Lluís Prats: “M’agradaria que l’objectiu vital dels nens i les nenes no fos ser els més rics del cementiri”

L’escriptor Lluís Prats ha afirmat avui que en tots els seus llibres hi ha una idea que es va repetint: “M’agradaria que l’objectiu vital dels nens i les nenes no fos ser els més rics del cementiri, sinó que a més dels ‘calers’ vulguin alguna cosa més a la vida”. Aquesta idea també està present en el seu nou llibre, ‘Archie, el nen que parlava amb elefants’ (Columna), amb un protagonista a qui el que més li importa és ser feliç. Amb aquesta obra, Prats va guanyar el desè premi Carlemany per al Foment de la Lectura, un guardó, que convoquen el govern andorrà i Grup 62 a través de Columna Edicions i que l’escriptor ha recollit avui a Andorra.

La novel·la es trasllada a la Kènia del 1947, on una elefanta neix en un poblat a tocar de la plantació de té de la família Cunningham. La infantesa del petit Archibald quedarà marcada per aquest esdeveniment extraordinari i tindrà una gran afinitat amb l’elefanta. Obligat a abandonar Kenya amb només onze anys, Archibald Cunningham viatjarà amb la seva família a Londres i somiarà sempre en tornar a l’Àfrica i retrobar-se amb la seva amistat d’infància. “D’una manera una mica màgica es veu com els fets de la vida de l’Archibald i l’elefanta passen en paral·lel encara que estiguin a milers de kilòmetres de distància”, ha ressaltat. Només als seixanta-sis anys, després de jubilar-se, aconseguirà complir el seu desig de tornar a l’Àfrica i intentar retrobar l’elefanta.

Prats ha explicat que sempre li havia fascinat molt Kènia. “Investigant vaig aprendre que si els arbres creixent a Kènia és gràcies als elefants”, ha apuntat. Amb el canvi climàtic sobre la taula, en un món globalitzat, l’escriptor ha assenyalat: “La manca de boscs a l’Àfrica ho tenim a tocar de la cantonada”. Prats va aprofitar aquesta preocupació per escriure un llibre amb la intenció de conscienciar que tot el que passa a deu mil quilòmetres ens acaba afectant. D’aquí va sorgir la idea de crear una amistat entre un nen i una elefanta a l’obra, que cercava retratar “la unió entre l’ésser humà i la natura, sigui des de l’aspecte vegetal, al més animal”.

Prats ha manifestat que és un relat idealista: “En les darreres set o vull novel·les, tinc clar que calen exemples de bones persones sense ideologia pel mig i en totes les que he fet el tema de la bondat em sembla molt important”.

Preguntat per la relació del nou llibre amb el seu gran èxit, ‘Hachiko. El gos que esperava’, ha assenyalat que no està repetint la història i que ‘Hachiko’ era una història realista i la d’Archie és de ficció. “La prosa que jo faig és d’una determinada manera mitjanament poètica i tendra”.

L’autor

Prats va estudiar Art i Arqueologia a la UAB i a la Universitat de Girona. Ha treballat molts anys com a professor de Secundària i Batxillerat, com a editor de llibres d’art i ha dirigit una productora de cinema a Los Angeles. Ha publicat més d’una vintena de llibres des de novel·la juvenil a assaig històric. El 2018 va ser guardonat amb el prestigiós premi Strega Ragazzi per ‘Hachiko. El gos que esperava’ que havia guanyat el premi Josep M. Folch i Torres el 2014, llibre traduït a tretze idiomes. El mateix 2019 va ser guardonat amb el premi Ramon Muntaner per la seva novel·la ‘Kambirí’, amb el premi Guillem Cifre de Colonya per ‘Corporació d’alienígenes ‘i va obtenir per segon cop el Folch i Torres per ‘Estimat monstre’.