Miralls trencats

Ahir vam escoltar el president dels espanyols, Pedro Sánchez, afirmar que el turisme és una de les raons que explica l’alt nombre de morts per Covid-19 a l’estat espanyol (vídeo 0:44 i 51.20). L’home explicava que cinc grans països en nombre de morts per Covid-19 d’arreu del món (Estats Units, Itàlia, Espanya, França i Regne Unit) també són cinc dels països que reben més visitants. I té raó. Ho són. El problema d’aquesta tesi és que oblida Grècia, Portugal, o Alemanya, totes tres potències turístiques amb milions de visitants l’any i, a la vegada, llocs on la pandèmia s’ha controlat molt millor que no pas a Espanya. Lligar turisme amb pandèmia és un mirall trencat. La imatge cau de les mans.

Una altra tesi que circula aquests dies amb força és la que lliga la covid-19 amb les retallades. Ve a dir que els països que tenen un sistema sanitari robust, com Alemanya, han aguantat molt millor la pandèmia que no pas països amb sistemes sanitaris febles. Grècia torna a trencar aquesta tesi. Com pot ser que Grècia sigui un país amb pocs llits d’UCI i poca inversió en hopistals i, a la vegada, un dels països amb menys morts per Covid-19? Segons la OCDE els quatre països que han patit més retallades són Grècia, Islàndia, Portugal i Espanya. I només Espanya té una xifra alta de morts: Grècia (130), Islàndia (10), Portugal (880) i Espanya (22.900)

Què explica, doncs, els morts a cada país? El sanitari de l’Hospital de La Corunya Guillermo Aldana, va recollir tots aquests miralls trencats i en va reconstruir una imatge clarificadora en un fil de Twitter de dimecres passat.

Cuál es la razón que explica las enormes diferencias de mortalidad entre unos países y otros por #COVID19?
Seguramente existen varias razones que subyacen debajo de estas enormes diferencias. Vamos a intentar desgranarlas… pic.twitter.com/jZjsbqLPbB

— Guillermo Aldama (@Guillermo4ldama) April 22, 2020

Amb dades de l’Organització Mundial de la Salut, i dels Ministeris de Sanitat de diferents països, i de la OCDE, el senyor Aldana va descartant motius: ni els diners que destinen a Sanitat, ni els llits d’UCI per habitant, ni tampoc la piràmide d’edat de la població expliquen el perquè  uns països tenen pocs morts per milió d’habitants, i uns altres molts. L’explicació es troba en el temps. El temps és clau. Els països que van confinar de pressa, i quan no tenien gairebé morts, són els que se n’han sortit: Grècia, Alemanya, Singapur, Noruega, Dinamarca, Txèquia, Portugal. Uns tenen molts llits UCI, altres menys. Uns dediquen molts diners a Sanitat, els altres menys. Però tots es van confinar quan tocava. En canvi, els països que es van confinar quan la pandèmia ja estava espargida, són els que han anat malament: Itàlia, Regne Unit, Espanya, França. Segons Aldana han funcionat les accions de Salut Pública , com saber confinar a temps.

Poques hores abans de la compareixença televisiva de Pedro Sánchez, el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) penjava una enquesta (pdf) sobre la Covid-19, amb dades molt interessants de l’opinió dels espanyols relativa a l’exèrcit, els experts, o la renda universal bàsica. I amb tres respostes demolidores pel govern PSOE-Podem. En primer lloc, només una minoria d’enquestats confien en el govern per a gestionar la crisi (35%) molt per sota dels sanitaris (90%), experts científics (80%), policia (76%) o militars (63%). En segon lloc, un 47% creu que a les eleccions vinents el govern actual veurà com els electors el penalitzen. Només el 15% creu que el reforçarà. I en tercer i definitiu lloc, quan es demana a la gent que digui quines són les qüestions clau per a sortir de la crisi, els enquestats dónen més importància a la responsabilitat de la gent i els descobriments científics, que no pas a la gestió del govern.

I potser tenen raó: de què ens serveix, el govern del PSOE i Podemos en aquests moments? Van fer tard en el seu moment i ara, bàsicament, gestionen el desastre de no haver sabut reaccionar a temps. El govern Sánchez va perdre un tren vital. I ara porta setmanes centralitzant la seva letal frustració. I mirant-se en un mirall trencat.