Llibreta de vacances de Carme Junyent (20): ‘El parany de la visibilització’

  • Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 20

VilaWeb
Il·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
19.08.2020 - 21:50

La paraula ‘visibilitzar’ no és al diccionari del IEC. També l’he cercat a l’Oxford, al de l’Academie Française, al de l’Accademia della Crusca i al de la RAE. Res. I, en canvi, fa anys que en sentim a parlar en l’àmbit del feminisme. Sí que surt al Cercaterm, del Termcat, amb una definició força restrictiva: ‘Fer conèixer l’existència de sexualitats no heterosexuals o d’identitats de gènere o identitats sexuals diferents de les convencionals per mitjà d’accions reivindicatives, culturals o personals amb l’objectiu de normalitzar-les’. Aquesta definició també surt a l’Optimot, però amb els exemples que donen ja es veu que l’ús abasta molts més fenòmens: ‘S’ha fet un esforç per visibilitzar tots els models de família en els àmbits educatius.’ ‘Les fires de llibres ajuden a visibilitzar les editorials petites.’

El terme es va començar a emprar en l’àmbit del feminisme i, com que estic de vacances, no entraré en l’ús del gènere per a visibilitzar les dones, però sí que vull fer una reflexió sobre l’ús d’aquesta paraula quan es tracta de les dones. No fa gaire, la poeta Juana Dolores Romero deia, a l’entrevista que més l’ha ‘visibilitzada’: ‘Ser feminista és enviar a la merda tots aquells gestors culturals que ens volen “visibilitzar” per ser el subjecte discriminat de moda i no per la qualitat de la nostra obra.’ Llucia Ramis, en l’article ‘La dona invisible’ publicat a La Vanguardia el 10 de març de 2019, explica com passar desapercebuda li va ser útil per escriure les seves cròniques.

Crec que cadascuna a la seva manera ha fet evident el gran parany que és la visibilització per a les dones. Visibilitzar és un verb transitiu que, en aquest cas, té com a objecte les dones. A escola tots hem après com passar a passiva una oració amb verb transitiu. I qui és aquí el subjecte passiu? Efectivament, les dones. És a dir, quan ens visibilitzen, quan ens reconeixen, ens fan objecte. I jo vull ser subjecte. Ho he dit sempre: si hi som no cal que ens visibilitzin, ja ens veuran. I el que cal és lluitar per ser-hi. Demà parlarem d’altres lluites per a fer-se visible.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any