29.07.2016 - 11:55
Aquest estiu, Kilian Jornet s’ha marcat el repte més complicat i exigents del seu projecte Summits of My Life: batre el rècord d’ascens a la muntanya més alta del món, l’Everest (8848m). L’alpinista català es traslladarà a l’Himàlaia l’agost, on farà un període d’aclimatació, ja que mai ha afrontat un repte de tanta altitud. Fins ara, l’Aconcagua (6962m), el sostre dels Andes, és la cota màxima que ha trepitjat Jornet. Entre agost i setembre, l’alpinista intentarà batre el rècord.
Jornet es mantindrà fidel al seu estil ‘purista i minimalista’, que han marcat els altres reptes de Summits of My Life, i per tant, no farà ús d’oxigen artificial ni cordes fixes. L’ascens el farà d’una tirada: sense parar en cap dels camps previs al cim. ‘Tot plegat serà un gran aprenentatge, des de veure com reaccionarà el meu cos en alçada, així com per aplicar aquesta manera d’encarar-nos a la muntanya amb l’estil en què fem servir als Alps’, explica.
Abans de marxar a l’Himàlaia, Jornet i el seu equip faran una estada en alçada als Alps per a escurçar el període d’aclimatació quan arribin al Tibet. ‘Això ens permet estar més forts el dia d’encarar l’ascens. Si passes molts dies a la muntanya aclimatant et vas debilitant’, assegura l’alpinista. Aquesta energia extra pot marcar la diferència entre aconseguir la gesta o fer curt.
Jornet i el seu equip han escollit una ruta poc practicada de la cara nord per intentar batre el rècord de velocitat. La sortida serà des del monestir de Rongbuk. Des d’allà, recorrerà uns 30 km abans d’arribar al camp base avançat de la cara nord, conegut com a Zombie Camp (6.500m), i, un cop allà, encarar l’ascensió fins al cim. Segons les condicions climatològiques, l’equip decidirà la ruta d’ascens, el corredor Norton o bé el Horbein.
Si Jornet aconsegueix batre el rècord d’ascens de l’Everest, només li quedarà un repte per a completar el projecte de Summits of My Life: el Mont Elbrus (5642m). El 2013 va intentar establir un nou rècord d’ascens, però les condicions climàtiques el van obligar a ajornar el repte. ‘Vam intentar l’ascens i a 300 metres del cim vam decidir baixar, ja que les condicions eren molt dolentes: nevava i feia molt vent. El millor era deixar-ho estar i baixar abans que el temps empitjorés més’, va explicar poc després.
