Llarena veu perduda l’extradició de Puigdemont i ara intenta que Alemanya el lliuri per sedició

  • El delicte de sedició fou derogat fa quaranta-vuit anys del codi penal alemany, recorda l'advocat Gonzalo Boye

VilaWeb
Redacció
11.05.2018 - 12:54
Actualització: 11.05.2018 - 13:27

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena intenta una maniobra per aconseguir com sigui el lliurament de Carles Puigdemont a Espanya. Ara s’ha adreçat al tribunal de Slesvig-Holstein, que ha de prendre la decisió, per fer-li saber que també podria extradir el president per sedició. És a dir, que no únicament hi ha rebel·lió i malversació, tot i que són els delictes pels quals ha processat Puigdemont i va demanar-ne el lliurament mitjançant l’euroordre. En la carta enviada a la justícia alemanya, diu que ‘acceptaria’ el lliurament de Puigdemont per sedició i per conspiració a la rebel·lió.

Llarena fa aquest moviment perquè el tribunal alemany ja va acordar que no hi hauria lliurament per rebel·lió, i que s’havia de mirar si n’hi podia haver per malversació. I aquestes últimes setmanes s’ha anat aclarint, principalment amb les declaracions i les informacions aportades pel ministre Montoro, que no hi ha base tampoc per a acusar Puigdemont de malversació. Llarena té por que la justícia alemanya desautoritzi tota la seva argumentació i la instrucció contra els dirigents independentistes.

En la darrera interlocutòria, de confirmació dels processaments, Llarena ja obria la porta a jutjar-los per sedició o per conspiració a la rebel·lió, que implicarien menys anys de presó que no la rebel·lió. I diu als jutges alemanys que correspon a les acusacions, i no a ells, la qualificació final dels tipus penals.

Un problema afegit amb què es pot trobar Llarena, i que indica un dels advocats de la defensa, Gonzalo Boye, és que el delicte de sedició va ser derogat del codi penal alemany el 1970.

Sembla que és amb l’article 89 del codi penal alemany que Llarena vol homologar la sedició. Aquest article parla ‘d’accions anticonstitucionals contra l’exèrcit i els òrgans de seguretat pública’, que tenen a veure amb el fet d’atemptar contra la seguretat de la república federal. Hi correspon una pena de cinc anys de presó.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any