L’ús de la neuroimatge permet veure els canvis que pateix el cervell abans que l’Alzheimer es manifesti

La neuroimatge, principalment a través de les ressonàncies magnètiques, és una de les tècniques que utilitzen els investigadors de l’estudi Alfa, un projecte impulsat per la Fundació Maragall que busca, entre més de 2.700 voluntaris sans, poder preveure el desenvolupament de la malaltia i anticipar-se als símptomes. Amb la tècnica, es pot comprovar la forma i el volum dels hipocamps, la part del cervell que s’encarrega d’emmagatzemar els nous records i la primera que s’afecta. Fetes en moments diferents, les ressonàncies permeten constatar si han patit alguna alteració. L’objectiu final de l’estudi és aconseguir anticipar-se a la malaltia i descobrir els factors de risc, més enllà de l’edat.

En declaracions a l’ACN, Juan Domingo Gispert, responsable de recerca en neuroimatge de la Fundació Maragall, ha explicat que els més de 2.700 voluntaris que participen al projecte passen diferents proves, com poden ser les cognitives o les analítiques de sang, a més de la ressonància magnètica, una prova que permet veure les alteracions del cervell al llarg dels anys. Aquestes proves es duen a terme amb un equip propi d’última generació que la Fundació utilitza exclusivament per fer recerca del cervell. Durant aquest 2017, l’equipament haurà dedicat 3.000 hores de funcionament a realitzar 1.600 adquisicions de ressonància magnètica als participants en els seus diversos estudis de prevenció.

Per fer més entretinguda l’estona de la prova, se’ls posa algun vídeo relaxant o se’ls projecta una pantalla en blau, per aconseguir que no hi hagi estímul visual. En algunes d’aquestes persones, tot i que no és l’objectiu del programa, ja se’ls ha detectat algun problema de memòria, i per aquest motiu es deriven per fer un seguiment clínic. També s’ha donat algun cas de detectar algun problema al cervell que la persona, completament sana, desconeixia. Tot i això, l’objectiu final del projecte és tenir dades longitudinals, és a dir, al llarg dels anys, de manera que cal compromís dels voluntaris per poder continuar entre 20 i 30 anys.

Un cop passat aquest temps, Gispert confia en trobar algun resultat tangible, de manera que es puguin descobrir els factors de risc que poden contribuir, més enllà de l’edat, al desenvolupament de l’Alzheimer. Gispert ho compara amb les malalties cardiovasculars, en què, un cop s’ha descobert que el colesterol alt pot contribuir a aquestes malalties, es controla a través d’un fàrmac per tal d’evitar-ne els efectes nocius.

No disposar d’un fàrmac que pugui aturar o fer que avanci més lentament la demència de l’Alzheimer és el principal escull de la malaltia actualment. Segons l’OMS, hi ha 47,5 milions de persones que pateixen demència al món, i cada tres segons se’n diagnostica un nou cas. Si no es troba una cura efectiva, es preveu que el 2050, el nombre de casos s’haurà triplicat.