Un mesurador particular

  • Per al govern basc és molt més greu donar la benvinguda a un presoner acabat de sortir de la presó que no pas matar un carter en un atemptat planificat pels aparells de l'estat

Martxelo Otamendi
08.10.2021 - 21:50
VilaWeb
Corcuera, amb Felipe González i Alfonso Guerra

Sempre que un presoner polític basc surt de la presó i les seves amistats li donen la benvinguda, algunes associacions de víctimes d’ETA i alguns partits i institucions públics tenen tema de conversa per a una setmana. Hi ha tota una màquina preparada, ben greixada, a punt per a engegar la resta de la maquinària quan algú prem el botó.

Aquesta setmana, un diari espanyol ha revelat que, essent Felipe González president i estant el govern d’Espanya en mans de PSOE, el ministre d’Interior de llavors, José Luis Corcuera, era a la diana perquè havien enviat bombes a tres ciutadans relacionats amb l’esquerra abertzale. Una d’aquestes bombes va esclatar mentre el carter, José Antonio Cardosa, introduïa el paquet a la bústia d’un d’aquests tres ciutadans, a Errenteria. L’explosió va matar Cardosa. La notícia ja era sabuda, però el fet que hagi estat publicada per un mitjà espanyol li ha donat més projecció.

I quines reaccions ha originat el fet que s’hagi assenyalat d’una manera tan notable un ex-ministre socialista? EH Bildu ha demanat que Corcuera i l’actual ministre d’Interior, Grande-Marlaska, compareguin al congrés espanyol per donar explicacions. I poc més.

Fa poques setmanes, Sare, l’organització en favor dels drets dels presos, va organitzar una marxa a Arrasate amb motiu de la pròrroga de la data de l’excarceració del pres polític basc Unai Parot. La maquinària es va activar immediatament i el govern d’Espanya, amb el suport del govern basc, va preparar un acte la vigília per homenatjar les víctimes del membre d’ETA Parot.

I ara què han dit aquests dos governs sobre l’atemptat que va matar el carter d’Errenteria i sobre els responsables de l’assassinat? Res. Segons el mesurador de gravetat de govern basc, segons la seva escala –particular i interessada– per mesurar què és acceptable i què és denunciable, és molt més greu donar la benvinguda a un presoner acabat de sortir de la presó que no pas matar un carter en un atemptat planificat pels aparells de l’estat.

Però ens diran que totes les víctimes mereixen el mateix respecte…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any