La Meridiana és tan important com Perpinyà

  • «Tant d'entusiasme amb Perpinyà, seria bo compensar-lo amb una mica més d'entusiasme amb el tall de la Meridiana i amb més participació»

VilaWeb

Albert Batlle, tinent de batlle de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, va reclamar ahir que es posàs fi als talls de la Meridiana. Unes declaracions que podeu escoltar ací. El to i el fons del que diu el tinent de batlle d’Ada Colau el desqualifiquen per si sol, com si no l’hagués desqualificat ja prou el seu passat com a gestor públic. Només per posar un exemple, recordem que quan era director general dels Mossos d’Esquadra, l’any 2016, Batlle va decidir de no expedientar els agents condemnats per la mort d’un ciutadà, Juan Andrés Benítez, víctima de la violència policíaca durant la seua detenció. Batlle, que sempre s’expressa amb un to molt fatxenda, va dir aleshores: ‘En un estat de dret, la justícia la imparteixen els tribunals i no els moviments alternatius’, sense aclarir com aquest argument pueril servia per a no sancionar els agents condemnats en el judici.

Ara torna. I brama contra el tall de la Meridiana, aquest tall que els veïns mantenen nit rere nit com a darrer vestigi a Barcelona de la resistència contra les condemnes que els tribunals espanyols han fet contra la presidenta del parlament, diversos membres del govern i els dirigents de l’ANC i Òmnium. Ho fa quan ja ho han intentat tot: multes, cops de porra, agressions de l’extrema dreta, fotografies, provocacions de tota mena. Però amb les seues declaracions, Batlle també ens assenyala el camí. No ha estat una persona sofisticada i, a la seua edat difícilment podrà canviar-ho, això.

Aquests dies, hi ha molta gent animada i contenta, excitada i tot, amb l’acte que el Consell per la República farà a Perpinyà el dia 29. Entenc que en aquest moment de desconcert total de l’independentisme institucional es pose el focus en un acte que, segons què diguen o facen, i això ja ho veurem, podria significar un canvi de rumb, una clarificació. Però tant d’entusiasme amb Perpinyà, seria bo compensar-lo amb una mica més d’entusiasme amb el tall de la Meridiana i amb més participació.

Ja sé que és molt més senzill participar en un esdeveniment que podria ser històric que no pas agafar cada dia el metro i donar suport als qui ara mateix, com expliquen de manera cristal·lina les paraules de Batlle, representen el punt de confrontació amb l’estat espanyol més visible que hi ha a la capital del país. Però ens ho hauríem de fer mirar tots plegats. No dic que tothom haja d’anar-hi cada dia. Però tantes organitzacions, partits, grups, associacions i formes diverses com tenim, i no és possible coordinar un mínim suport estable a aquesta gent i fer créixer aquest nucli de resistència? Respondre a la seua constància amb un suport que alleuge la pressió enorme que pateixen en soledat?

La tasca dels exiliats és importantíssima. Segurament, van obrint el camí més sòlid de tots, amb la implicació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a desmuntar les peculiars característiques de la pseudo-democràcia espanyola. Però sense conflicte, sense l’expressió viva i quotidiana del conflicte que enfronta Catalunya i Espanya, això no servirà de res. Des de dalt, des de bona part de l’actual plasmació institucional de l’independentisme, es mira de tancar aquest conflicte, esmorteir-lo, domesticar-lo. Des de l’exili, no. I des de la Meridiana, tampoc, menys que des de cap altre lloc. Perpinyà i la Meridiana són, doncs, aliats obvis. I estaria bé recordar-ho en el dia a dia.

PS. No és simplement una qüestió relacionada amb l’independentisme. Colau, a partir del pacte amb el PSC i amb Manuel Valls que li ha permès de conservar la batllia malgrat la derrota electoral a mans d’ERC, ha adoptat en qüestions com aquesta posicions dignes de la dreta menys moderada i autoritària. I aquesta línia l’aprofundirà, inevitablement, en totes direccions. Un gest particularment significatiu ha estat la recuperació, comunicada aquesta setmana, de l’intendent major Vilaró com a comandant adjunt a la prefectura de la Guàrdia Urbana. Vilaró va ser apartat de la direcció de la Guàrdia Urbana el 2011 després d’haver protagonitzat un escàndol majúscul que va comportar, entre més, una persecució policíaca contra VilaWeb i contra mi mateix, que es pot recordar detalladament en aquesta cronologia. Nou anys després, Ada Colau ha anat a recuperar-lo…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any