11.06.2017 - 11:14
Aflora la problemàtica que no hi ha habitatge i manca resposta d’administracions
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)
Entitats socials han vist incrementar-se les ‘okupacions’ o intents d”okupació’ de pisos destinats a habitatge social que gestionen a través de la fundació Hàbitat3, impulsada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector, fet que els porta a augmentar la despesa en mesures de seguretat i a sortejar una gestió més difícil, alhora que “aflora la problemàtica que no hi ha habitatge” per a persones vulnerables.
En una entrevista d’Europa Press, el director d’Hàbitat3, Xavier Mauri, ha assenyalat que afronten aquesta situació amb una doble preocupació: d’una banda, una ocupació “entorpeix” l’activitat de l’entitat i retarda l’entrada d’una família vulnerable, i a més mostra la magnitud d’una problemàtica que no és puntual.
Entre les causes, veu l’augment de persones que han perdut la seva llar en desnonaments o per motius econòmics, i que no troben pisos a preu assequible: “La capacitat de l’administració és la que és, i de vegades no es pot donar la resposta que necessiten”, alhora que hi ha màfies que fan negoci de la misèria aliena, que obren els pisos i els venen o lloguen.
Les ‘okupacions’ s’han produït l’últim any en pisos buits d’entitats financeres a Barcelona, mentre que han hagut intents en altres poblacions: “Sobretot són els barris on hi ha més habitatges buits, que ha estat on hi ha hagut més desnonaments” i han estat més castigats per la crisi, com Ciutat Meridiana i el Besòs.
Actualment, la fundació té un pis okupat, en el qual hi ha una família amb la qual treballen els serveis socials, i han patit altres tres i fins a 15 intents –des de persones que arriben a entrar però romanen poc temps abans de ser detectades, fins a panys forçats–.
Mauri ha subratllat que per evitar aquestes ‘okupacions’ han d’incrementar la despesa per pis amb un mínim de 1.500 euros en alarmes i altres mesures –en un cas van haver de posar un vigilant durant tres dies–, i ha afegit que tenir un pis ‘okupat’ també significa deixar de tenir ingressos del lloguer social i assumir despeses a recuperar l’habitatge –en gestions de l’entitat i judicials–, amb prop de 10.000 euros de despesa per pis.
Quan es produeix una ‘okupació’, la fundació valora la situació i quan es tracta de persones vulnerables inicia una mediació, alhora que informa als ajuntaments, per si poden aportar solucions.
“Tractem de fer el menor mal possible a les persones”, i en un cas van aconseguir que s’anessin voluntàriament, però en uns altres han obert processos judicials, i en un en el qual no hi havia menors ni va haver-hi acord, van arribar a fer-los fora.
Mauri ha afegit que si es canvia la regulació per facilitar el desnonament, aquesta hauria d’anar de la mà d’una millora de la situació de les famílies vulnerables: “Hi ha necessitat d’habitatge i no hi ha suficients recursos”, i ha afegit que hauria d’augmentar-se el parc d’habitatge assequible, ja sigui públic o privat.
SITUACIONS “CRONIFICADES”
L’entitat compta amb 340 habitatges, entre els quals hi ha un 80% de particulars, i en els quals atenen a 1.050 persones en situació d’exclusió social i amb pocs recursos, amb problemàtiques com a discapacitats, problemes de salut mental, joves extutelats i persones ‘sense sostre’, entre altres col·lectius.
“Estem veient situacions cada vegada més cronificades. Hi ha gent que porta molt temps en atur i sense treball, i això al final els porta a altres problemes, de salut i de salut mental”, i cada vegada tenen més dificultats per trobar treball i es veuen més exclosos del mercat laboral.
L’entitat ha mercat en l’últim any 16 habitatges acollint-se al tempteig i retracte que recull un decret aprovat pel Govern al març de 2015, amb pisos procedents d’execucions hipotecàries posteriors a abril de 2008, sent la primera entitat social en tot l’Estat a comprar habitatges a través d’aquest sistema.
Preveuen arribar a 20 pisos en els propers mesos, i Mauri ha felicitat a l’Executiu català per fer aquesta mesura i per comprar també pisos, de la mateixa forma en la qual han fet alguns ajuntaments: “Sí que trobem a faltar que hi hagi un suport perquè tinguem més recursos per poder comprar”, amb ajudes parcials que tindrien un efecte multiplicador.
