L’imam de Ripoll va ser confident del CNI, segons diversos mitjans espanyols

  • Així ho expliquen diversos mitjans espanyols, que citen fonts del servei d'intel·ligència espanyol

VilaWeb
Redacció
17.11.2017 - 12:32
Actualització: 17.11.2017 - 16:30

Diversos mitjans de Madrid confirmen que l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, cervell del comandament que va originar els atemptats de Cambrils i Barcelona, hauria estat confident del CNI durant un temps indeterminat. Segons que explica El País, fonts dels serveis secrets haurien confirmat aquests contactes. ‘Entren dins dels protocols habituals de l’organisme, ja que el més normal per a obtenir informació en la lluita antiterrorista és contactar amb els que puguin tenir-la i en les presons hi ha molta gent que coopera’, diuen les fonts citades pel diari espanyol i que el govern espanyol ha desmentit.

Es-Satty va entrar a la presó de Castelló 1 per aquell delicte el gener del 2012 i en va sortir el 20 d’abril de 2014. Segons el que diuen les fonts del CNI, seria durant aquest període quan hauria entrat en contacte amb els serveis d’intel·ligència.

De ciutadania marroquina, havia de ser expulsat per una condemna per tràfic de droga, però un jutge de Castelló de la Plana va revocar l’ordre d’expulsió de Satti perquè considerava que no constituïa ‘cap amenaça real’ i perquè va demostrar ‘esforços d’integració amb la societat espanyola’, segons que publicava El Mundo.

L’imam Abdelbaki es-Satti, considerat el cervell dels atacs de dijous, va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar. Sembla que fou ell qui va contribuir a la radicalització dels joves que integraven el grup que va preparar els atemptats.

El seu pas per Flandes
Es-Satty va fer una breu estada a Vilvoorde, a Flandes, una localitat que durant anys va ser un dels focus més importants de gihadisme. Hi va residir només tres mesos: no tenia permís de treball, perquè no havia presentat el certificat d’antecedents penals. La raó, segurament, fou que anteriorment havia passat quatre anys a la presó de Castelló de la Plana per tràfic d’haixix i per qüestions relacionades amb estrangeria.

Després dels atemptats el batlle de Vilvoorde, Hans Bonte, va explicar que les autoritats de Bèlgica van demanar a la policia espanyola si l’imam tenia vincles amb el gihadisme. La resposta, del 8 de març de l’any passat, fou que no.

El suposat avís als mossos
Dies després dels atemptats, diversos mitjans espanyolsvan publicar que la policia belga ‘va avisar directament els Mossos d’Esquadra’ el març de l’any passat sobre es-Satty. Fonts del cos policíac van precisar a VilaWeb que aquesta informació no s’ajustava a la realitat, que els mossos no van rebre cap comunicació oficial de cap cos policíac. Segons que explicaven, hi va haver un contacte entre dos agents, un mosso i un policia belga, en un marc de confiança i fora del circuit oficial, en què el policia belga va demanar si tenien informació d’aquesta persona. Va ser un contacte molt escuet, i en aquell moment els Mossos d’Esquadra no tenia constància de cap possible vincle extremista.

L’imam de Ripoll també havia aparegut en el sumari de l’anomenada ‘operació Chacal’, en què hi va haver cinc detinguts el gener del 2006 acusats d’haver reclutat mujahidins per a enviar-los a l’Irac. Els sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, SUP i AUGC, es van queixar que aquesta informació no havia estat comunicada a les autoritats catalanes, tot i ser una informació de la qual disposava justament el Ministeri d’Interior i, per tant, la policia espanyola.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any