Manuel Delgado explica per què dóna suport a En Comú Podem el 26-J

Uns dos-centes independentistes d’Iniciativa per Catalunya i grups afins han signat el manifest  ‘Amb En Comú Podem guanyem sobirania’, en què demanen el vot per a Xavier Domènech a les eleccions espanyoles. El manifest es presenta avui al vespre. Els signants diuen que estan ‘convençuts’ que Domènech és l’opció que representa millor ‘els valors de l’esquerra independentista’ i qui pot defensar més bé ‘el dret a l’autodeterminació i la seva materialització a través d’un referèndum’. Entre els autors del manifest, hi ha persones vinculades a ICV, Podem i EUiA, però també alguns independents que el 27-S havien demanat el vot per a la CUP. Hi ha, per exemple, Jaume Bosch (ICV), David Companyon (ex-diputat d’EUiA), Ricard Gomà (ICV), Salvador Milà (ICV), Arcadi Oliveras (Procés Constituent), Ignasi Riera (ex-diputat d’ICV), Sara Vilà (senadora de Catalunya Sí que es Pot), Arnau Mallol (Podem), Laura Massana (ex-diputada d’ICV), Anna Sallés (historiadora), Maite Vilalta (professora de la UB).

I també hi ha l’antropòleg Manuel Delgado, que fou candidat de la CUP el 27-S. Delgado explica a VilaWeb quines raons l’han portat a donar suport a la llista de Xavier Domènech.

—Per què heu decidit de donar-hi suport?
—Perquè sospito que hi haurà alguns milers de votants de la CUP que faran això mateix.

—Per quina raó?
—Perquè de totes les opcions és la que hi ha més a l’esquerra. I confiem que sigui la que pot contribuir més a la causa per la independència.

—De quina manera pot contribuir a la causa independentista una formació que no té per objectiu la independència?
—El manifest no és de partits polítics, sinó de persones convençudes que a Catalunya li convindria ser independent i que donen suport a una opció que confiem que hi contribuirà, i que és una opció inequívocament sobiranista.

—Però de quina manera En Comú Podem pot ajudar que Catalunya sigui indepenedent?
—Defensant fins a les últimes conseqüències la seva pròpia vocació programàtica sobiranista.

—Defensant el referèndum, voleu dir?
—La defensa del dret d’autodeterminació.

—Mitjançant el referèndum.
—Sí. Jo i molta altra gent estem convençuts que la fórmula pera assolir la independència és un referèndum d’autodeterminació. Tots els partits agrupats a En Comú Podem són partidaris del dret d’autodeterminació.

—En la negociació posterior al 20-D vam veure com el referèndum a Catalunya deixava de ser una línia vermella per Podem.
—Però aquesta candidatura no és la mateixa. Hi ha partits d’aquesta opció que es van presentar a les eleccions parlamentàries a Catalunya però n’hi ha alguns altres. Vull recordar que Procés Constituent no va donar suport a Lluís Rabell. Ni tampoc Ada Colau. I alguns dels màxims exponents del seu govern municipal, com Gala Pin, van dir públicament que votarien la CUP.

—La diferència entre Catalunya Sí que es Pot i En Comú és que hi ha la gent de Barcelona en Comú…
—És la consciència que va prendre En Comú Podem que una bona part del fracàs de CSQP a veure amb això. Recordem que després del 27-S hi va haver la dimissió gairebé immediata de Gemma Ubasart de Podem. Va deixar el lideratge de Podem perquè va ser conscient que aquest havia estat l’error: que el perfil sobiranista havia estat baix, tot i que programàticament ho era. En Comú Podem, Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa i Procés Constituent són essencialment forces sobiranistes.

—Però En Comú Podem defensa el dret d’autodeterminació exercit a través d’un referèndum acordat amb l’estat.
—Això no ho he vist enlloc.

—L’argument és que si hi ha un canvi polític a Espanya es podrà fer una reforma perquè hi hagi un referèndum. Això vol dir un referèndum pactat.
—Això ja es veurà. És evident que hi ha gent dins aquesta coalició i a Madrid que diuen que això bàsicament ha de ser una cosa acordada. En Comú Podem està compromès amb un projecte que des del principi, com a coalició, sempre ha apostat sense matisos i sense condicionants externs per l’exercici del dret d’autodeterminació. Si pot ser, pactat. I si no, alabat sia Déu. Això no implica dir que si això no fos pactat deixés de constar al programa. Dubto molt que En Comú Podem ho defensi, perquè això voldria dir diluir la diferència amb el PSC.

—En Comú Podem ha defensat un referèndum unilateral d’independència?
—Jo diria que no és una cosa que es descarti. Encara no han presentat el programa complet.

—Canviarà substancialment respecte el del 20-D?
—És una altra candidatura. Per què us penseu que Ada Colau i Barcelona en Comú no van donar suport a en Rabell a les eleccions parlamentàries? Per la mateixa raó per la qual una part del seu govern va donar suport a la CUP. I per la mateixa raó per la qual jo vaig poder donar suport a la CUP. Estic segur que Ada Colau no es volia enfrontar a la CUP. El projecte engegat per Colau i per Pisarello estic convençut que rebrà molts vots de votants de la CUP. I en el meu cas hi ha hagut un malentès, perquè quan vaig donar suport a la llista de la CUP no vaig deixar mai de ser militant del Partit Comunista, i per extensió d’Esquerra Unida. I a mi ningú no em va dir res.

—Us demano pel suport no pas com a militant d’un partit, sinó com a independentista convençut.
—Jo i tota la gent que hem signat aquest manifest estem convençuts que la candidatura d’En Comú Podem és tècnicament la millor. Hi ha una sinceritat d’una bona part de la gent que en formen part que el seu objectiu no és la independència –sí que ho és per a nosaltres, però no per a la coalició–, sinó l’exercici del dret d’autodeterminació. Això implica que En Comú Podem és una opció inequívocament sobiranista. Sense matisos ni objectius. Per què una part de la candidatura es va despenjar del projecte independentista?

—Vós direu.
—Això no té tant a veure amb desistir de la voluntat de la independència sinó amb la desconfiança que motivava que qui hi ha en aquest procés és Convergència. Per nosaltres això implicava una contradicció que no hem aconseguit superar i que és la que ens feia veure amb desgrat tot això que passava amb la CUP. Difícilment podem deixar en mans de CDC, en bona mesura, un procés com aquest; en mans d’un partit corrupte que ha estat còmplice i lacai del nacionalisme espanyol.

—Una opció era baixar del tren de l’independentisme i l’altra era continuar-hi per a condicionar-ne el rumb.
—L’independentisme és una opció possible. I, a més, raonable. Entenem que tant de bo l’independentisme fos un procés en què exercís l’hegemonia l’esquerra.

—Bé vau donar suport a la CUP el 27-S.
—És clar. I ningú del partit no m’ho va retreure mai. Vaig anar a la llista de la CUP amb permís del partit, perquè enteníem que hi hagués algú que provingués de la militància antifeixista històrica. I per això hi vaig anar jo, com hi hauria pogut anar una altra gent que també eren militants del partit. Nosaltres creiem en la unitat popular, i creiem que és l’instrument per a assolir la independència. Creiem que és l’esquerra que ha de liderar el procés, i fem força entre nosaltres. L’objectiu és clarament exercir l’autodeterminació, fer un referèndum d’autodeterminació. Això és innegociable.