Mariano Rajoy, 131è president de la Generalitat?

  • «Per primera vegada, perquè això no s'havia dit mai, s'afirma que Mariano Rajoy va assumir les funcions de president de la Generalitat de Catalunya; que en va ser, si em permeteu de dir-ho així, el 131è president»

Vicent Partal
06.03.2019 - 21:50
Actualització: 07.03.2019 - 07:41
VilaWeb

Tal com va avançar ahir VilaWeb, el Tribunal Suprem espanyol ha emès una sentència contra un recurs presentat per un grup de diputats i ex-diputats de JxSí i la CUP contra l’ordre de dissolució del Parlament de Catalunya, en aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.

El tribunal sosté en el text que el president del govern espanyol va substituir el president de la Generalitat i, a partir d’això, infereix que en aquell moment la decisió de convocar eleccions va passar a tenir-la ell. Per primera vegada, doncs, perquè això no s’havia dit mai, s’afirma que Mariano Rajoy va assumir les funcions de president de la Generalitat de Catalunya; que en va ser, si em permeteu de dir-ho així, el 131è president.

El Suprem espanyol, amb aquesta interpretació, va un pas més enllà que no havia anat mai. El 155 no permetia de dissoldre del parlament, com és ben sabut. No solament això, sinó que durant el debat constituent va aparèixer aquesta possibilitat i el parlament espanyol la va refusar explícitament. Tampoc no autoritzava el govern espanyol a destituir el president de la Generalitat. Però encara menys l’autoritzava a nomenar-ne un de nou. Un de nou capacitat, a més, per a usurpar legalment les funcions de la presidència. I específicament la de convocar eleccions, que és una de les més importants.

Però som ací. Amb el Suprem espanyol justificant ara de manera reactiva el colp d’estat, a còpia d’assumir que Mariano Rajoy va exercir de president de la Generalitat durant aquells mesos, reescrivint una altra volta la història i jugant amb les lleis a conveniència. De tot plegat, n’hauríem d’extreure dues lliçons. La primera és que, del punt de vista legal, amb Espanya no hi ha res a fer: ho afinaran tot sense cap vergonya. I la segona i principal: no es poden fer passos enrere, com el del 28 d’octubre, sense que tinguen conseqüències que el temps va amplificant. Ara ens demanen de què ens queixem si tots els partits independentistes van anar a les eleccions del 21-D. Que en prenga nota qui ho haja de fer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any