L’Odissea seductora

Què fa que un artista faci més de trenta anys que llegeixi i rellegeixi l’Odissea, el clàssic d’Homer, i que l’interpreti lliurament de les mil i una maneres? Perquè això fa el dibuixant Joma. I quan li’n preguntem el perquè, es recorda del pare, afamat lector del clàssic, disseccionador del vers. Què significa, doncs, l’Odissea per Joma? Respon: ‘És un homenatge implícit al meu pare. Vaig començar a llegir-la per saber per què el meu pare anava tan a fons amb aquesta lectura. I de seguida hi vaig entrar i m’hi vaig trobar còmode. L’Odissea és un paisatge, el Mediterrani, que sempre m’ha interessat molt.’

I continua: ‘No tinc la mirada de crític literari, ni d’estudiós de la llengua ni d’antropòleg. La meva és una aproximació més intuïtiva. I entre les històries que s’hi suggereixen, m’interessen els personatges menys humanitzats i aquesta fantasia que no és pura fantasia. Com ara Circe i les seves feres domesticades i també Posidó, que converteix la nau dels feacis en una immensa roca. Homer fa ús de la fantasia per a explicar enveges, tensions i baixeses humanes. I el tempo que imposa, un tempo lent. En el relat de l’Odissea no hi ha pressa. I és meravellós com deixa passar el temps.’

La darrera interpretació de Joma gira al voltant d’un sopar. Un cop al mes, en el reservat de la Semproniana, les arts culinàries d’Ada Parellada i les arts plàstiques i narratives de Joma s’ajunten per celebrar un gran banquet. Joma l’explica en aquests termes i desvela què hi passa fins a cert punt, per no eliminar la sorpresa: ‘Es tracta d’un àpat plàstic-gastronòmic amb narració al voltant de l’Odissea d’Homer. Proposem un àpat, perquè l’Odissea es desenvolupa, en el nus central, en el si d’un àpat. Quan Calipso l’allibera, Ulisses arriba al país dels feacis. Però Ulisses ha perdut la memòria i els feacis no el reconeixen. Al voltant d’un gran àpat l’aede canta el retorn dels guerrers de la guerra de Troia, excepte Ulisses, del qual no se’n sap res. Aleshores Ulisses s’emociona i es presenta. I al voltant de la taula va narrant les aventures i la dissort que ha patit.’

L’àpat de Joma comença amb unes libacions de bons desigs i uns sacrificis rituals, a fi que sigui propici als comensals. Són un màxim de deu. I es van narrant episodis de l’Odissea amb dibuixos, els que trien ells: crestes d’orgull dels pretendents; dieta d’algues d’Ulisses a la deriva; plat antropofàgic del Ciclop… I així fins a catorze. L’àpat, que també és ben real i elaborat per Ada Parellada, acaba amb una gran sobretaula.

Però Joma ha entrat de moltes altres maneres en l’Odissea. La primera va ser recreant-la a les planes del Magazine de cap de setmana de La Vanguardia. ‘Recreava la trama i també el llenguatge (per exemple, el flux i reflux de les onades, que és la memòria de la Mediterrània).’ També va treballar el relat pensant en els recursos que podia oferir una tauleta amb el text sencer, les imatges, etc. Però aquesta proposta avui és aparcada. I en paral·lel a aquesta Odissea més tecnològica, també va néixer L’Odissea a la vora del foc, disseccionada en una sèrie de clips visuals d’un minut de durada, que serien com el subratllat del llibre. Elaborat conjuntament amb Maria Padró, és un projecte que ara l’artista el va acabant.

També ha treballat l’Odissea per mitjà d’un projecte amb el Museu del Paper de Capellades, tot cercant d’unificar imatge i suport. I ha articulat L’ona vinosa llegint l’Odissea per cercar-hi la presència del vi. I també proposa el clàssic per a un públic familiar: Marc Egea hi posa la música i Joma el dibuix i el relat. Aquesta proposta ja s’ha vist a la biblioteca d’Olot i al Museu del Port de Tarragona.

I a partir d’aquí? Diu: ‘En algun moment es tancarà aquest cicle odisseic, però els àpats encara poden anar una mica més enllà, cercar la performance i fer-la més conclusiva. Vull dir: amb les tovalles de tots els àpats, tots plegats podrem fer de Penèlope. Aquest projecte és previst de fer-lo a les ruïnes d’Empúries, on hi ha l’Esculapi, al bosc del costat.