Aquesta setmana s’ha tancat el cas Nóos a Palma. El tracte judicial a favor d’Iñaki Urdangarin ha obert el debat sobre la igualtat dels ciutadans davant la llei, i també sobre la impunitat que té la casa reial espanyola des de la seva restauració. Més enllà d’això, però, la gran pregunta és com i de quina manera els Borbons han aconseguit fer una fortuna com la que els calculen els organismes independents, que no es pot justificar en absolut basant-se en les seves activitats legals.


Juan Carlos: una fortuna polèmica
La figura del rei Juan Carlos, cap d’Estat en el moment de l’apogeu de la trama Nóos, fa anys que està envoltada completament de polèmica. Moltes qüestions són de caràcter privat i van des de la compra amb fons reservats del silenci d’una de les seves amants, Bárbara Rey, fins a les constants demandes de paternitat blocades per la justícia, passant per les caceres d’elefants que van causar la crisi més gran de popularitat de la seva vida o l’amistat amb Corinna.

Un dels principals interrogants, però, és quina és la fortuna del monarca espanyol i com l’ha aconseguida. Que cobri de l’estat, sense control per part de ciutadania i partits, i que sigui inviolable no són impediments perquè pugui tenir negocis. Fa uns anys, el diari nord-americà The New York Times va estimar la seva fortuna en 2.300 milions de dòlars (1.800 milions d’euros), una xifra impossible d’assolir amb els prop de 300.000 euros que cobrava de mitjana com a cap d’Estat. El mateix diari acusava el rei de dur ‘un estil de vida luxós’ i de tenir ‘una fortuna opaca’.

La revista Eurobuisness va situar el 2003 la fortuna de Juan Carlos en termes similars, desglossant-la en 545 milions de fortuna personal i uns altres 1.136 milions de béns familiars. Aquest últim apartat podria referir-se als béns propietat de l’estat però que són d’ús i disposició exclusiva de la família reial, com és el cas dels palaus reials de Madrid, l’Almudaina de Palma, la Granja de Sant Ildefons i Riofrío de Segovia, El Escorial, El Pardo i Aranjuez de Madrid, i els Reales Alcázares de Sevilla, entre més possessions.

La reacció de l’estat i la casa reial a la publicació d’aquestes xifres va ser assegurar que les activitats privades del rei eren un afer personal i que en qualsevol cas es barrejaven els seus diners amb les propietats de l’estat. Però un estudi posterior de la Universitat de Brussel·les del 2012, calculava que havia fet fortuna invertint en borsa i obres d’art (per un valor de 540 milions) i també en immobles (que li reportarien 1.100 milions). Una xarxa de testaferros encobriria la titularitat d’aquests béns i inversions.

És evident que la fortuna no podria sorgir en cap cas de l’herència del seu pare, Juan de Borbón, que va deixar 1.100 milions de pessetes (avui, 100 milions d’euros) que es van repartir entre els tres germans.

Des de fa molts anys, un dels rumors més estesos és que part dels ingressos del monarca sorgien de comissions que hauria aconseguit fent de mitjancer, principalment amb els règims no democràtics del golf Pèrsic. Des de l’inici de la transició, es parla que totes les entrades de cru del golf Pèrsic a l’estat són gravades amb un impost encobert que cobra la casa reial. En aquest sentit, han fet parlar molt els seus continus viatges a la zona i l’amistat mai desmentida amb els monarques de la regió. El viatge on va caçar un elefant a Botswana era, de fet, una trobada pensada especialment per tancar tractes, i va ser organitzada per un magnat sirià de la construcció lligat a Aràbia Saudita que posteriorment va aparèixer als ‘papers de Panamà’.

El seu fill i actual rei espanyol ha continuat mantenint relacions molt especials amb els monarques del Golf. En aquest sentit, són especialment conegudes les gestions milionàries fetes a Aràbia Saudita, com l’AVE Medina-Meca.

La família sota la polèmica
Els ‘papers de Panamà’ precisament van demostrar que la germana del rei Juan Carlos, Pilar de Borbón, hi havia creat una societat opaca un mes després de la proclamació del seu germà i que la va dissoldre només cinc dies després de la coronació del seu nebot Felipe VI.

Els hereus de la cosina del rei emèrit, María Cristina de Borbón Parma, es van acollir a l’amnistia fiscal quan també se’ls va descobrir un entramat de ‘societats fantasma’ a través de societats establertes a Panamà i Bermudes, i comptes a Suïssa on s’amagaven més de 4,5 milions d’euros entre accions, diners i joies.

Malgrat la voluntat de separar-se de l’escàndol familiar, l’actual rei espanyol també ha tingut les seves polèmiques. Una de les més greus va ser el suport de Felipe VI i Letizia, a través de missatges de WhatsApp, a Javier López Madrid, conseller de Caja Madrid i Bankia i implicat en el cas de les ‘targetes black’ i en l’operació Púnica. Només cinc dies abans dels missatges de suport, on s’utilitzaven termes amistosos com ara ‘compi yogui’, s’havia publicat que López Madrid es va gastar 34.807€ amb la ‘targeta black’.

Quant costa la monarquia?
El pressupost de la família reial espanyol l’any 2016 va ser de 7,86 milions d’euros, una xifra molt inferior a monarquies com la britànica o la neerlandesa, que se situen al voltant dels 40 milions.

Si les xifres fossin certes, la monarquia espanyola seria la més austera de totes les europees, no només per davant del Regne Unit i els Països Baixos sinó també de les monarquies nòrdiques i, fins i tot, de Luxemburg.

Però no és realment així. Algunes grans partides queden camuflades en altres ministeris, cosa que no fan la resta de monarquies. La despesa de personal, recepcions, audiències i sopars de gala van a càrrec del Ministeri de Presidència, així com la conservació i manteniment de palaus i jardins d’ús exclusiu. Fins i tot iots i cotxes, tot i que carburant i revisions són competència del Ministeri d’Hisenda. A càrrec del Ministeri d’Afers Estrangers, hi van els viatges oficials, mentre el d’Interior i Defensa s’encarreguen de la seguretat.

Amb més de cent funcionaris al seu servei permanent, tot fa pensar que les xifres reals del cost del funcionament ordinari són més properes als de la presidència italiana, que té un cost de 228 milions l’any.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]