L’obra d’Andrea Fraser aterra al MACBA qüestionant les normalitats assumides del treball en art

  • Es tracta d’una selecció de trenta obres realitzades al llarg de tres dècades de pràctiques crítiques

VilaWeb
Redacció
24.04.2016 - 02:00
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona acull fins el 4 de setembre l’exposició ‘L’1%, c’est moi’, la primera mostra individual de l’artista nord-americana Andrea Fraser a l’estat espanyol, on s’analitza el teixit social del camp de l’art i s’examinen les motivacions dels agents culturals com artistes, col·leccionistes, galeristes, mecenes i públics, entre d’altres. Els comissaris de la mostra, Cuauhtémoc Medina i Hiuwai Chu, han seleccionat una trentena d’obres clau de l’artista realitzades al llarg de tres dècades de pràctiques crítiques que inclouen instal·lacions, performances, treballs textuals, documentació i vídeos, un dels quals es veu mantenint una relació sexual amb un col·leccionista per establir una metàfora de l’art com a prostitució.
El nucli central de l’exposició de Fraser és l’anàlisi del teixit social del camp de l’art i posa de manifest una concepció de la crítica institucional com allò que l’art fa: activar estructures i relacions. L’exposició de Fraser suposa fer un exercici de reflexió crítica, ja que mira tots els aspectes socials de l’art, abordant la crítica institucional no sols d’una manera unidireccional cap a la institució sinó mirant-la d’una manera global.

El treball de Fraser, influït pel psicoanàlisi i la teoria dels camps socials del sociòleg Pierre Bourdieu, suposa per Cuauhtémoc Medina, comissari de l’exposició, ‘l’oportunitat de veure no sols la consistència i l’ambició d’un dels projectes més notables del treball de repensar amb serietat el què podia ser l’art crític sinó també enfrontar-nos amb la necessitat constant d’estar revisant el nostre sentit comú i la resistència que hem creat al voltant de la pràctica crítica’.

‘L’1%, c’est moi’ s’agrupa sota epígrafs genèrics interconnectats entre ells: ‘Museus’; ‘Globalització’; ‘És una exposició bonica, oi?’; ‘Fantasies rebutjades’; ‘Dimensió personal i política’, i ‘Col·leccionat i arxivat’.

A ‘Museus’, l’artista nord-americana posa de manifest com els museus instrueixen i sedueixen perquè es ratifiquin els valors que institucionalitzen. ‘Globalització’ reflexiona sobre els efectes d’aquest fenomen, ja que la proliferació per tot arreu del món dels biennals i fires d’art van fer d’aquesta disciplina un bé de consum en l’economia del turisme global. ‘És una exposició bonica, oi?’ inclou projectes que examinen l’art, el gust i la classe social. A ‘Fantasies rebutjades’ es mostra l’art com una desfilada de fantasies col·lectivitzades que cristal·litzen en obres i en identitats artístiques, les quals son explorades com a punts d’intersecció entre les implicacions emocionals amb l’art i els contextos polítics i socials de la seva realització. ‘Dimensió personal i política’ mostra com els vincles entre les obres de Fraser són fonamentals. Per últim, ‘Col·leccionat i arxivat’ recull els projectes de l’artista nord-americana que només existeixen avui en dia en forma de documentació.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any