Maddalen Iriarte: ‘Ara al País Basc hi ha una gran catalanitis’

  • Entrevista amb la líder d'EH Bildu, cap de l'oposició al parlament basc després del pacte entre PNB i PSE

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
03.12.2016 - 22:00

Ha tractat i analitzat la política basca durant més de trenta anys des de la redacció d’ETB i altres mitjans de comunicació, però el mes d’agost Maddalen Iriarte va fer una passa endavant i va entrar a  formar part EH Bildu, un projecte polític que la col·locaria com a cap de cartell després de la inhabilitació d’Arnaldo Otegi. Fins aleshores, el seu compromís polític havia estat puntual, com el suport a Gure Esku Dago, l’entitat que s’emmiralla en l’ANC per  a activar la societat civil de cara al procés sobiranista. Aquest és un dels trets característics que exportaria del procés català, però el cert és que el sobiranisme basc li queda feina per fer, sobretot després del pacte entre el PNB i el PSE. Iriarte vol que en la creació del nou estatut s’hi inclogui el dret de decidir sense matisos i que sigui refrendat pel poble basc a través d’un referèndum el 2018. En aquest trajecte dificultós, el País Basc haurà de lliurar altres batalles amb Madrid per recuperar competències i assolir la pau definitiva, dos temes dels quals també parlem en aquesta entrevista.

—Heu fet un canvi de trinxera important.
—Estic en una espècie de muntanya russa. Tothom insisteix que com que jo treballava a la televisió, tindria una adaptació fàcil, però no, és completament diferent. Et col·loca en un altre lloc, ets responsable de les teves paraules, però també del grup polític i els votants als quals representes. Llavors, ho assumeixo amb una gran responsabilitat. Crec que em sento més còmode fent preguntes que responent-les. A més, a mi em costa una mica parlar en castellà perquè tota la meva vida la reflexió política l’he fet en èuscar perquè sempre he treballat en èuscar.

—Per exemple?
—La paraula retallada. I mira que la llegeixo cada dia a la premsa. Doncs sempre em surt en èuscar. I això em posa nerviosa perquè no és una paraula que llegeixi cada sis anys. Que hi farem. Però bé, durant els trenta anys que he treballat he aguantat molta gent que no ha mostrat cap respecte per parlar bé l’èuscar, però no els he menystingut en cap cas. Espero que em tractin igual.

—La primera pregunta us la faig de periodista a periodista. Amb el pacte entre PNB i PSE, es pot dir que el sobiranisme basc ha rebut un dur revés?
—Bé, espero que encara tinguem temps de fer passes cap al sobiranisme, però que el PNB pacti amb el PSE en els termes que ho ha fet, sí que és un revés per les aspiracions de posar en marxa un procés en el qual el dret de decidir dels ciutadans sigui un suport als acords que adoptem al Parlament. Ja veurem com s’anirà traduint.

—El PNB diu que el pacte amb el PSE no exclou que ells puguin pactar amb altres formacions.
—De moment el que veiem és que es aquest pacte parla de respecte a l’ordenament jurídic espanyol per una banda, fet que consagra una Espanya una i indivisible. I per una altra banda, desapareix la consulta vinculant. El PNB n’havia parlat però ara n’ha fet cas omís. Però nosaltres tenim clar que l’acord que puguem arribar al Parlament ha de ser refrendat per la ciutadania abans d’anar a Madrid.

—Quina importància té fer aquest referèndum?
—Doncs que no és el mateix negociar amb l’estat un text aprovat pel Parlament que un text que té el suport de la majoria de la societat. Sobretot quan nosaltres ja hem fet aquest camí amb el Pla Ibarretxe. El referèndum de la ciutadania és un instrument molt potent per negociar a Madrid i a qualsevol lloc.

—El terme ‘dret de decidir’ l’haureu de negociar i pactar amb totes les altres forces. Amb quines limitacions creieu que us trobareu quan us assegueu a negociar?
—Doncs jo crec que el primer obstacle, a no ser que canviï molt, serà el PSE perquè fa anys que diuen que no entenen per res i menystenen aquest dret. Jo els puc entendre perfectament perquè ells se senten còmodes a Espanya. L’únic que jo els demanaria és que en un estat democràtic tothom ha de tenir les mateixes oportunitats per accedir a les idees que escrivim sobre el paper, i en aquest cas, els sobiranistes, no tenim aquest mateix dret. En tot cas EH Bildu vol portar al parlament una llei de consultes, que crec que és un via que si s’accepta, ens habilitaria per fer una consulta vinculant.

—Com ja va fer Catalunya.
—Mirem Catalunya, que és un exemple per a nosaltres molt important, i no sembla que sigui gens fàcil. En tot cas, nosaltres intentarem trobar totes les vies per a poder fer aquesta consulta perquè creiem que ens empodera en gran mesura.

—En tot cas, primer heu de trobar un consens en el dret de decidir i després proposar una consulta per a fer-la el 2018.
—Exacte. Nosaltres volem que primer al parlament intentem acordar el dret de decidir. En aquests moments al parlament dels 75 diputats, 57, en principi, defensen el dret de decidir. Som el PNB, EH Bildu i Podem, el que pot considerar-se com un acord transversal. Sobretot representem el 75% dels ciutadans que van votar el 25 de setembre. Llavors, intentarem arribar a un acord i fer-ho també amb altres partits polítics que en altres moments de la història s’han acostat a les nostres posicions. A partir d’aquí, intentarem proposar vies que ens puguin portar a no fer una reforma estatutària en el terme que vol Espanya. Aquests dies Soraya Saénz de Santamaría diu que potser retiren alguns recursos que han interposat davant del TC.

—Una ‘operació diàleg’ a la basca?
—Espanya ha fet servir amb el País Basc, Navarra i Catalunya el mètode de la pastanaga i el pal. I gairebé sempre pal. Està clar que el govern espanyol té a plena disposició l’ordenament jurídic i els ciutadans no ens escandalitzem. El que no podem és entrar en el seu joc. Per canviar d’estatus hem de ser lliures com a poble. Erigir-nos com un estat.

—En aquest procés per assolir un nou estatus, creieu que el PNB pot girar l’esquena al PSE.
—No sé què farà el PNB, no sé fins a quin punt el PSE ho té lligat. En tot cas, ells sempre han dit que una cosa són els acords de país i els altres són els acords que puguin adoptar amb altres temes. En tot cas, jo vull mantenir l’esperança en aquest inici de legislatura de veure el PNB del febrer.

—Què va passar el mes de febrer?
—El partit es va reunir a la Ciutadella de Pamplona i va deixar clar que el País Basc és un país que cal considerar com a subjecte polític i que a més, és un país que ha de tenir dret de decidir. Això que va dir el PNB casa molt bé amb el que diu EH Bildu. Altra cosa és que aquest acord amb el PSE deixi de banda allò que va dir a Pamplona, un principi que forma part del seu ideari polític. En tot cas estem a l’inici de la legislatura. Ja veurem què passa. Però en aquests moments l’actitud del PNB no va més enllà de reeditar un altre Estatut de Gernika per quaranta anys més. I crec que el mandat que hem rebut és un altre.

Hi ha una gran part de la militància del PNB que desitja que el partit faci un gir com el de CDC

—Confieu que el PNB faci un gir sobiranista a l’estil CDC?
—Jo ara mateix no puc fer política ficció i no tinc una bola de cristall per saber què passarà. Però crec que hi ha una gran part del PNB, sobretot de la seva base social i dels seus militants que està desitjant que això passi. Tanmateix, no tothom del PNB ho veu així. Caldrà veure què fa el PNB i EH Bildu haurà d’acompanyar, en el sentit d’empènyer perquè doni passes en aquest sentit.

—El PNB i el PSE volen reclamar a Madrid l’acostament dels presos i la cessió del règim econòmic de la Seguretat Social. Aquestes transferències ja les contemplava l’Estatut de Gernika i és difícil creure que es podran aconseguir ara amb el PP al govern.
—No s’ha complert. I punt. Una de dues, o es compleix o s’incompleix. Ni amb el PP ni amb el PSOE al govern s’ha complert l’estatut. I no em crec que en aquests moments una reforma constitucional pugui canviar això. En aquest sentit no tinc cap confiança sobre una negociació d’igual a igual amb Espanya com hagi pogut passar a Escòcia. Espanya té un dèficit democràtic molt gran i tampoc no veig que els actuals mandataris vulguin canviar això. Per tant ens tocar canviar des d’aquí. Intentar d’arribar a acord amb la majoria de les formacions polítiques, però sobretot, basant-nos en el que ens ha dit el poble basc. En aquest sentit serà important que igual que ha passat a Catalunya, la societat civil s’activi més. Ens empenyi i agafi més força. Ja hi ha grups que ho estan fent i se’ls ha d’incentivar perquè això sigui així

—Es pot impugnar?
—Legalment es pot fer el que ja s’ha fet, reclamar les competències una vegada i una altra i a continuació esperar el que ens digui Espanya. És per això que jo no confio amb aquesta fórmula. Crec que l’hem d’innovar i plantejar una altra cosa.

No podem permetre que ens passi com amb el Pla Ibarretxe, posar-lo en un calaix i que passin vint anys més

—Com per exemple?
—Hem d’imaginar o idear camins per quan Madrid ens digui que no amb el nou estatut, que estic convençuda que ho farà. Nosaltres una vegada i una altra hem dit al PNB que estem disposats a fer aquest camí i acompanyar-los però que hem de tenir un pla B, un pla de contingència. No podem permetre que ens passi com amb el Pla Ibarretxe, posar-lo en un calaix i que passin vint anys més. Catalunya ens està donant pistes, Escòcia unes altres i en aquest sentit haurem d’anar donant passes per a convèncer el govern d’Espanya, però crec que això serà molt difícil. La seva actitud és: ara et portes bé i et dono un caramel; ara et portes malament i te’l trec.

—L’apropament dels presos és bàsic per assolir la pau i la convivència completa?
—La pau i la convivència completa no és fàcil. Crec que encara hi ha moltes qüestions que estan obertes. Hem de culminar el desarmament d’ETA, hem d’aconseguir que les forces de seguretat de l’estat espanyol es repleguin, almenys, a les funcions que els hi atorga l’Estatut de Gernika i inclús més enllà, que deixin el País Basc. Hem de fer un treball de relats compartits perquè probablement no podem fer-ne un d’únic. Però en definitiva, l’apropament dels presos no crec que solucioni el que el poble basc ha viscut en els últims anys. Evidentment és un reclam que fem des de fa molt temps. És un dret humà perquè estiguin a prop de les seves llars i aquells presos que han complert tres quartes parts de la condemna han de poder acollir-se a beneficis penitenciaris. Això ho diu el codi penal i no s’està aplicant. Per tant, no podem subscriure tot el que ha viscut el País Basc els últims anys únicament a això. Encara hi ha víctimes a les quals no se les reconeix, hi ha les víctimes del franquisme, les policíaques, fins i tot hi ha víctimes d’ETA que demanen que se les reconegui d’una altra manera. Pot ser una legislatura decisiva per posar un punt gairebé final a tot això.

—Però l’escenari que hi ha a Madrid és descoratjador.
—Sí. Bé, fins ara ha estat molt descoratjador. Ara el PP està en minoria i té a Ciutadans d’acompanyant. I que no se’ns oblidi en cap moment que el PSOE va col·locar el PP al govern. Tota la parafernàlia de les abstencions està molt bé per l’escenificació, però no ens oblidem que els han posat al govern. L’escenari no és encoratjador en principi, però nosaltres continuarem treballant per activar la nostra societat i construir acords tant amb les formacions del parlament basc com en les representades al parlament navarrès i les forces sindicals i socials. Malgrat tot, s’obre un període esperançador i vull mantenir la il·lusió i fer-la arribar a la societat perquè tots junts empenyem en aquest procés.

—A Catalunya hi va haver durant molt temps una cosa que en dèiem ‘basquitis‘. Una fascinació cap al sobiranisme basc que moltes vegades no tenia una resposta per l’altra part. Però a mesura que el Procés ha anat prenent forma aquesta ‘basquitis‘ s’ha diluït.
—I ara al País Basc hi ha una gran ‘catalanitis‘. En el meu entorn crec que n’hi ha molta. Mirem amb enveja i un gran interès tot el que passa a Catalunya. Insisteixo que són dues realitats diferents, partim de punts diferents però ho observem amb admiració. Pensem que no ho podem perdre de vista. No em vull imaginar un escenari en el qual Catalunya fes un pas endavant i nosaltres no siguem capaços, almenys, de traçar un camí cap a la nostra sobirania.

De Catalunya hem d'exportar la força de la societat civil

—Un periodista basc em deia fa uns dies el que dius tu, que el País Basc no pot pretendre copiar el procés català, però sí que pot emmirallar-se en Catalunya i veure quins aspectes cal copiar. Que exportaríeu?
—En primer lloc es pot exportar, hem d’exportar i hem de reforçar la força de la societat civil. Em sembla molt important. Recordo quan en una Diada Artur Mas va veure que el món sortia al carrer. A partir d’aquí hi va haver un canvi en la seva manera d’actuar. Ell s’empodera i veu que ha de respondre al poble català. Això és quelcom que podem exportar, podem activar més la nostra societat i arribar a altres sensibilitats que fins al moment això no els interessa molt. Hem de fer veure que Euskal Herria necessita unes eines que no té perquè l’estat espanyol se les fa seves.

—Quin papet tindrà Otegi a partir d’ara a EH Bildu?
Arnaldo ara és el secretari general de Sortu, que està fent una transformació i una reflexió important. A continuació EH Bildu haurà de fer la seva pròpia, com ens organitzem d’ara endavant i de quines eines ens volem dotar. I Arnaldo Otegi al País Basc sempre serà un actiu polític important, importantíssim i sense dubte tindrà un paper determinant a EH Bildu. Veurem quin és i les bases del partit les que ho decideixin.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any