Ahir destacàvem el silenci extraordinari en les portades de la premsa espanyola en relació amb l’escàndol per les escoltes del ministre Jorge Fernández Díaz. La magnitud de l’escàndol és tan gran i l’impacte polític és tan innegable que durant el dia d’ahir tots els mitjans espanyols en van anar parlant, perquè la campanya del 26-J ha esclatat. La realitat ha caigut pel seu pes, la premsa internacional se n’ha fet ressò, tenim davant un dels escàndols més greus de la història de la democràcia espanyola, i avui surt a les primeres planes de tots els diaris.

Una altra cosa és el tractament que se’n fa. Una seqüència simple: ahir La Razón i l’ABC no en deien res; avui obren amb sengles entrevistes a Fernández Díaz, amb aquests titulars: ‘No donaré als sobiranistes el gust de dimitir’ (a La Razón) i ‘Estic absolutament tranquil; no hi ha cap il·legalitat’ (a l’ABC). És a dir, es passa de la voluntat d’ocultar un fet extremadament greu a donar veu al ministre pescat conspirant, perquè es defensi a pleret amb una actitud fatxenda.

abcirazon

Tan bon punt constaten que l’ocultació és impossible, el canvi d’estratègia és clar: parlem-ne, però canviant el subjecte i l’objecte de la informació. Dimarts al vespre, quan va esclatar l’escàndol, ja vam poder veure com es perfilava aquesta estratègia. Perquè els dos principals diaris espanyols, El País i El Mundo, van trigar molt a dir-ne res, i quan en parlaren van canviar el subjecte: no era pas Fernández Díaz el protagonista de l’acció, no era pas ‘Fernández Díaz va conspirar…’, sinó que els actors eren CDC i ERC, ‘CDC i ERC demanen la dimissió…’. Així, d’entrada, amb un cop de titular, situes el focus sobre algú altre: són els partits independentistes que volen que plegui el ministre; no és pas el ministre que fa una cosa inacceptable políticament i segurament il·legal. I també canviaven l’objecte: ja no és la conspiració, sinó l’enregistrament de la conversa i el fet que es filitri ara, enmig de la campanya.

Aquesta és l’estratègia discursiva i defensiva que va prendre ahir Fernández Díaz i el PP. I és la que han consolidat aquests diaris espanyols. El súmmum l’hem sentit aquest matí en l’editorial de Carlos Herrera a la Cope, que considera que tot plegat, el fet que s’hagi filtrat aquesta conversa, és ‘una guerra de comissaris’. Arriba a dir: ’El fet important no és el contingut. Per molt que a alguns els posi histèrics, ens fa entendre que hi havia gent dins d’ERC i CDC que eren dignes de ser estudiats.’ És a dir, que tant se val que el ministre d’Interior i el director de l’Oficina Antifrau mirin de trobar la informació que pugui fer més mal a dos partits polítics, que utilitzin les estructures de l’estat per a un objectiu polític.

L’editorial de La Razón s’expressa en aquest mateix sentit:

El Mundo també posa èmfasi en el com i no tant en el què: avui obre l’edició digital amb la notícia: ‘La policia creu que un mòbil “hackejat” va enregistrar la conversa de Fernández Díaz amb De Alfonso’. A la portada d’avui en paper, això no obstant, destaca el fet que l’escàndol de les escoltes esclata al PP quatre dies abans de les eleccions.

diazmundo

El diari El País no s’ha afegit de moment al canvi de discurs sobre l’escàndol; posa l’accent en el contingut de les converses i també destaca l’efecte negatiu que pot tenir per al PP amb vista al 26-J, tant abans com després, en la negociació. És a dir, se centra en les dificultats que pot tenir un president esquitxat per l’escàndol a l’hora de negociar la formació d’un nou govern. Ara, el tema d’obertura d’avui a la portada era el Brèxit, i no pas aquest.

diazelpais

En general, aquest afer ha aparegut tard i malament als mitjans de comunicació espanyols. Recordem que els treballadors de TVE van denunciar censura en aquest cas.

I recordem també com va acabar el dia informativament per a Mariano Rajoy, amb una entrevista molt còmoda amb Pablo Motos al programa ‘El Hormiguero’ d’Antena 3, on l’escàndol va quedar enllestit en un minut i mig amb Rajoy negant-ho tot i Motos (que el tractava de tu) deixant que s’escapolís.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]