La República en Marxa (LREM), el partit del president francès Emmanuel Macron, ha aconseguit una majoria absoluta aclaparadora a l’Assemblea francesa. Amb el 91% dels vots escrutats, la suma de la coalició d’En Marxa i el Moviment Democràtic atorguen a Macron una majoria presidencial de 361 diputats a la cambra legislativa. L’abstenció en aquesta segona volta de les eleccions legislatives ha superat el 50% del cens, atès que la participació ha estat del 43,44%.

En segon lloc queden Els Republicans amb 126 diputats i en tercera posició el Partit Socialista amb 46 escons. França Insubmisa ha obtingut un gran resultat amb 26 diputats i aconseguiria grup propi a l’Assemblea. En canvi, el Front National seria últim amb només vuit representants.

Es confirma així el terratrèmol del sistema tradicional de partits francès, que vira radicalment d’un sistema bipartidista imperfecte cap a un sistema amb un partit dominant. Macron tindrà via lliure per a aplicar el seu programa de govern i les reformes que es va comprometre a fer durant els cinc anys vinents.

Precisament, els grans derrotats de la jornada han estat de nou els dos partits tradicionals. Els Republicans han perdut 73 diputats a l’Assemblea respecte de les eleccions del 2012 i el Partit Socialista ha passat de ser el grup majoritari amb 285 escons, fregant la majoria absoluta, a enfonsar-se fins els 46 diputats. Una derrota sense pal·liatius que, sumada a la pèrdua de la presidència, deixa els socialistes immersos en una gran crisi. De fet, el líder socialista Jean-Claude Cambadélis ha dimitit poca estona després que es coneguessin els primers resultats. Qui sí ha aconseguit l’escó és l’ex-primer ministre socialista Manuel Valls.

Pel que fa al Front National, el fet que Marine Le Pen hagi aconseguit ser elegida diputada en el seu tercer intent no amaga el desastrós resultat del partit. Amb vuit escons serà totalment irrellevant i ni tan sols tindrà grup propi –pel qual se’n necessiten almenys quinze–.

De com siguin capaços els dos partits tradicionals de superar les seves respectives crisis d’identitat i lideratge dependrà el futur polític de l’estat francès. El 2022, els francesos avaluaran la presidència de Macron i la tasca d’En Marxa i confirmaran o rectificaran aquest canvi profund en el sistema polític.

Més informació

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]