La participació a les eleccions legislatives franceses cau vuit punts a les cinc de la tarda respecte dels comicis del 2012. Es situa en un 40,78%, mentre que el 2012 era del 48,3%. Així doncs, es confirmaria l’elevada abstenció que preveien les enquestes. Tradicionalment la segona volta, que es celebrarà diumenge vinent, gaudeix de més participació que la primera.

El president francès, Emmanuel Macron, posa avui a prova la seva força en la primera volta de les eleccions legislatives. Els ciutadans francesos tornen a les urnes quan fa un mes que van atorgar-li la presidència; aquesta vegada, per triar la nova composició de l’Assemblea Nacional. L’objectiu del partit liderat per Macron, La República En Marxa (LREM), és aconseguir una majoria àmplia que doni estabilitat a la presidència i permeti a Macron de tirar endavant el seu programa electoral.

L’entrada amb força de LREM a l’Assemblea Nacional serà un terratrèmol polític pel sistema de partits francès, que fins ara es definia per un bipartidisme imperfecte entre els Republicans i el Partit Socialista. Els sondatges auguren una majoria absoluta del partit de Macron, que superaria amb escreix la barrera dels 289 escons necessaris.

Segons la darrera enquesta publicada divendres per l’institut Ipsos Sopra Steria, LREM obtindria el 31% dels vots, cosa que li atorgaria entre 397 i 427 escons. Els Republicans serien el segon partit a la cambra amb el 22% dels sufragis (95-115 escons) i el Front National seria tercer amb el 17% dels vots (5-15 escons). França Insubmisa tindria l’11% dels sufragis (11-21 diputats) i el Partit Socialista s’enfonsaria amb el 8% dels vots i només guanyaria entre 22 i 32 escons.

Després d’aquesta primera volta, els francesos tornaran a les urnes el 18 de juny per votar en la segona volta i decidir la composició definitiva de l’Assemblea Nacional. Per accedir-hi, els candidats han d’obtenir almenys el 12,5% dels vots de la primera volta en les respectives circumscripcions.

L’enfonsament dels socialistes
El Partit Socialista francès pot acabar d’enfonsar-se en aquestes eleccions legislatives. La majoria de diputats socialistes s’han sumat al projecte de Macron i han canviat el carnet socialista pel de la LREM. Aquest fet ha agreujat la fractura interna de la formació.

De fet, els socialistes van obtenir 285 diputats el 2012, només quatre per sota de la majoria absoluta, i governaven l’estat francès amb François Hollande a la presidència. En només cinc anys, el Partit Socialista ha perdut la presidència, la majoria de càrrecs electes i ara pot ser l’última força de l’Assemblea Nacional.

La batalla de Catalunya Nord
A Catalunya Nord, dividida en quatre circumscripcions electorals, s’hi presenten cinquanta-dues candidatures i s’hi trien quatre diputats. El Front National parteix amb avantatge a les enquestes, i a més, Marine Le Pen ja va guanyar en la primera volta de les presidencials amb claredat. La República En Marxa espera poder superar el Front National a Catalunya Nord com va fer-ho Macron a la segona volta.

Enguany, es presenta una candidatura nova que aspira a representar Catalunya Nord a l’Assemblea Nacional. És Oui Au Pays Catalan (Sí al país català), encapçalada pel candidat Jordi Vera, una formació que defensa el territori, l’economia i la llengua catalana a Catalunya Nord. No obstant això, té un lema que ha generat polèmica, ‘Escombrem Occitània’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]