L’IEC presenta la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ a l’Alguer i inicia els contactes per crear-hi una delegació

ACN Barcelona.-L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va presentar dilluns passat la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ a l’Alguer. La biblioteca Rafael Sari va acollir la presentació, que va anar a càrrec de Maria Josep Cuenca i Francesc Ballone, membres de la Secció Filològica, i en la qual van intervenir Mario Bruno, síndic de l’Alguer; Antoni Torre, delegat de l’IEC a l’Alguer, i Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va aprofitar la visita a la ciutat italiana per a reunir-se amb el síndic amb l’objectiu de posar en marxa un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat, que cedirà uns locals del Palau Serra a l’IEC perquè hi estableixi la seu de la delegació a l’Alguer.

El president de l’IEC es va reunir també amb el vicerector del Departament d’Arquitectura, Disseny i Urbanística de l’Alguer, Bruno Billeci.Els trets algueresos dins la GramàticaTot i que la Gramàtica no fa un recull exhaustiu dels trets del català que es parla a l’Alguer, sí que en registra alguns, una part dels quals és compartida amb altres parlars i una altra que és exclusiva de l’Alguer. Entre els del primer grup, per exemple, hi ha el manteniment de la n en el plural de mots com home ―és a dir, hòmens―, o la primera persona del present d’indicatiu, tal com es fa en els parlars de les Balears ―cant, tem o dorm. Altres característiques compartides són l’ús del verb ser com a auxiliar dels temps de perfet ―per exemple, hi són entrats tots―, l’ús de l’article definit masculí lo o l’ús de manco (menys) i l’adverbi almanco (almenys).Els trets exclusivament algueresos són bàsicament fonètics: la pronunciació [n] de -ny ―per exemple, any pronunciat an―; la inserció d’una vocal de suport [i] en certs contactes entre dues consonants de dos mots diferents ―per exemple, amic meu es pronuncia amic[i]meu―, o la pronúncia d’una r com a [l] ―fornet pronunciat fo[l]net. També fan servir els possessius mia, tua i sua i alternen què i qui en interrogacions ―com per exemple, Qui cosa voleu?-.