici a Madrid i hi haurà una sentència, al TSJC podrem ser més contundents denunciant les vulneracions de la part parlamentària. Carme Forcadell és a la presó per haver permès un debat i a mi em jutgen la iniciativa parlamentària. És la llibertat ideològica, que jutgen.

—La CUP va anunciar mobilitzacions d’ençà del primer dia de judici, amb la campanya ‘Alcem-nos’. Quina importància tindran?
—La crida que hem fet continua ferma perquè les nou persones que jutgen a Madrid som nosaltres, també. Són els nostres presos polítics i ens jutgen a tots. La idea és explicar la vulneració de drets, denunciar-la aquí i internacionalment i no permetre que això sigui normal, que la societat catalana accepti que això sigui normal i que es demanin les penes que es demanen. Des del primer dia, alcem-nos per a aturar-ho tot. I més després de les detencions de la setmana passada. Com pot ser que detinguin setze persones que només exercien el seu dret de protesta? Com es pot permetre que la policia espanyola detingui batlles, representants sindicals i periodistes el 2019? Si això no és una operació d’estat contra les llibertats i una cosa que s’assembla bastant a una dictadura, no ens queda altre remei que sortir al carrer i denunciar-ho. Si no, estem acceptant que aquesta vulneració de drets és possible, que la poden fer i que ens és igual. Hi haurà actes al territori i ha d’haver-hi una coordinació de base perquè hi hagi múltiples mobilitzacions per a aturar-ho tot i fer accions de protesta diverses els quatre mesos de judici i fins a la sentència. Si aquesta sentència no és absolutòria, ens hem de plantar completament com a país. Hi perdem tots, no tan sols els independentistes.

—Aquests dies hi ha hagut les mobilitzacions dels taxistes. Molta gent es demana si l’independentisme ha de ser més contundent al carrer.
—En primer lloc, els taxistes tenen dret de protestar, tenen dret de fer vaga i estem amb ells. En segon lloc, tot aquest discurs criminalitzador de la protesta l’anem veient menys amb aquest col·lectiu que no pas el 21-D. Tot aquest discurs de la violència, de les caputxes, fins i tot les peticions d’actuació policíaca, ara els partits com Ciutadans no el fa. En tercer lloc, els taxistes fan un seguit d’accions absolutament necessàries si en algun moment decidim seriosament de plantar-nos fins que no s’hagi acabat aquesta vulneració de drets. Per tant, si hi ha qualsevol mena de protesta per a aconseguir que no es vulnerin els nostres drets, ens hi afegirem.

—La CUP ha esta crítica amb el govern i els partits majoritaris de l’independentisme, dient que descoratgen la mobilització. Per què ho dieu?
—Sobretot va ser amb aquest discurs previ al 21-D. Vam veure que es criticava gent que protestava i que tenia dret de protestar, vagi vestida com vagi vestida. Des dels Lledoners es donen uns missatges de normalitat i d’un cert protagonisme que lleva la força i el múscul que teníem el Primer d’Octubre i el 3 d’octubre i que ens va servir per a defensar el referèndum i per a protestar en massa. Creiem que per a recuperar aquest múscul hem d’organitzar-nos per a mobilitzar-nos i ser més potents al carrer. Quan volen condemnar el teu dret de protesta, l’única cosa que et queda és protestar. Igual que quan et volen silenciar, has de cridar més fort. Interpretem que els discursos de retòrica desobedient i de confrontació que fa el govern no es tradueixen en fets. Els fets són el contrari, aquest fals diàleg amb el govern de l’estat, aquestes reunions amb les empreses de l’Íbex-35, aquests sopars amb en Pedro Sánchez… Tot això la gent no ho entén i desmobilitza. Tens companys a la presó i a l’exili i encara consideren si has d’aprovar el pressupost de l’estat?

—Creieu que el PDECat i ERC poden acabar aprovant el pressupost espanyol?
—Ho intentaran, i no ho hem de permetre. Al final, és provar de tancar per dalt, als despatxos, allò que vam obrir per baix el Primer d’Octubre. Si nosaltres vam decidir d’autodeterminar-nos, per què des dels despatxos s’intenta tancar una segona transició per a no fer-ho? La mobilització és més necessària que mai. Denunciem els intents del govern i dels partits d’arribar a una pseudo-normalitat que tanqui aquest procés d’independència i que l’endarrereixi molts anys si ara renunciem a la nostra sobirania.

—El problema que pot tenir la Generalitat és que necessita un pressupost per a resoldre conflictes i evitar noves vagues de mestres, metges, mossos, bombers… Enmig del procés d’independència, el govern ha de gestionar. Això també pot condicionar que s’aprovi el pressupost espanyol i, com a contrapartida, el PSC doni suport als comptes de la Generalitat.
—Al final això és negociar molles del dia a dia. En cap cas permetran de millorar com s’haurien de millorar les condicions d’aquests col·lectius i de la classe treballadora. Mentrestant, no afrontem el gran debat. Si som sobirans i tenim la gestió econòmica del nostre pressupost i trenquem el sistema capitalista que ens imposa Madrid i que es reprodueix en polítiques del govern, segurament sortirem d’aquest debat sobre el pressupost. Segurament serem en un procés constituent per la República. Per mi, això és un fals debat. Pel fet d’aprovar el pressupost de Madrid, els bombers o els taxistes, o qualsevol col·lectiu, no viurà millor. Els canvis que necessitem són tan profunds i radicals, de tot el sistema, que això només s’aconsegueix en un procés d’autodeterminació.

—La societat catalana es va avesant a la repressió?
—Crec que sí. Sí que t’indigna que detinguin batlles, periodistes i representants sindicals, però hi ha hagut tantes detencions i és tan fort tot això que passa, amb presos polítics i exiliats polítics, que la gent ho ha assumit perquè ja no surt tant al carrer. Potser el discurs desmobilitzador que fan el president Torra i el vice-president Aragonès, amb les seves accions del dia a dia, que són totalment autonomistes, hi contribueix. Però, després de la detenció d’un periodista que portava el braçalet de premsa, que treballava fent fotografies d’una manifestació i va ser detingut, no entenc com els altres periodistes no han sortit en massa al carrer per a protestar contra aquesta detenció i per la llibertat de premsa. Són preguntes que em faig. Per què no ens atrevim a sortir més al carrer per denunciar aquesta operació de l’estat profund i la vulneració de drets? Ens hi anem acostumant i això no es pot permetre. Que el judici sigui televisat ha de permetre que la gent torni a sortir per a reivindicar els seus drets.

—Això pot condicionar la reacció de la societat catalana a una probable sentència condemnatòria?
—La nostra campanya justament és de mobilització constant i permanent a partir del primer dia, per a evitar que es normalitzi una sentència, per molt baixa que sigui. L’única sentència que podem acceptar és l’absolució. Hi hem d’arribar amb prou tremp i força per a plantar-nos, és la tasca que hem de fer aquests quatre mesos de denúncia, mobilització i organització perquè el front antirepressiu sigui com més ampli, plural i transversal millor. Qualsevol qui sigui contrari a la vulneració de drets fonamentals hauria de sortir a protestar, durant el judici, de la manera que vulgui. Si hi ha una sentència condemnatòria, m’imagino un gran front amb tots els partits sobiranistes i totes les entitats socials i en defensa dels drets humans fent una crida a plantar-se. No es pot permetre de cap de les maneres que ens condemnin.

—Es va adobant el terreny per a il·legalitzar la CUP?
—No ho sé, si acabaran il·legalitzant la CUP o no. Però sí que sé que per moltes amenaces que hi hagi la CUP no canviarà la seva ideologia, ni la seva manera de fer ni les seves crides a la mobilització. No ens fan por. Ja ens poden detenir, que en vindran uns altres després. Ja poden fer el que vulguin, que la gent que hi ha al darrere de la CUP no desapareixerà i trobarem la manera de continuar avançant. De la mateixa manera que també poden empresonar dirigents polítics, però els 2,3 milions de persones que vam votar l’1-O no desapareixerem. És una il·lusió pensar que poden liquidar l’independentisme amb il·legalitzacions i detencions. Ho poden intentar, sí, i hi ha precedents com el País Basc.

—La setmana passada va esclatar la crisi de Podem. Com veieu que l’esquerra espanyola es divideixi?
—És una pena que les esquerres ens dividim, perquè això ens fa menys fortes davant l’avenç de l’extrema dreta. Hauríem de tenir tendència a formar grans fronts d’esquerres, sobretot de base, amb unitat popular i als municipis, i no pas aquesta tendència a fragmentar-nos. A més, sovint motivada per hiperlideratges i hipermasculins. En aquest sentit, per mi és una mala notícia que aquest espai de Podem es divideixi a l’estat espanyol. També ha passat aquí, amb Som Alternativa i ara Sobiranistes. És una manera vella de fer política que ve d’ICV i aquestes lluites pel poder i el col·laboracionisme amb el règim del 78.

—És a dir, penseu que el problema dels comuns és la dinàmica que s’arrossega d’ICV.
—Sí, és la vella política de sempre: de partit, d’estructura i de col·laboració amb el règim del 78.

—La CUP no es presenta a les eleccions europees. Fareu campanya per l’abstenció?
—No ho hem decidit, encara. No s’ha dut a debat a les territorials i encara són bastant lluny. Coincideixen amb les municipals, que per a nosaltres són la prioritat absoluta, perquè els ajuntaments són un bastió per a guanyar sobiranies. Com que els grans partits d’àmbit nacional han demostrat que al govern i al parlament no són capaços de defensar aquestes sobiranies, hem de ser forts als ajuntaments. No volem que hi hagi ajuntaments que segueixin ordres de partits i que es diuen d’esquerres tot i que en realitat tenen més tirada cap al centre i en cap cas no aporten propostes rupturistes en clau republicana.