07.02.2018 - 22:00
El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans. Ciutadans ja li ha donat suport i el PSOE ha dit que s’ho pensaria. Com ho volen justificar? Segons el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, és ‘una demanda social’ i, doncs, cal incloure aquests delictes en la llista d’excepcions –al costat de l’homicidi dolós, terrorisme, genocidi, delictes contra la monarquia, tràfic de persones, finançament il·legal de partits i corrupció de càrrecs electes. Catalá ha afegit que, d’indults, el govern espanyol en concedeix pocs. Però, fent un repàs històric, resulta que no són pas tan pocs, i en alguns casos han estat escandalosos.
En efecte, el PP vol prohibir l’indult pels presos polítics catalans preveient ja que seran condemnats per rebel·lió o sedició. En canvi, el govern presidit per José María Aznar va arribar a indultar condemnats que havien estat considerats responsables d’accions de terrorisme d’estat (tot i que aquest concepte no és tipificat com a delicte), jutges que van prevaricar i policies condemnats per tortures.
Rafael Vera i José Barrionuevo, condemnats pels GAL
El 23 de desembre de 1998 el govern d’Aznar va concedir l’indult de dos terços de la pena de presó a l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera i a l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo, condemnats com a responsables dels GAL. Barrionuevo havia estat condemnat per la implicació en el segrest de Segundo Marey que van cometre els GAL. Concretament, es va considerar provat que, com a ministre d’Interior, havia sabut i aprovat i havia donat diners dels fons reservats de l’estat per a segrestar Marey, que van pensar que era un membre d’ETA.
Indult a un policia condemnat per cinc delictes de tortura
El juliol del 1998 fou indultat l’agent de la policia espanyola Francisco Tudanca Nuñez, condemnat quatre anys abans per cinc delictes de tortures i detenció il·legal i arbitrària de diversos vianants a Madrid el 1982. La pena era de quaranta-vuit anys d’inhabilitació especial i cinc mesos i mig d’arrest.
Arias-Salgado indulta el seu germà
El 16 d’octubre de 1998 el consell de ministres va aprovar l’indult de Gabriel Arias-Salgado, germà del ministre d’aquell mateix govern Rafael Arias-Salgado. Havia estat condemnat per un delicte de falsedat documental i estafa en la liquidació de la societat de la seva ex-muller.
L’indult a l’engròs de la fi del mil·lenni, per Ángel Acebes
L’any 2000 el ministre de Justícia Ángel Acebes va promoure un indult multitudinari amb l’argument que era any jubilar i que s’acabava el mil·lenni. Un dels molts indultats fou l’ex-jutge de l’Audiència espanyola Javier Gómez de Liaño, condemnat a quinze anys d’inhabilitació el 1999 per un delicte continuat de prevaricació en el cas Sogecable. A més, també van ser indultats tres condemnats pel cas Filesa; concretament, el diputat del PSOE Carlos Navarro i dos responsables de l’empresa Filesa, Luís Oliveró i Alberto Flores, que van veure com les seves penes per associació il·lícita, falsedat documental i delictes contra la hisenda pública en el finançament irregular del PSOE es reduïen a la meitat.
Indult a quatre mossos condemnats per tortures. 2012
El 23 de novembre de 2012 el govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i delictes contra la integritat personal per haver colpejat i amenaçat el 2006 un home davant el portal de casa seva a qui van confondre amb un atracador. No es van identificar com a policies i fins i tot li van introduir una pistola dins la boca. Hi va haver un primer indult que els va reduir la condemna a dos anys de presó i, com que no tenien antecedents, no van entrar a la presó. Però l’Audiència de Barcelona s’hi va oposar i va decretar-ne l’ingrés a la presó. Tanmateix, un segon indult els va rebaixar la pena a una multa de 7.200 euros.
El comandant i capità mèdic del Yak-42
José Ramón Ramírez García i Miguel Ángel Sáez García, comandant del Yak-42 i capità mèdic de l’avió militar, respectivament, van ser indultats parcialment l’abril del 2012 pel govern de Mariano Rajoy. Havien estat condemnats a divuit mesos de presó, un any d’inhabilitació especial i una multa de nou-cents euros per haver falsejat la identitat de trenta dels seixanta-dos militars morts en l’accident aeri. El govern espanyol va imposar un indult que va afectar la pena d’inhabilitació a què els havia condemnat l’Audiència espanyola.
