L’esquerra espanyola no sap sumar

  • «Crida molt l'atenció que tothom estiga d'acord que el govern de Mariano Rajoy és el pitjor govern possible i, en canvi, no es trobe la fórmula de substituir-lo»

Vicent Partal
12.06.2017 - 22:00
Actualització: 13.06.2017 - 07:31
VilaWeb

Avui Podem presenta al congrés espanyol una moció de censura contra el govern del PP, una moció condemnada a acabar en no res. Pablo Iglesias diu que en realitat la moció significarà una derrota parlamentària però que, de fet, serà una victòria política. Podria ser-ho, però ja ho veurem. Em sembla que el PP atacarà amb una fúria inusitada i voldrà portar el debat del terreny de la política al fangar més sensacionalista. Si la moció de censura a la comunitat de Madrid és un avís del que podem arribar a sentir aquests dies ja podem preparar-nos per netejar les orelles una volta s’haja acabat el xou. En el fang voldran que muira la política.

Muira o no, d’entrada una cosa és ben manifesta: la impotència de l’esquerra espanyola. Crida molt l’atenció que tothom estiga d’acord que el govern de Mariano Rajoy és el pitjor govern possible i, en canvi, no es trobe la fórmula de substituir-lo. Un govern aritmèticament feble i políticament indefensable es manté en el poder a Madrid, avui, bàsicament perquè els altres no són capaços de posar-se d’acord sobre la manera de tombar-lo. El PSOE, Podem i els grups nacionalistes podrien formar una majoria parlamentària. Però quan el PSOE ho pot fer es nega a pactar amb Podem i pacta amb Ciutadans i quan Podem ho pot fer es nega a pactar amb el PSOE o proposa mocions de censura condemnades al fracàs. I així van fent els uns i els altres i deixen fer Rajoy i els seus 134 escassos diputats.

El contrast és evident. No parle del Principat, on només l’excepcionalitat del moment permet que des de la democràcia cristiana a l’anticapitalisme puguen compartir terrenys de joc. Però sí que parle, per exemple, del País Valencià, on totes les enormes dificultats per a crear una majoria alternativa han estat superades per tal de foragitar el PP de les institucions. I què ho fa que entre nosaltres l’acord siga possible i entre ells no? Pregunte. Perquè ara com ara l’única evidència és que l’esquerra espanyola no sap sumar. Lamentablement.


[Bon Dia] –Molt interessant el tomb argumental del govern espanyol sobre la reacció de l’estat al referèndum. Observeu que abans de l’anunci de la convocatòria tot era amenaçar que immediatament prendrien mesures i ara, ahir ho va oficialitzar Soraya Sáenz, diuen que cal ser molt ponderats i no prendre mesures perquè els independentistes voldrien això. Molta cridòria, però poca acció.

–El comissari Villarejo, organitzador de la ‘policia patriòtica’ de Fernández Díaz, va ser encausat ahir per una jutgessa de Madrid arran de l’apunyalament d’una metgessa al mig del carrer. El cas és estrepitós perquè, segons la doctora, quan va ser apunyalada Villarejo li va dir que Javier López Madrid la volia callada. López Madrid és el famós ‘compi yogui’ de Letizia, encausat per les targetes black i l’operació Lezo. No podeu negar que l’afer, d’entrada, no done per a una novel·la…

–Apunteu-vos la nova paraula: Brexodus. En vista que el Brexit és inevitable i després de veure que les eleccions no aclarien com s’ha de dur a terme, molts professionals i empreses comencen a pensar d’abandonar Londres per instal·lar-se a la Unió Europea. I el fenomen ja té nom: Brexodus, una contracció ben trobada de ‘(Gran) Bretanya’ i ‘exodus’…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any