Foto ©Prats i Camps
Foto ©Prats i Camps

Al carrer, divendres de carnaval amb tot d’espectres i personatges estrambòtics que pul·lulaven pel centre de València. A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, un ram de roses roges, un centenar d’amics i bona música. Sense artificis ni màscares ni disfresses. Amb aquests elements tan aparentment simples es va trenar anit a València l’homenatge d’Acció Cultural i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a Isabel-Clara Simó. Algunes d’aquestes persones eren dilluns passat al Palau de la Música Catalana en l’acte oficial. Núria Cadenes, per exemple, es va encarregar de fer arribar fins a l’Octubre el ressò del discurs de Simó. Allò de, ‘si creiem fermament en alguna cosa, l’aconseguirem’.

Entre els assistents, el president de les Corts, Enric Morera; el músic Vicent Torrent; l’editor Josep Gregori; el professor Juli Peretó; l’editor Eliseu Climent; el notari Alfons López Tena… i més músics, poetes, professors, polítics. I entre tots, el grup d’Alcoi, amb el pintor Toni Miró, la periodista Amàlia Garrigós i el professor Carles Cortés.

Rogles on es parlava de la nova directora general de la radiotelevisió valenciana, Empar Marco. Tona Català estava contenta perquè el llibre que ha escrit en companyia de Carme, la seua filla, és a la fira del llibre de Lituània. El cineasta Ventura Pons, que és a punt de reobrir els cines Albatros amb el model Texas, explicava a tort i a dret la il·lusió que li feia tot allò. El cantant Miquel Gil preparava les cançons que faria al final.

Fotos, rialles i abraçades amb una Isabel-Clara Simó que en el seu parlament es va mostrar impressionada i va confessar que l’ego encara no li havia tornat a lloc i que li costa entrar a casa de tan gros que el té. Va explicar que la literatura és el punt de vista i la mirada. I va arribar al Sapere Aude, el lema dels racionalistes que, aplicat al procés d’independència, posa nerviosa molta gent. ‘Si fem un referèndum, el perdrem’, va proclamar, i alguns es van moure incòmodes en la cadira. Després va citar Fuster: ‘Menys himnes, menys llistes i menys banderes’ per declarar la seua incomoditat amb certes actituds emotives.

La vice-presidenta de l’AELC al País Valencià, Gemma Pasqual, va recordar als assistents allò que havia escrit en aquest mateix diari: ‘Isabel-Clara Simó té el somriure més revolucionari dels Països Catalans’ i va citar Pere Quart quan la va definir com una activista que fa política per la independència de la nació completa. I va qualificar l’autora d’Alcoi d’una de les autores modernes més importants de les lletres catalanes.

El president d’Acció Cultural, Joan Francesc Mira, que seia al costat de l’homenatjada, estava satisfet de recordar velles històries amb ella. També va fer un poc de recompte del nombre de valencians que havien estat distingits amb el Premi d’Honor i no li n’eixien tants.

Miquel Gil va cantar Ovidi i va cantar Estellés i va cantar albaes i va donar les gràcies a Isabel-Clara Simó.

Foto ©Prats i Camps

El president de les Corts, Enric Morera, que dilluns era a Barcelona, va agrair la feina de les persones de la generació de Simó perquè són, va dir, les qui en les èpoques més negres i més dures no van defallir per obrir camins en el món de la cultura. Per això, va afegir, la institució de les Corts s’ha de posar al costat de les persones. Després va fer un repàs de les fites normalitzadores que a poc a poc es van aconseguint al País Valencià i va citar l’acord per la competència lingüística en la nova llei de la Funció Pública, l’acord entre els governs valencià, català i de les Illes en matèria de llengua i cultura i els avenços en la recuperació dels mitjans públics de comunicació.

I després de tot, va arribar el brindis amb cava. Amb tots els assistents al sopar posats dempeus. I van tornar els rogles i les fotografies, i els comentaris de les jugades, i les abraçades. I a fora, vora la una de la matinada, feia fred i era divendres de carnaval.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]