Marta Rovira revela detalls sobre com es farà el referèndum i la declaració d’independència

  • Com evitar el risc dels funcionaris? Com es protegeix legalment el referèndum? Per què no serà impugnable? Què farà l’estat espanyol quan es declari la independència?

VilaWeb
Redacció
25.01.2017 - 11:21
Actualització: 25.01.2017 - 12:00

La secretària general d’ERC i portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, descriu les passes previstes per a fer el referèndum i declarar la independència a partir de l’aprovació de la llei de transitorietat. En una entrevista a VilaWeb, Rovira diu que la llei de transitorietat serà com una declaració d’independència que habilitarà una legalitat pròpia, la qual permetrà de convocar el referèndum i, en cas de victòria del sí, establir l’estat independent. Segons Rovira, la llei entrarà en vigor el mateix dia que sigui aprovada ‘en tot allò que sigui imprescindible per a poder celebrar un referèndum amb garanties’. La llei també serà vàlida des del primer moment en allò que estableixi la nova legalitat. És per això que Rovira explica que no podrà ser impugnada pel Tribunal Constitucional i l’estat espanyol.

Segons Rovira, hi ha un fil de legalitat i legitimitat que no es pot trencar i que neix del mandat democràtic establert amb les eleccions del 27 de setembre. Heus ací l’argumentació legal d’aquesta legitimitat: ‘No han pas suspès aquelles eleccions, oi? Ni el resultat, oi? Doncs aquell mandat és legal i ningú no l’ha posat en dubte jurídicament. Ningú no l’ha suspès. Què són unes eleccions? Un mandat democràtic legal i legítim perquè es van fer unes eleccions amb garanties i d’acord amb el marc legal vigent. Ningú no va impugnar els programes electorals de Junts pel Sí i de la CUP. I als programes hi era tot explicat. Tenim mandat, legitimitat i legalitat.’

La secretària general d’ERC explica que aquesta llei permetrà que ‘els funcionaris o les persones acreditades per a treballar durant la jornada electoral tinguin un marc legal que els empari’. Així també: ‘Que el ciutadà que vagi a votar pugui dir que hi ha un marc legal si és interceptat d’alguna manera el dia del referèndum.’ En aquest terreny, Rovira revela un aspecte que fins ara no s’havia concretat: com s’evitarà de posar en risc els funcionaris en l’organització del referèndum: ‘Senzillament, cal agafar la llei electoral general, una llei orgànica espanyola, i llegir què diu. Sabeu què diu? Que no es requereixen determinats funcionaris als llocs de la jornada electoral… La llei preveu que hi hagi persones acreditades i formades per l’administració. Això ja es fa així en alguns llocs. Els marcs legals permeten de dibuixar camins amb una certa flexibilitat que seran tots legals. En alguns municipis ja es fan els processos electorals amb gent formada i acreditada per l’administració.’

Finalment, Rovira creu que l’estat espanyol acabarà portant el cas de la independència de Catalunya als tribunals de justícia internacionals. ‘Nosaltres hem de procurar que el principi de legalitat de la llei de transitorietat i la nostra determinació política siguin efectives damunt la taula d’un tribunal internacional de justícia’, diu Rovira. I afegeix: ‘Hem de preveure que una d’aquestes possibilitats és la mateixa d’altres processos d’independència. Que es jutgi el nostre cas en un tribunal de justícia internacional. La hi portarem nosaltres, la nostra causa, a la justícia internacional? No. Hi anirem a defensar-nos. Però estic convençuda que ens hi portarà l’estat espanyol.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any