Terence MacSwiney, heroi de la independència irlandesa, homenatjat avui a Barcelona

  • Es fa un acte a la plaça de Catalunya organitzat per la Comissió de la Dignitat i l'ANC

VilaWeb
Redacció
04.03.2016 - 02:00
Actualització: 04.03.2016 - 15:54

L’Assemblea Nacional Catalana i la Comissió de la Dignitat han retut homenatge a migdia a Terence MacSwiney, batlle de Cork i dirigent destacat del moviment republicà irlandès, mort en vaga de fam l’octubre del 1920 a la presó de Brixton (Londres) en defensa de la llibertat d’Irlanda. L’acte de recordança s’ha fet a la plaça de Catalunya (davant el monument de Francesc Macià) a les 12.30. És un dels actes del commemoració que hi haurà aquest mes i el vinent arran del centenari de la Revolta de Pasqua, que va marcar el començament del procés cap a la independència d’Irlanda.

A l’acte d’avui, hi han parlat el nét de MacSwiney, Cathal Brugha MacSwiney; Liz Castro, membre del secretariat de l’ANC; i Toni Strubell, de la Comissió de la Dignitat. La coral Poble Que Canta hi ha interpretat ‘La balanguera’ i ‘Els segadors’ i hi han tocat els músics irlandesos Uíllean Pipes.

Homenage to Terence MacSwiney. Respect.Tiochfaid àr là!

Posted by Albert Salamé on divendres, 4 / març / 2016

 

MacSwiney és un dels herois de la lluita per la independència. La seva vaga de fam, de setanta-quatre dies, va portar el govern britànic a negociar enmig de la guerra oberta contra els irlandesos rebels. Aquell exemple de dignitat i fermesa de MacSwiney va ser correspost amb una onada de solidaritat i expressions de denúncia a molts països del món. El batlle de Cork havia estat empresonat poc després de prendre possessió del càrrec en substitució del batlle anterior, Tomás Mac Curtain, assassinat per membres de la Royal Irish Constabulary (policia reial irlandesa).

Si l’acte d’avui s’ha fet a la plaça de Catalunya és perquè és el lloc on milers de catalans es van reunir per mostrar la seva solidaritat amb MacSwiney l’octubre del 1920. Cathal Brugha ha expressat el seu agraïment al poble de Catalunya simbolitzat pel qui en fou el primer president de l’era moderna, Francesc Macià, declarat seguidor d’Irlanda.

Aquells actes de suport i solidaritat amb el batlle de Cork i la lluita d’emancipació nacional irlandesa van ser organitzats pel CADCI i la Unió Catalanista. El sindicat CADCI va regalar una nina a la filla de MacSwiney, que darrerament ha estat trobada al Museu de Cork.

Vegeu ací una fotografia de Brugha amb la nina que el CADCI va enviar a la filla de MacSwiney:

Cathal Brugha MacSwiney amb la nina del CADCI
Cathal Brugha MacSwiney amb la nina que el CADCI va regalar a una filla del seu avi, batlle de Cork (fotorgrafia: Toni Strubell).

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any