L’inspector del BdE que va advertir sobre Bankia: “Eixos correus van ser com llançats al ciberespai”

  • Defèn que els informes no diferien dels correus i que va alertar de roïna gestió dels directius del banc

VilaWeb
Redacció
30.03.2017 - 14:13

Defèn que els informes no diferien dels correus i que va alertar de roïna gestió dels directius del banc

MADRID, 30 (EUROPA PRESS)

L’inspector del Banc d’Espanya José Antonio Casaus que va alertar de la inviabilitat” del grup BFA-Bankia en el moment de la seua eixida a borsa, va exposar en qualitat de testimoni davant el tribunal de l’Audiència Nacional que els quatre correus electrònics que va enviar als seus superiors “van ser com llançats al ciberespai” perquè no va obtindre resposta.

Casaus va reiterar el passat 16 de març que als inspectors se’ls va dir que l’entitat nacionalitzada cotitzaria en el mercat borsari “sí o sí”, segons consta en els àudios de la seua declaració davant el magistrat instructor del cas Bankia Fernando Andreu, als quals ha tingut accés Europa Press.

L’inspector va haver d’interrompre la seua compareixença uns quaranta minuts després d’haver començat després d’afonar-se en recordar els fets. A preguntes d’Andrés Herzog, lletrat de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) que exercix l’acusació popular, va respondre que ell pensava que estos correus eren “molt importants” i per açò es va sorprendre de no haver obtingut resposta.

Casaus, que ja va declarar davant el magistrat instructor al setembre de l’any passat, va dir que “la realitat era la que era” i que els documents que ell va firmar i va enviar al llavors cap de grup d’inspectors de l’òrgan supervisor, Pedro Comín, no diferixen en en excés dels correus. “El que determina la importància no és tant el suport sinó el contingut”, va dir, si bé va matisar que l’única cosa que no incloïen els informes de seguiment era la qüestió dels sanejaments pendents.

Els mails que va redactar posteriorment i que van ser incorporats a la causa, advertien que la solució d’eixida a borsa no havia de ser aprovada, doncs suposava greu perjuí per a accionistes, preferentistes i contribuents (benvolgut en uns 15.000 milions d’euros).

“Encara que el problema gros era de rendibilitat, estes entitats podrien morir per la liquiditat, el que passa és que ací va vindre papà Estat amb les avalades i papà Banc Central d’Espanya però encara així la bola de finançament del BCE i l’Estat espanyol era tan alta que ni tan sols este anava a poder suportar-la presumiblement i després era la gran amenaça i això també està posat en l’informe de seguiment elaborat al juliol”, va precisar Casaus.

“LA GOVERNANÇA DEL BANC ERA MILLORABLE”

Com ja fera en la seua anterior declaració, l’inspector va insistir que en els seus advertiments es va referir al grup BFA-Bankia i que va alertar que era “una màquina de perdre diners”. També va dir que que la seua opinió personal no era compartida pel seu equip “no és veritat” en tant va basar les seues conclusions no solament en la situació interna de l’entitat sinó també en la crisi econòmica i els directius de Bankia, presidida en el moment del seu debut borsari per Rodrigo Rato.

Respecte a este últim punt va matisar que la governança del banc era millorable; una crítica que es va arreplegar en diversos informes. “cal destacar com a aspecte negatiu la continuïtat dels mateixos directius la gestió dels quals ha conduït a la situació actual”, resa el document.

Malgrat la seua versió, l’exgovernador del BdE Miguel Ángel Fernández Ordóñez va negar davant Andreu tindre coneixement d’estos correus i va aplaudir que cap subordinat li fera arribar estos missatges perquè estaven “equivocats”.

Per la seua banda, l’exsubgovernador del Banc d’Espanya i exvicepresident de la CNMV, Fernando Restoy, i l’expresident de la CNMV, Julio Segura, van defendre davant el tribunal que la informació sobre l’estat dels comptes de l’entitat que li va ser remesa a tots dos òrgans supervisors no presentava excepcions per l’auditor i va ser suficient per a avalar la seua eixida a borsa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any