‘El que feia Brando no era de veritat, jo sí que plorava de veritat’, afirmava l’actriu de ‘L’últim tango a París’

  • Polèmica per les declaracions de Bertolucci sobre l'escena de la mantega a 'L'últim tango a París'

VilaWeb
Redacció
05.12.2016 - 20:00
Actualització: 07.12.2016 - 10:09

És una de les escenes més vistes i recordades de la història del cinema. Va tenir un tal impacte que gairebé es pot dir que el film va ser sobrepassat per una sola escena. Parlem de L’últim tango a París (1972), de Bernardo Bertolucci, que va marcar una època, i de l’escena on apareix el protagonista masculí, Marlon Brando, violant el femení, Maria Schneider, fent servir mantega de lubricant per a una penetració anal. És coneguda com a ‘escena de la mantega’:

Doncs, segons que va dir Bertolucci en una entrevista de l’any 2013 que aquest cap de setmana ha corregut com la pólvora, l’escena no apareixia al guió i l’actriu no en sabia res. Van amagar-ho. Aquest fet ha causat indignació entre els actuals actors de Hollywood.  Però la polèmica també ha fet que força gent es pensés erròniament que havia estat una violació real, confusió motivada per l’ambigüitat de Bertolucci i el tractament dels mitjans. El fet cert, segons que va explicar l’actriu mateixa, és que no fou una violació no consentida, sinó un simulacre de violació sense que l’actriu ho sabés ni aparegués al guió.

Les paraules de Bertolucci
Les paraules del director Bernardo Bertolucci que han aixecat la polèmica, les podeu sentir en aquest vídeo en anglès, subtitulades en espanyol:

Diu Bertolucci: ‘Pobra Maria. Va morir fa dos anys, crec. Després del film no ens vam veure mai més. Perquè ella m’odiava. L’escena anomenada ‘de la mantega’ és una idea que vaig tenir amb Marlon aquell matí, abans de filmar-la. Però em vaig comportar horriblement amb la Maria, perquè no li ho vaig explicar: volia veure la seva reacció com a noia, no com a actriu. Volia que reaccionés a l’acte d’humiliació. Els crits de ‘No! No!’. I crec que ella m’odiava, a mi i a Marlon, perquè no vam explicar-li el detall de l’ús de la mantega com a lubricant. I me’n sento molt culpable. No me’n penedeixo, però me’n sento culpable. Per a fer films, crec que de vegades has de fer coses pensant en els resultats. Crec que hem de ser totalment freds. No volia que Maria fingís humiliació, ràbia. Volia que sentís la ràbia i la humiliació, que no actués. Per això m’ha odiat tota la vida.’

Aquestes declaracions de Bertolucci han despertat reaccions indignades d’actors i actrius de Hollywood, segons Hollywood Reporter. Per exemple, l’actriu Jessica Chastain ha escrit a Twitter: ‘A tota la gent que ha estimat aquest film. Hi veieu una noia de 19 anys violada per un home de 48. El director va orquestrar l’atac. Vomito’. Chris Evans diu: ‘Bertolucci i Brando haurien d’estar a la presó.’ I la directora Ava Duvernay afirma ‘Com a directora, ho trobo inexcusable. Com a dona, estic horroritzada.’

Però també hi ha hagut gent que s’ha preguntat en veu alta per què l’escàndol arriba ara, amb articles a The Guardian, o vídeos a la CBS, si fa gairebé deu anys que se sabia. L’actriu Maria Schneider va parlar-ne amb el Daily Mirror, que va titular ‘Em vaig sentir violada per Brando‘:

L’opinió de Maria Schneider
Schneider deia a l’entrevista: ‘Bertolucci no l’he perdonat mai per la manera com em va tractar. Quan ens vam veure a Tòquio, fa disset anys, no el vaig ni saludar. A més, ell i Marlon van guanyar una fortuna i jo, 2.500 lliures. I a sobre Bertolucci era comunista!’

I afegia: ‘Aquella escena no apareixia al guió original. La veritat és que Marlon va tenir la idea. M’ho van dir just abans de començar l’escena, i jo estava furiosa. Havia d’haver trucat al meu agent abans d’enregistrar l’escena, o fer venir el meu advocat, perquè no pots obligar algú a fer una cosa que no apareix al guió. Però en aquells temps jo no ho sabia, això. Marlon em va dir: “Maria, no et preocupis, només és una pel·lícula”, però durant l’escena, tot i que el que feia Brando no era de veritat, jo sí que plorava de veritat. Vaig sentir-me humiliada i, per a ser sincers, una mica violada, tant per Marlon com per Bertolucci. Després de l’escena, Marlon no es va disculpar. Gràcies a Déu, només vam fer una presa.’

‘L’èxit posterior del film’, deia Schneider, ‘em va fer parar boja. Vaig començar a drogar-me (marihuana, després cocaïna, LSD i heroïna). Era com una via d’escapament. Eren els anys setanta. No vaig gaudir de la fama i les drogues eren la meva via de sortida. Vaig intentar suïcidar-me amb píndoles, però vaig sobreviure perquè Déu va decidir que no havia arribat la meva hora.’

L’actriu es va morir de càncer l’any 2011, a cinquanta-vuit anys.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any