Màscares transparents per a facilitar la comunicació als alumnes sords

  • No poder llegir els llavis és un obstacle comunicatiu per a les persones amb deficiència auditiva

VilaWeb
Ester Molins, directora i professora de l'escola Tres Pins, amb màscara transparent. (Fotografia: Adiva Koenigsberg.)
Alaaddine Azzouzi Adiva Koenigsberg (fotografies)
05.10.2020 - 21:50
Actualització: 06.10.2020 - 16:32

D’ençà que va començar la pandèmia de la covid-19, les màscares han fet arrels en la nostra quotidianitat. Des d’una òptica sanitària, són una eina essencial per a aturar la propagació de la malaltia. No obstant això, també han esdevingut un obstacle comunicatiu, atès que cobreixen l’expressió facial. Les persones amb problemes de sordesa, per a qui és fonamental llegir els llavis per entendre el missatge oral, s’han vist especialment afectades.

Àngels Videla, presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes (ACAPPS), defineix la situació com ‘una pel·lícula sense subtítols en un idioma que no dominem’. ‘Les persones amb deficiència auditiva no reben el so de manera nítida i, per acabar d’entendre el missatge, necessiten el suport de la lectura labial’, explica.

El problema s’agreuja encara més si és possible a les aules, on els professors estan obligats a portar màscara durant l’activitat docent. Per aquest motiu, entitats com l’ACAPPS proposen les màscares transparents com a solució. ‘El meu fill fa servir un sistema de freqüència modulada. És un micròfon que es posa el professor i transmet el so als implants coclears de l’alumne. Malgrat tot, no tothom té aquest sistema. El curs ja ha començat i els pares estan preocupats perquè els seus fills no poden seguir les classes amb normalitat’, denuncia Videla.

Segons dades del Departament dEducació, actualment hi ha 1.606 escolars amb problemes auditius a Catalunya. L’escola Tres Pins de Barcelona és un centre amb gairebé un 10% d’alumnes amb sordesa i ja ha pogut provar màscares transparents certificades gràcies a una donació. Ester Molins, directora i professora del centre, descriu l’experiència: ‘És una millora. Ja no cal abaixar-te la màscara quan algú no t’entén. Suavitza l’impacte del trencament de la comunicació. És de gran ajuda.’

Mestra a l’escola Tres Pins (Foto: Adiva Koenigsberg)

Molins assegura que les màscares normals afecten la tasca logopèdica dels alumnes: ‘Es genera una dificultat en la comprensió per mitjà de la lectura labial i l’expressió facial. Encara que els alumnes tinguin un implant coclear o siguin usuaris d’un audiòfon amb un alt rendiment, els cal llegir els llavis per complementar la informació. A més, hi ha un component afegit: les màscares i la distància frenen el so.’

La directora de l’escola Tres Pins diu que les màscares transparents que tenen actualment són una mesura provisional: ‘Les hem rebudes gràcies a una donació, però esperem les que subministrarà l’administració. L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola s’ha mobilitzat perquè les màscares transparents siguin per a tothom, no només per als alumnes sords.’

En efecte, tal com demana l’AFA de l’escola Tres Pins, el Departament d’Educació ja ha dit que enviarà màscares transparents als centres i que seran per a tothom: per als alumnes amb problemes auditius, per als professors i per a la resta de companys de classe.

En aquest sentit, Àngels Videla detalla que Educació encara no les ha enviades perquè estan pendents d’un procés de certificació: ‘Les màscares s’han de certificar. L’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) és qui ho fa. Ha de provar el producte per demostrar que després de les rentades continua conservant la protecció de filtratge i la respirabilitat.’

Mentre no arriben les màscares transparents als centres educatius, la presidenta d’ACAPPS veu necessari un protocol d’actuació a les aules. ‘Volem mesures pal·liatives com, per exemple, l’ús de pantalles facials quan el professor sigui a una distància superior a 1,5 metres. Cal un protocol que garanteixi a tots els alumnes l’accés a la informació i als continguts acadèmics’, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any