L’exèrcit espanyol es passeja pels Jocs Mediterranis de Tarragona

  • El vaixell de guerra Juan Carlos I ha d'arribar aquest divendres al port de Tarragona

VilaWeb
Josep M. Llauradó
26.06.2018 - 22:00
Actualització: 27.06.2018 - 19:36

D’ençà del 18 d’octubre passat, la presència de l’exèrcit espanyol a Tarragona va guayant pes. De primer, van ser dos caçamines Segura M-31 amarrats al port; dos mesos després, unes proves d’entrenament de 650 efectius i tota mena de vehicles; i el repunt final fou a partir del mes de maig. El dia 16 es feia al Teatre Metropol un concert a càrrec de la unitat de música de la inspecció general de l’exèrcit espanyol i el dia 20 la patrulla Águila –que es dedica a les acrobàcies de competició– va pintar el cel tarragoní amb els colors de la bandera espanyola. En aquest darrer cas, ho havia demanat l’Ajuntament de Tarragona, com també havia demanat la presència de la unitat de paracaigudistes que va dur la bandera dels Jocs Mediterranis a la cerimònia d’inauguració, divendres passat al Nou Estadi, i la del vaixell d’assalt amfibi Juan Carlos I (L-61), que amarrarà al port del 29 de juny al 2 de juliol.

La polèmica sobre l’espanyolització dels jocs va començar amb l’elaboració del programa cultural. Primer anava a càrrec de l’ex-regidor de Cultura, Josep Maria Prats (Units per Avançar), que va sortir del govern arran dels fets del primer d’octubre. Després va passar a mans de la nova regidora de Cultura i Festes (del PSC), Begoña Floria. I acabà sota responsabilitat de l’àrea d’Esports, la responsable de la qual és María Elisa Vedrina, del PP. El programa, presentat finalment a l’abril, va aixecar polèmica a la ciutat per la ingerència del govern espanyol i perquè, majoritàriament, era un resum dels actes que ja es fan cada any al Camp de Tarragona. L’exhibició aèria de la patrulla Águila, tot i no ser-hi inclosa, va ser benvinguda pel govern municipal. Quan es va veure la polèmica que havia desfermat, el regidor socialista Javier Villamayor va dir que els qui s’hi oposaven eren un ‘moviment de reacció’ i que havien polititzat l’acte.

En un comunicat de les forces armades espanyoles, expliquen que l’objectiu de l’arribada del vaixell és ‘donar el realçament que mereixen els Jocs Mediterranis’. Marc Suanes diu: ‘Per a nosaltres no hi dóna prestigi, sinó que desacredita uns jocs que per principi han de promoure valors esportius i de pau.’ A banda, considera que el desplegament de prop de cinc mil policies durant l’esdeveniment també és militarització. ‘Quins Jocs Mediterranis són aquests? Si han d’implicar la militarització, estem llestos’, afegeix.

Els dies 30 de juny i 1 de juliol el vaixell es podrà visitar i els 294 tripulants visitaran la ciutat. En funcionament d’ençà de l’any 2010, el Juan Carlos I és el vaixell de guerra més gran construït a l’estat espanyol i dóna suport a les operacions internacionals de l’armada espanyola, la darrera de les quals fou el trasllat d’helicòpters a Kuwait amb destinació final a l’Irac.


Tot plegat passa en una ciutat amb un llarg historial de protestes antimilitaristes. Entre els anys 1998 i 2007, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va organitzar un seguit de manifestacions contra els usos bèl·lics del port, especialment durant la guerra de l’Irac, amb els vaixells amb càrrega nuclear de l’exèrcit dels Estats Units. Marc Suanes, membre de la coordinadora, assegura que, de llavors ençà, la freqüència de la visita de vaixells ha disminuït bastant, però recorda que partits com el PSC, CiU i el PP ja llavors donaven suport a la presència d’aquestes naus: ‘S’excusaven dient que estaven obligats a acollir aquests vaixells perquè hi havia uns tractats signats amb l’OTAN’, diu. Ara no hi ha cap conveni que obligui a la visita del Juan Carlos I, però l’Ajuntament de Tarragona va demanar-la. Justament, la coordinadora va néixer fa vint anys arran de l’arribada d’un portaavions, l’americà John Fitzgerald Kennedy. Per anunciar la concentració de rebuig han recuperat el lema que van fer servir llavors: ‘No als vaixells de guerra, hi ha coses millors per a veure.’

Més informació:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any